UN JUDICI ESTRANY

Comentari a l’evangeli (Mt 25,31-46) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure'm.

Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.

Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».

Comentari.-

Les fonts no admeten dubtes. Jesús viu bolcat cap a aquells que veu necessitats d’ajuda. És incapaç de passar de llarg. Cap patiment no li és aliè. S’identifica amb els més petits i desvalguts i fa per ells tot allò que pot. Per ell, la misericòrdia és el primer. L’única manera d’assemblar-nos a Déu: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós».

No ens hauria d’estranyar que, en parlar del Judici final, Jesús presenti la compassió com el criteri últim i decisiu que jutjarà les nostres vides i la nostra identificació amb ell. Com ens sorprendrà que es presenti identificat amb tots els pobres i desgraciats de la història?

Segons el relat de Mateu, «tots els pobles» compareixen davant el Fill de l´home, és a dir, davant Jesús el misericordiós. No es fa cap diferència entre «poble elegit» i «pobles pagans». No es diu res de les diferents religions i cultes. Es parla de quelcom molt humà i que tots entenen: què hem fet amb els qui han viscut patint al costat nostre?

L´evangelista no s´atura pròpiament a descriure els detalls d´un judici. El que ressalta és un doble diàleg que dóna una llum immensa sobre el nostre present, i ens obre els ulls per veure que, en definitiva, hi ha dues maneres de reaccionar davant els qui pateixen: ens en compadim i els ajudem o ens en desentenem i els abandonem.

Qui parla és un jutge que està identificat amb tots els pobres i necessitats: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi». Els qui s’han acostat a ajudar un necessitat s’han acostat a ell. Per això han d’estar amb ell al regne: «Veniu, beneïts del meu Pare».

Després dirà als qui han viscut sense misericòrdia: «Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi». Els qui s’han apartat dels qui pateixen s’han apartat de Jesús. És lògic que ara els digui: «Aparteu-vos de mi». Seguiu el vostre camí.

La nostra vida s’està jugant ara mateix. No cal esperar cap judici. Ara ens estem acostant o allunyant dels qui pateixen. Ara ens estem apropant o allunyant de Crist. Ara estem decidint la nostra vida.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 26 de novembre XXXIV durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “Un judici estrany”, i té com a fonament els fragments (31-46) del capítol 25 de l’evangeli de Mateu.

En l’homilia del proper diumenge 26 de novembre, se’ns descriu com serà el definitiu judici. Segons Mateu, Jesús el diu al seus deixebles: «Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles. Finalment els hi diu: ... Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi. I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna»  i dit això l’homilia ens diu sense embut que: L’única manera d’assemblar-nos a Déu: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós». No ens hauria d’estranyar que, en parlar del Judici final, Jesús presenti la compassió com el criteri últim i decisiu que jutjarà les nostres vides i la nostra identificació amb ell. Com ens sorprendrà que es presenti identificat amb tots els pobres i desgraciats de la història? Segons el relat de Mateu: No es fa cap diferència entre «poble elegit» i «pobles pagans». No es diu res de les diferents religions i cultes. Es parla de quelcom molt humà i que tots entenen: què hem fet amb els qui han viscut patint al costat nostre? L´evangelista no s´atura pròpiament a descriure els detalls d´un judici. En conseqüència hi ha dues maneres de reaccionar davant dels que pateixen: ens en compadim i els ajudem o ens en desentenem i els abandonem.

Òbviament el Jutge que ens haurà de jutjar, no és jutge a l’estil dels que tenim en el Tribunal Suprem espanyol, sinó que està identificat amb tots els pobres i necessitats: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi». Els qui s’han acostat a ajudar un necessitat s’han acostat a ell. Per això han d’estar amb ell al regne: «Veniu, beneïts del meu Pare». Després dirà als qui han viscut sense misericòrdia: «Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi». Per tant, segons hagi sigut la nostra actitud, és de lògica divina, versus Mateu, que se’ns pugui dir: «Aparteu-vos de mi». Seguiu el vostre camí. 

L’homilia conclou amb un advertiment: Ara ens estem apropant o allunyant de Crist. Ara estem decidint la nostra vida.   

Al·leluia Mc 11,10

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Beneït el Regne del nostre pare David,

que està a punt d'arribar.

    

   

Tota una homilia que si alguna cosa ens està dient, és evident que no ens pot deixar indiferents.