NO ENTERRAR LA VIDA

Comentari a l’evangeli (Mt 25,14-30) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyats cinc més. L'amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyats dos més. L'amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L'amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

Comentari.-

La paràbola dels talents és segurament una de les més conegudes. Abans de sortir de viatge, un senyor confia els seus béns a tres treballadors. Els dos primers es posen immediatament a treballar. Quan el senyor torna, li presenten els resultats: tots dos han duplicat els talents rebuts. El seu esforç és premiat amb generositat, ja que han sabut respondre a les expectatives del seu senyor.

L’actuació del tercer empleat és estranya. L’únic que se li acudeix és «amagar sota terra» el talent rebut i conservar-lo segur fins al final. Quan arriba el senyor, li el lliura pensant que ha respost fidelment als seus desitjos: «Aquí tens el que és teu». El senyor el condemna. Aquest empleat «dolent i gandul» no ha entès res. Només ha pensat en la seva seguretat.

El missatge de Jesús és clar. No al conservadorisme, sí a la creativitat. No a una vida estèril, sí a la resposta activa a Déu. No a l’obsessió per la seguretat, sí a l’esforç arriscat per transformar el món. No a la fe enterrada sota el conformisme, sí al seguiment compromès a Jesús.

És molt temptador viure sempre evitant problemes i cercant tranquil·litat: no comprometre’ns en res que ens pugui complicar la vida, defensar el nostre petit benestar. No hi ha millor manera de viure una vida estèril, petita i sense horitzó.

El mateix passa a la vida cristiana. El nostre risc més gran no és sortir-nos dels esquemes de sempre i caure en innovacions exagerades, sinó congelar la nostra fe i apagar la frescor de l’evangeli. Cal preguntar-se què estem sembrant a la societat, a qui encomanem esperança, on alleugerim patiment.

Seria un error presentar-se davant Déu amb l’actitud del tercer servent: «Aquí tens el que és teu. Aquí hi ha el teu evangeli, el projecte del teu regne, el teu missatge d’amor als qui pateixen. L’hem conservat fidelment. No ha servit per a transformar la nostra vida ni per a introduir el teu regne al món. No hem volgut córrer riscos. Però aquí el tens intacte».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 19 de novembre XXXIII durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “No enterrar la vida”, té com a fonament els fragments (14-30) dels capítol 25 de l’evangeli de Mateu.

Tal i com ens té acostumats l’homilia del proper diumenge 19 d’aquest mes, ens adverteix clarament que posar en pràctica aquells preceptes que amb el quals se’ns havia adoctrinat, era la mateixa actitud del tercer servidor de la paràbola. Els que ens inculcàvem aquella religió apàtica i sense vida evangèlica, però si farcida d’advertiments dels molts pecats que podríem fer si no fèiem el que se’ns inculcava, només podia tenir la resposta que hi donàvem els cristians d’aquell temps: fer un seguiment a segues, sense vida interior, sense el més mínim coneixement de l’evangeli i, en conseqüència actuant com el tercer empleat de la paràbola. Abans de sortir de viatge, un senyor confia els seus béns a tres treballadors. Els dos primers es posen immediatament a treballar. Quan el senyor torna, li presenten els resultats: tots dos han duplicat els talents rebuts. El seu esforç és premiat amb generositat, ja que han sabut respondre a les expectatives del seu senyor. Pel que fa al tercer treballador, la seva forma d’actuar és estranya o pròpia d’un inconscient: L’únic que se li acudeix és «amagar sota terra» el talent rebut i conservar-lo segur fins al final. Aquest empleat «dolent i gandul» no ha entès res. Només ha pensat en la seva seguretat.

Malauradament, sovint encara ens passa el mateix a nosaltres, no fem el que correspondria si veritablement fóssim prou fidels al que ens demana el nostre únic Senyor Jesucrist. El mateix passa a la vida cristiana. El nostre risc més gran no és sortir-nos dels esquemes de sempre i caure en innovacions exagerades, sinó congelar la nostra fe i apagar la frescor de l’evangeli, tot i que el seu missatge és ben clar: No al conservadorisme, sí a la creativitat. No a una vida estèril, sí a la resposta activa a Déu. No a l’obsessió per la seguretat, sí a l’esforç arriscat per transformar el món. No a la fe enterrada sota el conformisme, sí al seguiment compromès a Jesús. 

L’homilia conclou de manera ben categòrica, tot afirmant que seria un error presentar-se davant Déu amb l’actitud del tercer servent: «Aquí tens el que és teu. Aquí hi ha el teu evangeli, el projecte del teu regne, el teu missatge d’amor als qui pateixen. L’hem conservat fidelment. No ha servit per a transformar la nostra vida ni per a introduir el teu regne al món. No hem volgut córrer riscos. Però aquí el tens intacte».  

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.

Qui està en mi dona molt de fruit.

Una paràbola ben coneguda la d’aquesta homilia, que no obstant, sempre hi podem trobar, llegint-la i rellegint-la, nous elements per reflexionar-hi de nou i per adonar-nos que ja sigui per l’allau de propaganda tòxica que a tot hora de manera persistentment i subliminal sens inculca, i inconscientment desbarata les nostres bones intencions, el cas és que sense adonar-nos, ens apartem del que seria una altre manera d’actuar i de viure més intensament el nostre cristianisme.