VA MORIR COM HAVIA VISCUT

 Comentari de l’evangeli (Lc 22,14.23,56) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

 23 Llavors començaren a preguntar-se els uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.

---

24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. 25 Jesús els digué:

--Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. 26 Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. 27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.

28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, 29 i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: 30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel.

31 »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, 32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.

33 Pere li digué:

--Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort!

34 Però Jesús li respongué:

--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.

35 Després els digué:

--Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?

Li respongueren:

--No res.

36 Ell els digué:

--Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una. 37 Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s'està complint.

38 Ells digueren:

--Senyor, aquí hi ha dues espases.

Ell els respongué:

--Ja n'hi ha prou!

39 Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.

40 Arribat al lloc, els digué:

--Pregueu demanant de no caure en la temptació.

41 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava 42 dient:

--Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.

43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.

45 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:

--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué:

--Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?

49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:

--Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?

50 I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.

51 Però Jesús va dir:

--Deixeu-los fer!

I tocant-li l'orella, el va guarir.

52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:

--Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.

54 El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:

--Aquest home també hi anava, amb ell. (Lc 22,14.23-56.BCI)

Comentari.-

Com va viure Jesús les seves últimes hores? Quina va ser la seva actitud en el moment de l’execució? Els evangelis no s’aturen a analitzar els seus sentiments. Senzillament recorden que Jesús va morir com havia viscut. Lluc, per exemple, ha volgut remarcar la bondat de Jesús fins al final, la seva proximitat amb els qui pateixen i la seva capacitat de perdonar. Segons el seu relat, Jesús va morir estimant.

Enmig de la gentada que observa el pas dels condemnats camí de la creu, unes dones s’acosten a Jesús plorant. No poden veure’l patir així. Jesús «es gira cap a elles» i les mira amb la mateixa tendresa amb què les havia mirat sempre: «no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills». Així se’n va Jesús cap a la creu: pensant més en aquelles pobres mares que en el seu propi sofriment.

Falten poques hores pel final. Des de la creu només se senten els insults d’alguns i els crits de dolor dels ajusticiats. Tot d’una, un d’ells s’adreça a Jesús: «recorda’t de mi». La seva resposta és immediata: «En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís». Sempre ha fet el mateix: treure pors, infondre confiança en Déu, encomanar esperança. Així ho continua fent fins al final.

El moment de la crucifixió és inoblidable. Mentre els soldats el van clavant a la fusta, Jesús diu: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan». Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que ho mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que continuï beneint els qui el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó i la seva pau a tothom, fins i tot els qui l’estan matant.

No és estrany que Pau de Tars convidi els cristians de Corint a descobrir el misteri contingut en el Crucificat: «Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats». Déu és a la creu així: no acusant-nos dels nostres pecats, sinó oferint-nos el seu perdó.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comemntari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 10 d’abril, Diumenge de Rams, ens ve amb el títol de “Va morir com havia viscut” fent referència al que es descriu en el text integra de la passió de l’evangelista Lluc, doncs la litúrgia ha preferit aquest text que correspondria al Divendres Sant, que els fragments 28-40 del capítol 19 del mateix Lluc on descriu l’entrada de Jesús a Jerusalem.

L’homilia, conseqüentment, ens situa en les darreres hores de Jesús abans de la seva mort, en les quals malgrat la miserable injustícia comesa pels que ostenten el poder religiós i polític, Jesús manté la seva actitud serena i amorosa de sempre i diu a les que ploren pel seu patiment: «no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills».

Segons ens diu l’homilia: Els evangelis no s’aturen a analitzar els seus sentiments. Senzillament recorden que Jesús va morir com havia viscut. Lluc, per exemple, ha volgut remarcar la bondat de Jesús fins al final, la seva proximitat amb els qui pateixen i la seva capacitat de perdonar. Segons el seu relat, Jesús va morir estimant.

Ja en el moment culminant de la crucifixió, l’homilia el qualifica d’inoblidable. Mentre els soldats el van clavant a la fusta, Jesús diu: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan». Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que ho mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que continuï beneint els qui el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó i la seva pau a tothom, fins i tot els qui l’estan matant.

Una vegada exposades els aspectes més important de la passió i mort de Jesús, conclou l’homilia, amb la següent cita: No és estrany que Pau de Tars convidi els cristians de Corint a descobrir el misteri contingut en el Crucificat: «Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats». Déu és a la creu així: no acusant-nos dels nostres pecats, sinó oferint-nos el seu perdó.

Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu.

Amigues i amics, en aquesta homilia del Diumenge de Rams, descobrim de nou que la justícia humana, tant l’ordinària, civil o canònica, està impregnada no per un estudi i anàlisi imparcial de qualsevol fet, sinó –en masses ocasions- per una endèmica distorsió dels fets que són jutjats, la majoria de les vegades, especialment si són casos polítics, o relacionats ja siguin econòmics o de caràcter empresarial, si són civils i relacionats en conceptes de moral o de creences religioses, si són canònics, en els qual la imparcialitat és converteix, malauradament, en parcialitat.

L'única justícia, ho dèiem la setmana passada, és la que ve de la ma de Jesús, conseqüentment,cal ser més fidels al missatge i testimoni de Jesús, l’únic Mestre i Senyor, més que la de qualsevol membre de qualsevol religió, car massa sovint, malauradament, distorsionen el mateixos textos biblics.