NO TIREU PEDRES

 Evangeli (Jn 8,1-11) i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.-  1 Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:

--Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?

6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:

--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:

--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

11 Ella va respondre:

--Ningú, Senyor.

Jesús digué:

--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més. (Jn 8,1-11.BCI)

Comentari.-

En qualsevol societat hi ha models de conducta que, explícitament o implícitament, configuren el comportament de les persones. Són models que determinen en gran part la nostra manera de pensar, d’actuar i de viure.

Pensem en l’ordenació jurídica de la nostra societat. La convivència social està regulada per una estructura legal que depèn d’una determinada concepció de l’ésser humà. Per això, encara que la llei sigui justa, la seva aplicació pot ser injusta si no s’atén a cada home i cada dona en la seva situació personal única i irrepetible.

Fins i tot en la nostra societat pluralista cal arribar a un consens que faci possible la convivència. Per això s’ha anat configurant un ideal jurídic de ciutadà, portador d’uns drets i subjecte d’unes obligacions. I és aquest ideal jurídic el que es va imposant amb força de llei en la societat.

Però aquesta ordenació legal, necessària sens dubte per a la convivència social, no pot arribar a comprendre de manera adequada la vida concreta de cada persona en tota la seva complexitat, la seva fragilitat i el seu misteri.

La llei tractarà de mesurar amb justícia cada persona, però difícilment pot tractar-la en cada situació com un ésser concret que viu i pateix la seva pròpia existència d’una manera única i original.

Què còmode és jutjar les persones des de criteris segurs. Que fàcil i què injust apel·lar al pes de la llei per condemnar tantes persones marginades, incapacitades per viure integrades en la nostra societat, d’acord amb la «llei de l’ciutadà ideal»: fills sense veritable llar, joves delinqüents, vagabunds analfabets, drogoaddictes sense remei, lladres sense possibilitat de treball, prostitutes sense cap estimació, esposos fracassats en el seu amor matrimonial…

Davant tantes condemnes fàcils, Jesús ens convida a no condemnar fredament als altres des de la pura objectivitat d’una llei, sinó a comprendre’ls des de la nostra pròpia conducta personal. Abans de tirar pedres contra ningú, hem de saber jutjar el nostre propi pecat. Potser descobrim llavors que allò que moltes persones necessiten no és la condemna de la llei, sinó que algú les ajudi i els ofereixi una possibilitat de rehabilitació. El que la dona adúltera necessitava no eren pedres, sinó una mà amiga que l’ajudés a aixecar-se. Jesús la va entendre.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia, entra des del seu inici, a qüestionar els models utilitzats per administrar la justícia, amb el comportament de les persones i conseqüentment també, amb els models de conducta establerts. És per això que afirma: La convivència social està regulada per una estructura legal que depèn d’una determinada concepció de l’ésser humà. Per això, encara que la llei sigui justa (?), la seva aplicació pot ser injusta si no s’atén a cada home i cada dona en la seva situació personal única i irrepetible.

Però ens adverteix: Aquesta ordenació legal, necessària sens dubte per a la convivència social, no pot arribar a comprendre de manera adequada la vida concreta de cada persona en tota la seva complexitat, la seva fragilitat i el seu misteri.

Arribat a aquest punt, vull fer esment que la jerarquia espanyola, va oprimir el teòleg basc per la manera que expressava els seus punts de vista, diametralment oposats a una CEE, que des de les hores continua mantenint uns plantejaments molt i molt conservadors, per la qual cosa és del tot normal que ell i el seu equip, s’expressin amb una prudència, malauradament, impròpia dels temps actuals. És per aquest motiu que, un servidor, al ser laic i no poder-me castigar “a divinis” m’expressaré de diferent manera. Així doncs, a on diu: La llei tractarà de mesurar amb justicia cada persona, però difícilment pot tractar-la en cada situació com un ésser concret que viu i pateix la seva pròpia existència d’una manera única i original. Cal deixar clar que la justícia espanyola, aplica una mesura del tot diferent, segons qui és el subjecte a qui es jutgi (no els ha aplicat ens els afers delictius del rei l’emèrit, que quan s’ha jutjat els nou membres del govern pels afers de l’1 d’octubre del 2017)

En el següent paràgraf quan ens diu: Que fàcil i què injust apel·lar al pes de la llei per condemnar tantes persones marginades, incapacitades per viure integrades en la nostra societat, d’acord amb la «llei del ciutadà ideal», ens exposa un seguit d’exemples, però en cap cas no ens exposa, a ben segur per la raó abans comentada, els molts exemples de persecució judicial per, segons la justícia espanyola, per raons de sedició i rebel·lió, quan no han estat delictes perquè han estat el que arreu d’Europa són allò del tot legal com és el dret d’expressió o de manifestació.

Tornant a l’homilia, en el darrer paràgraf, se’ns convida a: Davant tantes condemnes fàcils, Jesús ens convida a no condemnar fredament als altres des de la pura objectivitat d’una llei, sinó a comprendre’ls des de la nostra pròpia conducta personal. Si ho féssim així: Potser llavors descobriríem que allò que moltes persones necessiten no és la condemna de la llei, sinó que algú les ajudi i els ofereixi una possibilitat de rehabilitació. El que en aquell temps es condemnava per una dona adúltera, l’homilia argumenta: El que la dona adúltera necessitava no eren pedres, sinó una mà amiga que l’ajudés a aixecar-se. Jesús la va entendre.

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor, que soc clement i misericordiós.

Amigues i amics, en aquesta homilia hem pogut descobrir que la justícia humana ordinària (deixant a part l’espanyola que segueix la filosofia franquista, ni tampoc la que masses vegades hem detectat com irracional i per tant injusta, que s’ha aplicat i encara s’aplica, segons el Dret Canònic), no tenen punt de comparació amb la justícia que ve de la ma de Jesús, conseqüentment, cal per damunt de tot, procurar fer una lectura no literal dels textos evangèlics i seguir el mes fidelment possible, les petjades de Jesús, l’únic Mestre i Senyor.