CONVERTIR-HO TOT EN PA

Evangeli (Lc 4,1-13) i comentari de L.A.Pagola

Evangeli.- 

1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert 2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. 3 El diable li digué:

--Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.

4 Però Jesús li va respondre:

--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.

5 Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món 6 i li digué:

--Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. 7 Adora'm i tot serà teu.

8 Jesús li respongué:

--Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:

--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. 10 Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. 11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

12 Jesús li contestà:

--Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.

13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.(Lc 4,1-13.BCI)

 

Comentari.-

És la nostra gran temptació. Reduir tot l’horitzó de la nostra vida a la mera satisfacció dels nostres desitjos: entossudir-se a convertir-ho tot en pa per alimentar les nostres ambicions.

La nostra més gran satisfacció, i de vegades gairebé l’única, és pair i consumir productes, articles, objectes, espectacles, llibres, televisió. Fins i tot l’amor ha quedat convertit sovint en mera satisfacció sexual.

Correm la temptació de cercar el plaer més enllà dels límits de la necessitat, fins i tot en detriment de la vida i de la convivència. Acabem lluitant per satisfer els nostres desitjos, tot a costa dels altres, provocant la competitivitat i la guerra entre nosaltres.

Ens enganyem si pensem que és aquest el camí de l’alliberament i de la vida. A canvi, ¿no hem experimentat mai que la recerca exacerbada de plaer porta a l’avorriment, el tedi i la buidor de la vida? No estem veient que una societat que cultiva el consum i la satisfacció no fa sinó generar insolidaritat, irresponsabilitat i violència?

Aquesta civilització, que ens ha «educat» per a la recerca del plaer fora de tota raó i mesura, està necessitada d’un canvi de rumb que ens pugui infondre un nou alè de vida.

Hem de tornar al desert. Aprendre de Jesús, que es va negar a fer prodigis per pura utilitat, caprici o plaer. Escoltar la veritat que contenen les seves inoblidables paraules: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu».

No necessitem alliberar-nos de la nostra avidesa, egoisme i superficialitat, per despertar en nosaltres l’amor i la generositat? ¿No necessitem escoltar Déu, que ens convida a gaudir creant solidaritat, amistat i fraternitat?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel proper diumenge 6 de març, que la litúrgia el situa en el 1 diumenge de Quaresma, ens és presentada sota el títol de “convertir-ho tot en

pa”, basant-se amb en els fragments 1-13 del capítol 4 de l’evangeli de Lluc.

L’homilia ens fa una important introducció, als descriure gràficament quina és la realitat a dia d’avui de les nostres prioritats, com a conseqüència del neoliberalisme i del consumisme existint: La

nostra més gran satisfacció, i de vegades gairebé l’única, és pair i consumir productes, articles objectes, espectacles, llibres, televisió. Fins i tot l’amor ha quedat convertit sovint en mera

satisfacció sexual.

Tant és així que: Acabem lluitant per satisfer els nostres desitjos, tot a costa dels altres, provocant la competitivitat i la guerra entre nosaltres.

En qualsevol cas ens adverteix: Ens enganyem si pensem que és aquest el camí de l’alliberament i de la vida. Tot afegint: Aquesta civilització, que ens ha «educat» per a la recerca del plaer fora de

tota raó i mesura, està necessitada d’un canvi de rumb que ens pugui infondre un nou alè de vida.

L’homilia, però, no ens parla de tornar a la religió, ens parla directament de la necessitat de trobar una petita estona per reflexionar i Aprendre de Jesús, que es va negar a fer prodigis per pura utilitat, caprici o plaer. Escoltar la veritat que contenen les seves inoblidables paraules: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu».

Malauradament quan ens hem deixat portar per el que ens envolta, sense buscar ni uns minuts per reflexionar, arriba un instant (si arriba), que notem una immensa insatisfacció interior. Una senyal,

un advertiment, que ens qüestiona que quelcom del què fem ens està distorsionant la nostra vida.

Quan això arriba, és hora de replantejar-nos les nostres prioritats. Justament l’homilia ens ofereix la seva conclusió, per oferir-nos en aquest moment que hem notat l’esmentada insatisfacció, un

interrogant que pot ser-nos de molta utilitat: ¿No necessitem escoltar Déu, que ens convida a gaudir creant solidaritat, amistat i fraternitat?

 

L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Amigues i amics, una altre contundent homilia que, ens descriu com i de quina manera cal que sigui la nostra manera d’actuar i el nostre compromís cristià, malgrat que la nostres limitacions, que sovint ens bloquegin, mai Jesús ens abandona i ens obra les mans per ajudar-nos. Només ens cal deixar de banda el nostre orgull personal i fer l’esforç per escoltar què ens diu el nostre interior què ens diu la nostra consciència.