Comentari a l’evangeli (Jn 2,1-11) i comentari de K.A.Pagola
Evangeli.-
1 El tercer dia es van
celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat
Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:
--No
tenen vi.
4 Jesús li respon:
--Dona,
i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
5 La seva mare diu als servidors:
--Feu
tot el que ell us digui.
6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les
pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent
litres cada una.
7 Els diu Jesús:
--Ompliu
d'aigua aquestes piques.
Ells
les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:
--Ara
traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells
li'n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi.
Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells
mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:
--Tothom
serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix
els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a
Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure
en ell.(Jn 2,1-11.BCI)
Comentari.-
Jesús ha estat
conegut sempre com el fundador del cristianisme. Avui, però, comença a obrir-se
pas una altra actitud: Jesús és de tothom, no només dels cristians. La seva
vida i el seu missatge són patrimoni de la humanitat.
Ningú a Occident ha
tingut un poder tan gran sobre els cors. Ningú ha expressat millor que ell les
inquietuds i interrogants de l’ésser humà. Ningú ha despertat tanta esperança.
Ningú ha comunicat una experiència tan sana de Déu sense projectar sobre ell
ambicions, pors i fantasmes. Ningú s’ha acostat al dolor humà de manera tan
profunda i entranyable. Ningú ha obert una esperança tan ferma davant el
misteri de la mort i la finitud humana.
Dos mil anys ens
separen de Jesús, però la seva persona i el seu missatge continuen atraient a
molts. És veritat que interessa poc en alguns ambients, però també és cert que
el pas del temps no ha esborrat la seva força seductora ni esmorteït el ressò
de la seva paraula.
Avui, quan les
ideologies i religions experimenten una crisi profunda, la figura de Jesús
s’escapa de tota doctrina i transcendeix tota religió, per convidar directament
als homes i les dones d’avui a una vida més digna, feliç i esperançada.
Els primers
cristians van experimentar Jesús com a font de vida nova. D’ell rebien un alè
diferent per viure. Sense ell, tot se’ls tornava de nou sec, estèril, apagat.
L’evangelista Joan redacta l’episodi de les noces de Canà per presentar
simbòlicament Jesús com portador d’un «vi bo», capaç de revifar l’esperit.
Jesús pot ser avui
ferment de nova humanitat. La seva vida, el seu missatge i la seva persona
conviden a inventar formes noves de vida sana. Ell pot inspirar camins més
humans en una societat que cerca el benestar ofegant l’esperit i matant la
compassió. Ell pot despertar el gust per una vida més humana en persones buides
d’interioritat, pobres d’amor i necessitades d’esperança.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada