LA POR DE SER DIFERENTS

 Evangeli (Lc 4,21-30) i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.- http://cristiansxxigracia.blogspot.com

 Comentari.-

Jesús aviat va poder veure què podia esperar del seu propi poble. Els evangelistes no ens han amagat la resistència, l’escàndol i la contradicció que va trobar, fins i tot en els ambients més propers. La seva actuació lliure i alliberadora resultava massa molesta. El seu comportament posava en perill massa interessos.

Jesús ho sap des de l’inici de la seva activitat profètica. És difícil que algú que es decideix a actuar escoltant fidelment Déu sigui ben acceptat en un poble que viu d’esquena a ell. «Cap profeta no és ben rebut al seu poble».

Els creients no ho hauríem d’oblidar. No es pot pretendre seguir fidelment Jesús i no provocar, d’alguna manera, la reacció, la crítica i fins i tot el rebuig dels qui, per diversos motius, no poden estar d’acord amb un plantejament evangèlic de la vida.

Ens resulta difícil viure a contra corrent. Ens fa por de ser diferents. Fa molt de temps que està de moda «estar a la moda». I no només quan es tracta d’adquirir el vestit d’hivern o escollir els colors d’estiu. El «dictat de la moda» ens imposa els gestos, les maneres, el llenguatge, les idees, les actituds i les posicions que hem de defensar.

Es necessita una gran dosi de coratge per a ser fidels a les pròpies conviccions, quan tothom s’acomoda i s’adapta a «el que es porta». És més fàcil viure sense un projecte personal de vida, deixant-se portar pel convencionalisme. És més fàcil instal·lar-se còmodament a la vida i viure segons el que ens dicten des de fora.

Al començament, potser hom escolta encara aquesta veu interior que li diu que no és aquest el camí encertat per créixer com a persona ni com a creient. Però aviat ens tranquil·litzem. No volem passar per un «anormal» o «estrany». S’està més segur sense sortir-se del ramat.

I així seguim caminant. En ramat. Mentre des de l’Evangeli se’ns segueix convidant a ser fidels al projecte de Jesús, fins i tot quan pugui implicar la crítica i el rebuig per part de la societat, i fins i tot dins de l’Església.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel proper diumenge 30 de gener, que la litúrgia el descriu com el IV diumenge durant l’any, ens la presenten sota el títol de “La por de ser diferents”, basant-se amb uns fragments del capítol 4 de l’evangeli de Lluc.

El testimoni i missatge de Jesús, és valent i inconformista en relació amb el que era la religió jueva del seu temps i perquè, allò sagrat que proclamaven els grans patriarques i profetes o el que Jahvé havia encomanat i gravat en foc en aquelles taules de la llei de Moisès, els grans sacerdots del Temple, ho havien convertit en una religió que amb els anys, no era altre cosa que unes normes i obligacions estrictes i inflexibles, però molt allunyades de la voluntat del Déu que l’havia enviat per prioritzar els aspectes més essencials del que havia encomanat a Moisès.

Avui també ens trobem que aquell testimoni i missatge de Jesús, amb el temps també s’ha convertit en una religió, de normes estrictes, d’obligacions, devocions i de litúrgies i cerimònies que tenen més de parafernàlies estèrils que posar en pràctica el manament de l’amor o construir el Regne de Déu entre els pobres i desvalguts, els marginats i explotats d’aquest món, els quals –dissortadament- mai en trobarem ni un en cap de les esmentades cerimònies litúrgiques. És per això que l’homilia ens diu: Els creients no ho hauríem d’oblidar. No es pot pretendre seguir fidelment Jesús i no provocar, d’alguna manera, la reacció, la crítica i fins i tot el rebuig dels qui,per diversos motius, no poden estar d’acord amb un plantejament evangèlic de la vida.

Es necessita una gran dosi de coratge per a ser fidels a les pròpies conviccions, quan tothom s’acomoda i s’adapta a «el que es porta».

Ser fidel al missatge de Jesús, comporta molt sovint un notable rebuig de la societat benestant, dels poders econòmics i com també apunta l’homilia, de sectors de la mateixa Església: Mentre des de l’Evangeli se’ns segueix convidant a ser fidels al projecte de Jesús, fins i tot quan pugui implicar la crítica i el rebuig per part de la societat, i fins i tot dins de l’Església.

Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora.

Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.

Amigues i amics, una nova homilia que en aquesta ocasió ens descriu com n’és de difícil ser fidel a Jesús, en un món instrumentalitzat pels grans poders econòmics que ens estant sometent a un consumisme desenfrenat, a viure egoísticament sense preocupar-nos el més mínim per les moltes necessitat que ens rodegen o per les injustícies dels mateixos poders civils i eclesiàstics; en un món on parlar de solidaritat, és considerat quasi una mena d’utopia o d’absurda proposta...

Preguem a Déu, per no deixar-nos temptar per les fortes pressions a que estem constantment sotmesos pels mitjans audiovisuals, per tal de poder ser més atrets pel missatge de Jesús, per la necessària solidaritat amb els que pateixen i per fer el bé i poder donar amor als altres!!!