UNA MORAL SENSE PECAT?

 Evangeli (Lc 5,1-11) i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.-

1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. 3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.

4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:

--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

5 Simó li respongué:

--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.

6 Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.

8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:

--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!

9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:

--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.

11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.:(Lc 5,1-11.BCI)

 

Comentari.-

Es diu sovint que ha desaparegut la consciència de pecat. No és del tot cert. El que passa és que la crisi de fe ha comportat una manera diferent, no sempre més sana, d’enfrontar-se a la pròpia culpabilitat. De fet, en prescindir de Déu, no pocs viuen la culpa de manera més confusa i solitària.

Alguns han quedat estancats en la forma més primitiva i arcaica de viure el pecat. Se senten «tacats» per la seva maldat. Indignes de conviure al costat dels seus éssers estimats. No coneixen l’experiència d’un Déu perdonador, però tampoc han trobat un altre camí per alliberar-se del seu malestar interior.

Altres segueixen vivint el pecat com «transgressió». És cert que han esborrat de la seva consciència alguns «manaments», però el que no ha desaparegut en el seu interior és la imatge d’un Déu legislador davant el qual no saben com situar-se. Senten la culpa com una transgressió amb la que no és fàcil de conviure.

Bastants viuen el pecat com «autoacusació». En diluir-se la seva fe en Déu, la culpa es va convertint en una «acusació sense acusador» (Paul Ricoeur). No cal que ningú els condemni. Ells mateixos ho fan. Però com alliberar-se d’aquesta autocondemna?, n’hi ha prou d’oblidar el passat i procurar d’eliminar la pròpia responsabilitat?

S’ha intentat també reduir el pecat a una «vivència psicològica» més. Un bloqueig de la persona. El pecador seria una espècie de «malalt», víctima de la seva pròpia debilitat. S’ha arribat fins i tot a parlar d’una «moral sense pecat». Però ¿és possible viure una vida moral sense vivenciar la culpabilitat?

Per al creient, el pecat és una realitat. Inútil encobrir-lo. Encara que sap que està molt condicionat en la seva llibertat, el cristià se sent responsable de la seva vida davant si mateix i davant Déu. Per això confessa el seu pecat i el reconeix com una «ofensa contra Déu». Però contra un Déu que només busca la felicitat de l’ésser humà. Mai hem d’oblidar que el pecat ofèn Déu en tant que ens fa mal a nosaltres mateixos, éssers infinitament estimats per ell.

Esglaiat per la presència de Jesús, Pere reacciona reconeixent el seu pecat: «Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!». Però Jesús no s’aparta d’ell, sinó que li confia una nova missió: «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.» Reconèixer el pecat i invocar el perdó és, per al creient, la forma sana de renovar-se i créixer com a persona.

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

 

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel proper diumenge 6 de febrer, que la litúrgia el descriu com el V diumenge durant l’any, ens és presentada sota el títol de “Una moral sense pecat?”, basant-se amb en els fragments 1-11 del capítol 5 de l’evangeli de Lluc.

En el segon fragment de l’homilia, podem llegir com Pere se n’adona de la seva debilitat i exclama «Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!» Jesús, però no s’aparta d’ell, sinó que li confia una nova missió: «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.»

Aquest episodi de l’evangeli de Lluc, que ens descriu l’homilia, ens posa de manifest la gran contradicció existent entre la manera d’actuar de Jesús i la manera tradicional de la gran majoria d’eclesiàstics, si més no dels de les darreres dècades, doncs posaven més èmfasi en la condició de pecador/a del humans que no pas en el gran amor de Déu, vers tots els humans, que es manifesta en Jesús.

Malauradament és i ha estat un error cabdal, el persistir en inculcar-nos a totes i a tots que érem i som pecadors, doncs la resultant ha estat i, en molts casos, segueix sent una manera contraproduent per alliberar-nos de la nostra condició de pecadors (els mots pecat i pecador, no m’agraden i no és perquè no defineixin bé la condició de culpabilitat, sinó per les connotacions negatives que ha comportats als creients).

L’homilia ens diu que alguns no coneixen l’experiència d’un Déu perdonador, però tampoc han trobat un altre camí per alliberar-se del seu malestar interior. Altres senten la culpa com una transgressió amb la que no és fàcil de conviure.

Però com alliberar-se d’aquesta autocondemna?, n’hi ha prou d’oblidar el passat i procurar d’eliminar la pròpia responsabilitat?

El cristià se sent responsable de la seva vida davant si mateix i davant Déu. Per això confessa el seu pecat i el reconeix com una «ofensa contra Déu». Mai, però, hem d’oblidar que el pecat ofèn Déu en tant que ens fa mal a nosaltres mateixos, éssers infinitament estimats per ell.

Com hem descrit a l’inici d’aquest comentari, Jesús no s’aparta de Pere, sinó que li confia una nova missió: «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.»

L’homilia conclou amb reflexió que ens pot ajudar a superar el sentiment de culpabilitat: Reconèixer el pecat i invocar el perdó és, per al creient, la forma sana de renovar-se i créixer com a persona.

Veniu amb mi, diu el Senyor, i us faré pescadors d'homes.

Amigues i amics, una homilia que ens pot ajudar a superar molts traumes existencials ocasionats per una desviada pedagogia de dos conceptes sobre el pecat i l’amor de Déu vers els humans.

Preguem a Déu, per no deixar-nos enfonsar per un mal explicat concepte de culpabilitat i per no haver aprofundit suficientment en l’amor que Déu, com ens ho explicita el missatge de Jesús, per a tots els homes i dones d’arreu del món, car quan per la nostra debilitat humana, ens descontrolem i perjudicar o no a un tercer o ha nosaltres mateixos, Déu i el mateix Jesús, ens obren els braços per acollir-nos i ajudar-nos a superar els nostres errors.