Evangeli (Lc 6,27-38) i comentari de J.A.Pagola
Comentari.-
El missatge de Jesús és clar i
rotund: «Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien». És possible
viure en aquesta actitud? Què se’ns està demanant? Podem estimar l’enemic?
Potser hem de començar per conèixer millor que significa «perdonar».
És important, en primer lloc,
entendre i acceptar els sentiments d’ira, rebel·lió o agressivitat que neixen
en nosaltres. És normal. Estem ferits. Per no fer-nos encara més mal ens cal
recuperar tant com sigui possible la pau interior que ens ajudi a reaccionar de
manera sana.
La primera decisió de qui perdona
és no venjar-se. No és fàcil. La venjança és la resposta gairebé instintiva que
ens neix de dins quan ens han ferit o humiliat. Intentem compensar el nostre
sofriment fent patir qui ens ha fet mal. Per perdonar és important no
malbaratar energies planejant la nostra revenja.
És determinant sobretot no
alimentar el ressentiment. No permetre que l’odi s’instal·li en el nostre cor.
Tenim dret que se’ns faci justícia; qui perdona no renuncia als seus drets.
Però l’important és anar-se guarint del mal que ens han fet.
Perdonar pot exigir temps. El
perdó no consisteix en un acte de la voluntat, que ho arregla ràpidament tot.
En general, el perdó és el final d’un procés en el qual intervenen també la
sensibilitat, la comprensió, la lucidesa i, en el cas del creient, la fe en un
Déu del perdó del qual en vivim tots.
Per perdonar cal a vegades
compartir amb algú els nostres sentiments. Perdonar no vol dir oblidar el mal
que ens han fet, però sí recordar-lo de la manera menys nociva per l’ofensor i
per un mateix. Qui arriba a perdonar es torna a sentir millor.
Qui va entenent així el perdó
comprèn que el missatge de Jesús, lluny de ser una cosa impossible i irritant,
és el camí encertat per anar guarint les relacions humanes, sempre amenaçades
per les nostres injustícies i conflictes.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Comentari al comentari
Per: Jaume Rocabert
El missatge de Jesús és clar i rotund: «Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien». És possible viure en aquesta actitud? Què se’ns està demanant? Podem estimar l’enemic? Potser hem de començar per conèixer millor que significa «perdonar». És important, en primer lloc, entendre i acceptar els sentiments d’ira, rebel·lió o agressivitat que neixen en nosaltres. És normal. Estem ferits. Per no fer-nos encara més mal ens cal recuperar tant com sigui possible la pau interior que ens ajudi a reaccionar de manera sana.
La primera decisió de qui perdona és no venjar-se. No és fàcil. La venjança és la resposta gairebé instintiva que ens neix de dins quan ens han ferit o humiliat. Intentem compensar el nostre sofriment fent patir qui ens ha fet mal. Per perdonar és important no malbaratarenergies planejant la nostra revenja. És determinant sobretot no alimentar el ressentiment.
No permetre que l’odi s’instal·li en el nostre cor. Tenim dret que se’ns faci justícia; qui perdona no renuncia als seus drets. Però l’important és anar-se guarint del mal que ens han fet. Perdonar pot exigir temps. El perdó no consisteix en un acte de la voluntat, que ho arregla ràpidament tot. En general, el perdó és el final d’un procés en el qual intervenen també la sensibilitat, la comprensió, la lucidesa i, en el cas del creient, la fe en un Déu del perdó del qual en vivim tots.
Per perdonar cal a vegades compartir amb algú els nostres sentiments. Perdonar no vol dir oblidar el mal que ens han fet, però sí recordar-lo de la manera menys nociva per l’ofensor
i per un mateix. Qui arriba a perdonar es torna a sentir millor. Qui va entenent així el perdó comprèn que el missatge de Jesús, lluny de ser una cosa impossible i irritant, és el camí encertat per anar guarint les relacions humanes, sempre amenaçades per les nostres injustícies i conflictes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada