El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les
portes tancades per por dels jueus. Jesús
entrà, es posà al mig i els digué: «Pau
a vosaltres». Després els ensenyà les mans i
el costat. Els deixebles s'alegraren de
veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.
Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors
alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els
quedaran perdonats, però mentre no els
perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els
altres. Ells li digueren: «Hem vist el
Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no
li fico el dit dins la ferida dels claus,
i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també
hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
«Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la
dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué:
«Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu:
«Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no
trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits
perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut,
tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31)
Comentari.
No els resultava fàcil als deixebles
expressar el que estaven vivint. Recorren a tota mena de recursos narratius. El
nucli, però, sempre és el mateix: Jesús viu i és de nou amb ells. Això és el
decisiu. Recuperen Jesús ple de vida.
Els deixebles es troben amb qui els ha cridat
i a qui han abandonat. Les dones abracen aquell que ha defensat la seva
dignitat i les ha acollit com amigues. Pere plora en veure-ho: ja no sap si el
vol més que els altres, només sap que l’estima. Maria de Magdala obre el seu
cor a qui l’ha seduït per sempre. Els pobres, les prostitutes i els
indesitjables el senten de nou a prop, com en aquells inoblidables àpats al seu
costat.
Ja no serà com a Galilea. Hauran d’aprendre a
viure de la fe. Hauran omplir-se del seu Esperit. Hauran de recordar les seves
paraules i actualitzar els seus gestos. Però Jesús, el Senyor, és amb ells, ple
de vida per sempre.
Tots experimenten el mateix: una pau profunda
i una alegria incontenible. Les fonts evangèliques, tan sòbries sempre per
parlar de sentiments, ho subratllen una i altra vegada: el Ressuscitat desperta
en ells alegria i pau. És tan central aquesta experiència que es pot dir, sense
exagerar, que d’aquesta pau i d’aquesta alegria va néixer la força
evangelitzadora dels seguidors de Jesús.
On és avui aquesta alegria en una Església de
vegades tan cansada, tan seriosa, tan poc donada al somriure, amb tan poc humor
i humilitat per reconèixer sense problemes els seus errors i limitacions? On és
aquesta pau en una Església tan plena de pors, tan obsedida pels seus propis
problemes, cercant tantes vegades la seva pròpia defensa abans que la felicitat
de la gent?
Fins quan podrem seguir defensant les nostres
doctrines de manera tan monòtona i avorrida, si, al mateix temps, no
experimentem l’alegria de «viure en Crist»? A qui atraurà la nostra fe si de
vegades no podem ja ni aparentar que vivim d’ella?
I, si no vivim del Ressuscitat, qui omplirà
el nostre cor?, on s’alimentarà la nostra alegria? I, si ens manca l’alegria
que brolla d’ell, ¿qui comunicarà quelcom de «nou i de bo» als qui dubten?, qui
ensenyarà a creure de manera més viva?, qui encomanarà esperança als qui
pateixen?
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragula
Traductor: Francesc Bragula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada