Apunts.-
Déu és la
causa de l’Advent, perquè
esperem que Ell vingui... Però Ell està venint sempre cap a nosaltres. És per
això que pel cristià, sempre és Advent.
L’Advent és un camí d’esperança, perquè Ell ve enmig de la misèria i la injustícia del nostre món.
El Messies pot venir en qualsevol momento,
només depèn de les nostres accions.
Déu està preparat per quan nosaltres ho estiguem.
Tal com va dir el rei David:
«La redempció arribarà avui – si escoltem la Seva veu».
Els cristians, a
l’Advent, ens preparem per a recordar, de forma joiosa, la irrupció al món de
«l’home nou» (Ef 2,15 / 4,24); el «Crist (que) manifesta l’home al mateix home»
(Gaudium et Spes, nº 22)
El Senyor Jesús no vindrà ple de glòria i
majestat com ho feien els antics emperadors, ni com ho fan els papes en els
seus viatges apostòlics. Ell vindrà petit i pobre en un estable de Betlem.
Nosaltres esperem un infant que es diu Jesús
(Yoshua «Déu és Salvació»). Ell, serà un més entre nosaltres i
morirà com un malfactor a la creu. Però Déu el ressuscità i li concedí tot el
poder del cel i de la terra. (Mt 28,18)
La conversió ens obligarà a seguir més
fidelment els seus passos a la terra amb l’esperança de poder ser ressuscitats
amb ell. «Ell que et creà sense tu, no et salvarà sense tu» (Sant Agustí).
Hi ha tres personatges clau en l’Advent:
Isaïes, Joan Baptista i Maria, mare de Jesús.
El poble d’Israel exiliat a Babilònia rep aquests anunci: «Obriu en el desert / un camí al Senyor, / aplaneu en
l'estepa / una ruta per al nostre Déu. /4 S'alçaran les fondalades, /
s'abaixaran les muntanyes i els turons, / el terreny escabrós serà una plana, /
i la serralada, una ampla vall. (Isaïes, 40,3-4)
Joan Baptista, l’últim dels gran profetes, anuncia
que: «--Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc
digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8 Jo
us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant» (Mc 1,7-8)
«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» (Mt 3,2). «Prepareu el camí del
Senyor, aplaneu les seves rutes» (Mt 3,3).
Maria, la dona que fa possible la humanitat
de Jesús, recita admirada: «--La meva ànima magnifica el Senyor, / 47 el
meu esperit celebra / Déu que em salva, / 48 perquè
ha mirat la petitesa / de la seva serventa.» (Lc 1,46-48).
«El
primer pas perquè l’anunci de l'Evangeli pugui ser rebut és que les persones
estiguin disposades a estimar i treballar per tot allò que fa més humana la
vida».
«No hi ha cristianisme sense conversió a
la justícia. I la justícia troba la seva
plenitud en l’amor. Aleshores, sols aleshores, podrà créixer en el cor de la
persona l’experiència del Déu que és Amor» (Teodor Suau, Convent de St. Pere de
les Puel·les).
Pagola, en els seus comentaris dels evangelis
d’Advent, ha escrit: Jesús repeteix contínuament: «estigueu sempre desperts» El
risc dels cristians és instal·lar-nos còmodament en les nostres creences,
«acostumar-nos » a l’evangeli i viure endormiscats en l’observança tranquil·la
d’una religió apagada.
Allò que identifica el veritable Messies i
els qui el segueixen és el seu servei als qui pateixen; no les belles paraules,
sinó les obres. Kierkegaard comença un dels seus tractats amb aquestes
paraules: «Això són reflexions cristianes. Per això aquí no es parla d’amor,
sinó de les obres de l’amor»
Bon NADAL
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada