L’analogia de
Déu amb el «pastor» ve de l’AT. El salm 23 diu; «El Senyor és el meu pastor» (Sl 23,1) i la «cleda» ve a ser una metàfora
de «la casa del Senyor» (Sl 23, 6).
Joan aprofita
tot aquest material per a construeix la paràbola del bon pastor: «Us ho ben asseguro
–diu Jesús als deixebles-: jo sóc la porta per on entren i surten] les ovelles»
(Jn 10,7): «els qui entrin per mi se salvaran» (Jn 10,9); «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida» (Jn 10,10);, «Jo soc el bon pastor» (Jn 10,11). I, referint-se a la seva pròpia mort,
els diu: «Jo dono la vida per les ovelles». (Jn 10,15)
Els cristians veiem
en aquesta paràbola veiem que Jesús ens alimenta (que ell mateix és l’aliment)
que ens «com aliment de vida i protecció». Tot i que resulta una mica
paternalista i fora de l’entorn cultural gelosament autonomista i amb escassa
relació al pasturatge. Avui el pastor no ens serveix de model de vidai només s’esmenta
el nom quan ens referim a la jerarquia eclesial.
Per tant, aquesta
paràbola, avui., explicada així, no té massa sentit. Sobretot si ens quedem,
només, en la metàfora i no penetrem en el seu significat.
La paràbola ens diu
que les «ovelles» coneixen «la veu del pastor» i el segueixen». Això vol dir
que hauríem d’aprendre a distingir la veu de Déu que ens arriba a través de
l’Esperit i seguir el model de vida que ens va deixar Jesús.
També ens diu
l’evangeli que Jesús va dir que per aquesta porta, es pot: «entrar i sortir lliurement» (Jn 10,9).
És, per tant, «una porta oberta», que Déu respecta la voluntat de
cadascú, d’escoltar la seva veu que ens duu a la seguretat o la dels opinadors
i xarlatans que sovint ens enganyen. Fins i tot Déu accepta que fem com el fill
pròdig, sortir per a tornar a entrar.
A Jesús el segueixen
els qui «reconeixen la seva veu». És a dir, aquells a qui els arriba
interiorment la ressonància de la seva veu i sintonitzen amb el seu missatge.
Sempre deixant molt clar que hi ha diferents intensitats de ressonància i
adhesió però que sense la qual no és possible seguir el Mestre de Natzaret, raó
fonamental de la nostra fe. «No t’estimo perquè
et comprenc –va dir el místic-, sinó que et comprenc perquè t’estimo».
Apunts de Salvador Sol, sobre un text de: Enrique Martínez Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada