L’EMTORN RELIGIÓS DE JESÚS, I EL NOSTRE

Apunts,  9a..Trobada (Curs 2018-2019).

En temps de Jesús la Torà era la llei religiosa i civil, però en el nostre temps, la laïcitat ha anat prenen protagonisme. I a l’Església catòlica  li costa adaptar-se a la modernitat i perdre l’enorme poder que va tenir en altres temps, al·legant que «Fora de l’Església no hi ha salvació». I per decret conciliar (Vaticà I -1870) dogmatitzar la «Infal·libilitat papal». Tampoc va ajudar a acceptar els «signes del temps» (Joan XXIII) la publicació el 06/12/1864 del Decret Syllabus Errorum (Pius IX), en resposta a la modernitat.

Israel, al llarg de VII segles aC. no va tenir altra Llei que la que establia el Sanedrí, També l’Església durant molts de segles va gaudir de poder hegemònic: «Roma locuta, causa finita». De fet, la simbiosi entre poder civil i l’autoritat eclesiàstica («cristiandat») no es va trencar definitivament fins el Concili Vaticà II. Això vol dir que la religiositat del nostre temps, com en temps de Jesús, està en hores baixes.

«Als Cristians ens cal recuperar Jesús i no deixar que l’Església el tingui “jubilat” sobre els núvols» (Díaz Alegria)

Cal entendre que el cristianisme és una altre cosa. El cardenal Martini, va deixat escrit, en els seus «Coloquios nocturnos a Jerusalen», que és «molt més important buscar a Déu amb sinceritat i disposats a entregar-nos-hi que seguir una religió determinada i les seves formes externes». És que li va dir Jesús a la samaritana: «...arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat». (Mt 4,23) Per això Karl Rahner va definir de «cristians anònims» tots els qui, amb bona voluntat, professen altres religions. Amb paraules de Jesús: «Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres». (Lc 9,50)

L’Església no té el monopoli de ser la religió autèntica perquè té a Crist. «Doneu els fruits que demana la conversió –clamava el Baptista en el Jordà-, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres.» (Lc 3,28). 

Pau va entendre que la mort i resurrecció del Fill de Dèu no redimia, només, al poble jueu i va obrir el cristianisme a altres religions i cultures. Joan XXIII va entendre que el cristianisme no era cosa del passat, i que calia obrir l’Església a la situació present «ajornamento», escoltar els «signes dels temps». 

Jesús era jueu, i va posar al dia la religiositat del seu poble. Quan un lletrat li pregunta pel primer dels manaments, li recita l’oració  més sagrada: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces». Però en acabar afegeix que tot això vol dir: «Estima els altres com a tu mateix. No hi ha manament més gran que aquest». (Mc 12,29-31)

Apunts de Salvador Sol