Apunts, 7a.Trobada (Curs 2016-2017).
Els teòlegs de la nova cristologia es preguntaven: qui va
ser Jesús? Quina és la seva història real?; Perquè va produir tant d’impacte
entre la gent?; Per què les autoritats el van considerar perillós?; Per què va
ser crucificat? Què ens diu als homes i dones d’avui?
1.- La predicació:
Jesús, és la Paraula de Déu,
Ell no es centrava en doctrines extenses, ni tampoc parlava de sí mateix. Jesús
explicava el Regne amb paràboles: «El Regne de Déu és com... » i seguia una
explicació amb analogies que la gent, identificada amb els «benaurats», (Mt
5,3-12) entenien perfectament; significava «Bona nova». (Mc 1,15).
2. Ministeri: Jesús no es va limitar a parlar sobre la vinguda del Regne. En les coses
que ell va fer, el Regne ja hi era present. Cridava els deixebles al Seguiment
i a la Resposta; a formar una comunitat de germans i germanes al
voltant d'ell, com embrió de l’Església. Va mostrar la seva
preferència pels marginats. Es va associar amb els pecadors i els va oferir el
perdó. Estenent la ma per a tocar els malalts i guarir-los. Va viure en
companyia dels seus deixebles i del cercle més ampli de les persones
interessades. Compartia la taula i el menjar amb gent de tota mena. Eren àpats
joioses. On hi ha Jesús arriba la joia del Regne. Practicava la tradició jueva
de la Torà. Era un jueu observant, però, davant de persones malaltes, que
pateixen o estan famolenques, l'observança de dissabte passa a un segon pla.
Així és com Jesús interpretava la Torà. Per ell, el manament més important, és:
«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el
pensament, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix». (Mt 22,37-39).
3. La
relació amb Déu. Jesús va
parlar sobre Déu amb el coneixement de qui en té una experiència especial.
Sap que és compassiu amb el sofriment i el pecat humà. Li va tenir un tracte íntim,
familiar: abba, com el nen que balbuceja el nom del pare per
primer cop: Jesús ensenyà a tenir confiança; si Déu té cura d’ells serà
comprensiu amb les seves debilitats.
4. Mort. La
mort de Jesús no es va produir per casualitat. Més aviat, va ser el preu que va
pagar pel seu ministeri. Jesús va provocar una gran quantitat de conflictes amb
les autoritats religioses del seu temps, malgrat no voler-ho. Però defensava
una interpretació de Déu i de la Torà contrària a la interpretació oficial, I,
els caps religiosos tenien la sensació, que l'entusiasme generat pel ministeri
de Jesús era perillós. D’aquí la frase del gran sacerdot que l’acusava de
blasfem: «...val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot
el poble (Jn 11,50).
5. Resurrecció. La història no acaba aquí.
Maria Magdalena i altres deixebles van anar al sepulcre i en comptes d’un cadàver,
es varen trobar a Jesús viu, transformat en el Crist. La resurrecció dels morts
–que havia de tenir lloc l'últim dia- ja havia començat; Jesús és transformat
en glòria, és ressuscitat. Déu havia anul·lat la sentència dels homes.
6.
Correlació amb la comunitat de deixebles. Els primers deixebles, després de la
resurrecció i l'efusió de l'Esperit, van predicar i van donar testimoni de
Jesucrist. Els deixebles d’avui, seguint el seu exemple i inspirats, també. pel
poder de l'Esperit estem cridats a escriure el cinquè evangeli; una cristologia
que doni respostes al moment actual.
Si Jesús és el Camí, la Veritat i la Vida, el seu camí ha
de ser el de l’Església. Jesús parlava amb paràboles, però no es va limitar a
explicar-les, sinó que ell és la paràbola de Déu explicada al món. Ell és el
gra de blat, el dragma perdut, el bon samarità i el pare (fill) pròdig.
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre d'Elisabeth A. Johson: La cristología, hoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada