NOMÉS PERTANYEM A DÉU

Comentari a l’evangeli (Mateu 22,15-21) per José Antonio Pagola

Evangeli.

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d'això? És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?». Jesús, que s'havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre'm? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li ensenyaren una denari, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?». Li diuen: «Del Cèsar». Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».

Comentari

«Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu». Aquestes paraules de Jesús han estat utilitzades amb freqüència per establir una frontera clara entre allò polític i allò religiós, i defensar així l’autonomia absoluta de l’Estat davant de qualsevol interpel·lació feta des de la fe.

Segons aquesta interpretació, Jesús hauria col·locat l’home, d’una banda, davant d’unes obligacions de caràcter cívico-polític i, de l’altra, davant d’una interpel·lació religiosa. Com si l’home hagués de respondre dels assumptes sociopolítics davant del poder polític i dels assumptes religiosos davant Déu.

La intenció de Jesús no és aquesta. L’accent de les seves paraules és a la part final. Li han preguntat insidiosament pel problema dels tributs i Jesús resol ràpidament el problema. Si utilitzem moneda que pertany al Cèsar, s’hauran de sotmetre a les conseqüències que això implica. Però Jesús introdueix una idea nova que no apareixia a la pregunta dels adversaris.

De manera inesperada introdueix Déu en el plantejament. La imatge de la moneda pertany al Cèsar, però els homes no han d’oblidar que porten en si mateixos la imatge de Déu i, per tant, només pertanyen a ell. Així ho afirmava la tradició bíblica. És aleshores quan podem copsar el pensament de Jesús. «Doneu al Cèsar el que li pertany, però no oblideu que vosaltres mateixos pertanyeu a Déu».

Per a Jesús, el Cèsar i Déu no són dues autoritats de rang semblant que s’han de repartir la submissió dels homes. Déu està per sobre de qualsevol Cèsar, que no pot mai exigir allò que pertany a Déu.

En uns temps en què creix el poder de l’Estat i als ciutadans cada vegada és més difícil defensar la seva llibertat enmig d’una societat, on gairebé tot està dirigit i controlat, els creients no ens hem de deixar robar la nostra consciència i la nostra llibertat per cap poder.

Hem de complir amb honradesa els nostres deures ciutadans, però no ens hem de deixar modelar ni dirigir per cap poder que ens enfronti amb les exigències fonamentals del regne de Déu.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

REFLEXIONS

Per; Jaume Rocabert

 

L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 18 d’octubre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Només pertanyem a Déu”, es fonamenta amb els fragments (15-21) del capítol 22 de l’evangeli de Mateu.

En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix el diumenge 18 d’octubre, XXVIX durant l’Any, l’equip del Pagola ens proposa reflexionar sobre la nostra única pertinença amb Déu.

«Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu». Aquestes paraules de Jesús han estat utilitzades amb freqüència per establir una frontera clara entre allò polític i allò religiós, i defensar així l’autonomia absoluta de l’Estat davant de qualsevol interpel·lació feta des de la fe. Segons aquesta interpretació, Jesús hauria col·locat l’home, d’una banda, davant d’unes obligacions de caràcter cívica-política i, de l’altra, davant d’una interpel·lació religiosa. Com si l’home hagués de respondre dels assumptes sociopolítics davant del poder polític i dels assumptes religiosos davant Déu. Resta ben evident que els humans i, òbviament els cristians, només hem i haurem de respondre dels nostres actes davant Déu. 

La intenció de Jesús no és aquesta. L’accent de les seves paraules és a la part final. Li han preguntat insidiosament pel problema dels tributs i Jesús resol ràpidament el problema. Si utilitzem moneda que pertany al Cèsar, s’hauran de sotmetre a les conseqüències que això implica. Però Jesús introdueix una idea nova que no apareixia a la pregunta dels adversaris. De manera inesperada introdueix Déu en el plantejament. La imatge de la moneda pertany al Cèsar, però els homes no han d’oblidar que porten en si mateixos la imatge de Déu i, per tant, només pertanyen a ell. Així ho afirmava la tradició bíblica. És aleshores quan podem copsar el pensament de Jesús. «Doneu al Cèsar el que li pertany, però no oblideu que vosaltres mateixos pertanyeu a Déu». Si bé és cert que tenim unes obligacions vers el poder polític del nostre país, fonamentalment la pertinença que tenim els humans és, només vers Déu.

Per a Jesús, el Cèsar i Déu no són dues autoritats de rang semblant que s’han de repartir la submissió dels homes. Déu està per sobre de qualsevol Cèsar, que no pot mai exigir allò que pertany a Déu. En uns temps en què creix el poder de l’Estat i als ciutadans cada vegada és més difícil defensar la seva llibertat enmig d’una societat, on gairebé tot està dirigit i controlat, els creients no ens hem de deixar robar la nostra consciència i la nostra llibertat per cap poder.  Resta evident, que en els cas dels polítics dictadors (els Putin, els Trump...), imposen sotmetre o ho intenten. Amb Déu, no hi ha imposició, si pertinença... 

Hem de complir amb honradesa els nostres deures ciutadans, però no ens hem de deixar modelar ni dirigir per cap poder que ens enfronti amb les exigències fonamentals del regne de Déu. Sovint hi ha qui creu que poden exigir-nos i per això ho fan o ho intenten. Nosaltres només som fills de Déu i li devem el respecte que es mereix el nostre Pare celestial. 

  

COMENTARIS 

Una nova homilia, aquesta pel proper diumenge 18 de octubre, en el que el Pagola, com sortosament ens té acostumats, ens exposa amb la seva habitual claredat i contundència, quin és el desig i la voluntat de Déu, segon ens ho va expressant el seu fill Jesús per mitjà dels evangelis. En aquesta homilia ens recorda quina fou la resposta de Jesús davant dels qui pretenien confondre’l. Una resposta que ens cal recordar, molt especialment en els temps actuals, en els quals els membres dels poders polítics, però molt especialment si són de la dreta o de la extrema dreta, o directament els grans poders econòmics que de manera molt més opaca, són els que “mango neixen” les tecles reals dels poders econòmics. Uns i altres estant provocant que els interessos econòmics, fins i tots dels propietaris de molts o pocs pisos, deixin aparcats els escrúpols i no tinguin ni el més petit dels esmentats escrúpols, per provocar, amb el consentiment o beneplàcit d’una justícia escandalosament injusta o sense consciència social, que és decanta per provocar impunement, nombrosos desnonaments de llogaters amb pocs recursos, molts d’avançada edat, cosa que és una immoralitat que clama una autentica i veritable justícia social que eviti els esmentats desnonaments.