REFLEXIONS MATINALS
Pensem que pensem, però segons Carl Rogers: «Creiem que pensem, però quasi mai ho fem amb el màxim enteniment i empatia.»
L’individualisme i la superficialitat ens ha convençut, que davant dels problemes complexos de la vida, optem pel: «Qui dia passa, any empeny.» o entrem en depressió, creient que no hi ha solució i ens plantegem l’opció de desaparèixer. Molta més gent de la que sabem se suïcida.
Hem perdut, estem perdent, l’ús freqüent de la reflexió en el silenci, i el diàleg «dialogal». (Panikkar)
Això és una realitat que portem amagat a l’inconscient. En una salutació normal, al: Com anem? La resposta més habitual, inconscient i inconsistent, és: Anar fent» o el seu equivalent: anar tirant!.
Rogers deia estar «convençut de que si en alguna d’aquestes trobades, de forma freqüent, no es produeix un intercanvi profund i mutu de sentiments, no vivim com ésser humans.»
Hem perdut, o estem perdent, la necessitat de pensar, i l’entorn no ens ajuda.
Sense silenci hi pot haver progrés material, però el creixement humà, allò que ens fa persones, només avança per la ruta del silenci. Concentrar-se avui es pràcticament impossible. El mòbil sobre la taula és molt traïdor. L’abadessa del monestir de Sant Benet (Montserrat), Maria del Mar Albejar, ha dit que: «l’avantatge de viure en un convent, és que el propi convent ajuda al silenci». No obstant, qui sense viure en un convent «s’adona que li falta silenci per parar-se i pensar, ja ha fet un gran pas per introduir un canvi en la seva vida».
El «profeta del silenci del nostre temps», Pablo d’Ors, assegura que per medita: «Només cal aturar-se, callar, escoltar i mirar. I per a fer això tant elemental, hem hagut de crear un mètode».
Viure conscients del moment, és estar aquí i ara. Maria del Mar Albejar en diu: «Estar present en el present; connectar amb el flux diví que ens dona la intel·ligència; un altre nivell de saviesa.»
Tots anem amb massa pressa. Si de tant en tant no parem i ens reciclem, acabarem tots a la consulta del psicòleg o el psiquiatre.
Per a viure vius, necessitem pensar en profunditat, emocionar-nos amb el que passa al nostre entorn i rebre –i donar-- l’escalf d’una salutació afectuosa i sincera.
Salvador Sol Bachs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada