REFLEXIO
Els savis de la Càbala aprofundeixen en qüestions a les que la majoria de mortals no donem la més mínima importància. La majoria aspirem a tenir temps de lleure per a no fer res. Però els cabalistes consideren que: «Tenir temps desocupat és perillós.» Segons el cabalista, Mario Saban: «El cos té molta energia i si no la canalitzem bé, se’n pot anar cap al mal.» (cita de memòria) Perquè, com va escriure Paulo Coelho: «El Bé i el Mal tenen el mateix rostre. Toy depèn del moment en que es creuen en el camí de l’ésser humà.»
En el pensament cabalista, el «mal» no és contempla com una força independent (en un sentit dual), sinó una energia desplaçada, estancada o mal canalitzada.
La Càbala considera que el cos (biologia) i l’ànima (esperit), «reben la Llum divina (Or) per fer-la circular cap als altres, mitjançant accions de cooperació, creació i bondat.» Per això consideren que: «el mal absolut», metafísic, no existeix. «L’energia és neutra i dinàmica. Pot ser constructiva o destructiva.» (Saban)
Quan a aquesta energia no se li marca un objectiu de millora personal o dirigit als altres (l’energia no es destrueix, es transforma), entra en descontrol, sortint de l’eix natural i va per lliure.
Si una persona manté la seva energia vital o creativa de forma ociosa o només per la seva satisfacció pròpia (El Desig de Rebre només per a un mateix) i no l’utilitza de manera activa i conscient, aquesta energia «degota» cap al «Sitrà Aẖrà». És a dir, la inacció o l'egoisme alimenten, de manera involuntària, el caos i la negativitat en el món. (IA)
L’egoisme com la supèrbia són actituds assimilables de trencament amb els altres. Sant Agustí considerava que eren inflamació de l’ego, i «el que està inflat sembla gran però no està sa.»
Salvador Sol Bachs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada