Evangeli
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà
un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per
sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure'l ni de
conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i
està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D'aquí a poc, el
món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i
vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i
vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus
manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me li
faré conèixer clarament».
Comentari.-
No
hi ha a la vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de
l’ésser estimat que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de
Joan tracta de recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no
han d’oblidar mai.
Una cosa és molt
clara per a l’evangelista. El món no pot «veure» ni «conèixer» la veritat que
s’amaga en Jesús. Per a molts, Jesús haurà passat per aquest món com si res
hagués passat; no deixarà cap rastre en les seves vides. Per veure Jesús es
necessiten uns ulls nous. Només els que l’estimin podran experimentar que és
viu i fa viure.
Jesús és l’única
persona que mereix ser estimada de manera absoluta. Qui l’estima així no pot
pensar en ell com si pertanyés al passat. La seva vida no és un record. Qui
estima Jesús viu les seves paraules, «guarda els seus manaments», es va
«omplint» de Jesús.
No és fàcil expressar
aquesta experiència. L’evangelista l’anomena «Esperit de la veritat». És una
expressió molt encertada, ja que Jesús es va convertint en una força i una llum
que ens fa «viure en la veritat». Qualsevol que sigui el punt en què ens trobem
a la vida, acollir en nosaltres Jesús ens porta cap a la veritat.
Aquest «Esperit de la
veritat» no cal confondre’l amb una doctrina. No es troba en els llibres dels teòlegs
ni en els documents del magisteri. Segons la promesa de Jesús, «viu amb
nosaltres i està en nosaltres». L’escoltem en el nostre interior i resplendeix
en la vida de qui segueix els passos de Jesús de manera humil, confiada i
fidel.
L’evangelista l’anomena
«Esperit defensor», perquè, ara que Jesús no és físicament amb nosaltres, ens
defensa del que ens podria separar d’ell. Aquest Esperit «està sempre amb
nosaltres». Ningú no el pot assassinar, com Jesús. Seguirà sempre viu en el
món. Si l’acollim en la nostra vida, no ens sentirem orfes i desemparats.
Potser la conversió
que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió verbal,
rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en el seu
«Esperit de la veritat».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada