divendres, 8 de novembre del 2019

DECISIÓ DE CADASCÚ

Evangeli (Lc 20,27-38) del diumenge 10 de novembre de 2019, i comentari de J.A.Pagola

   27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
28 --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
34 Jesús els respongué:
--Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen. (Lc 20,27-38)


divendres, 1 de novembre del 2019

PER JESÚS NO HI HA CASOS PERDUTS

Evangeli (Lc 19,1-10) del diumenge 3 de novembre de 2019, i comentari de J.A.Pagola

  1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
9 Jesús li digué:
--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.(Lc 19,1-10 / Font: Biblija.net)

Veure comentari de J.A. Pagola: Diumenge 31 durant l’any – C (Lc 19,1-10)


dijous, 24 d’octubre del 2019

QUI SÓC JO PER A JUTJAR?

Evangeli (Lc 18,9-14) del diumenge 27 d’octubre de 2019
9 A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
10 --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit. (Lc 18,9-14)

Veure comentari de J.A.Pagola:                                                      Diumenge 30 durant l’any – C (Lc 18,9-14)



dijous, 17 d’octubre del 2019

¿SEGUIM CREIENT EN LA JUSTÍCIA?

Evangeli (Lc 18,1-8) del diumenge 20 d’octubre de 2019, i comentari
1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2 --En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
6 I el Senyor va afegir:
--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Veure comentari de J.A. Pagola Diumenge 29 durant l’any – C (Lc 18,1-8)


dimecres, 16 d’octubre del 2019

CORRECCIÓ D'UN ERROR

Per Antoni Ferret

Si  Lv 20: 10 diu:
Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort.

I Dt 22: 22 diu:
Si un home és sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir, l'home i la dona.

Doncs així
la frase de Joan, a Jn 8: 5
"Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones"

És errònia, és a dir: és falsa!
per atribuir la pena a la dona sola
per atribuir-li la pena d'apedregament (molt més greu que la simple pena de mort)

He sentit, llegit... aquesta frase dotzenes de vegades, i sempre l'he creguda. Milions de cristians /es l'han sentida o llegida dotzenes de vegades. Milions de creients estan equivocats en una cosa molt important, i molt negativa.

Qui es va equivocar, amb resultat d'augmentar, psicològicament, la pena d'una persona ja prou cruelment castigada,  d'augmentar el desprestigi social de les dones, d'augmentar la duresa (ja prou superexcessiva) del text bíblic?
Els mestres de la Llei i els fariseus?, o l'evangelista?

Jo opino que, en l'època de redacció del text de Joan (o de donar per validats els textos escrits prèviament), cap al final del segle I, destruït el temple pels romans (any 70), i molt probablement també destruïda molta documentació, és quasi segur que Joan va haver d'escriure la frase de memòria (sense poder-la confrontar).

Però de lo que es tractaria ara seria impedir que aquest error es vagi propagant més i més en el futur. Les noves edicions bíbliques haurien de portar una nota explicativa. I els mossens haurien de tenir cura, en cas de comentar aquesta escena, de rectificar l'error.

A l’escrit de l’Antoni cal afegir-hi dos comentaris:

1.- Me permito informar a todos los que han recibido el mensaje de Antoni Ferret que el pasaje de Juan 7,53 a 8,11 es considerado por la edición del Nuevo Testamento de Mateos-Shöekel (ed. 1987) como totalmente apócrifo: lo quitan incluso del texto y lo ponen en apéndice.
Antonio Duato
Atrio

2.- De tota manera,  sigui o no apòcrifa el passatge de Joan del 7,53 a 8,11, cal llegar bé el que diu l’evangelista: «Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri». El text no especifica la situació civil de la dona, i no és un tema menor. Perquè en el Levitic llegim: «Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort)» (Lv 8,10) Per tant, a l’adulter se’l castiga amb pena de mort perquè pren la dona d’un altre. Si la dona està lliure de compromís matrimonial el càstig només va per ella.
La Bíblia també parla del càstig per violació, però això és un altre tema.

Salvador Sol
CSXXIG

dijous, 10 d’octubre del 2019

CREURE SENSE AGRAIR

Evangeli (Lc 17,11-19) del diumenge 13 de d’octubre de 2019, i comentari de J.A.Pagola
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar: --Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
14 En veure'ls, Jesús els digué: --Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
--¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?
19 I li digué: --Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.(Lc 17,11-19)

Veure comentari:  Diumenge 28 durant l’any– C (Lc 17,11-19)




dijous, 3 d’octubre del 2019

¿SOM CREIENTS?

Evangeli (Lc 17,5-10) del diumenge  6 d’octubre de 2019, i comentari de J.A.Pagola
5 Llavors els apòstols digueren al Senyor: --Augmenta'ns la fe.
6 Ell va respondre: --Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"? 8 ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer." (Lc 17, 5-10)

Veure comentari: Diumenge 27 durant l’any – C (Lc 17,5-10)