28 --Mestre,
Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor
sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà
difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va
casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es
van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar
fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan
arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien
casat?
34 Jesús els
respongué:
--Els qui viuen
en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part
en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni
marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els
àngels i són fills de Déu.
37 »I que els
morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la
Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu
de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè
gràcies a ell tots viuen. (Lc 20,27-38)
Veure comentari: Diumenge 32 durant l’any – C (Lc 20,27-38)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada