Evangeli (Jn 10,11-18) Diumenge 4 de Pasqua, i comentari de J.A.Pagola
11 »Jo
sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. 12 El qui
va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop
les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. 13 És que
ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
14 »Jo
sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal
com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les
ovelles. 16 Encara
tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles
escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
17 »El
Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18 Ningú
no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc
poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare. (Jn
10,11-18.BIC)
Per als primers
creients, Jesús no és només un pastor, sinó el veritable i autèntic pastor.
L’únic líder capaç d’orientar i donar veritable vida a l’ésser humà. Aquesta fe
en Jesús com a veritable pastor i guia adquireix una actualitat nova en una
societat massificada com la nostra, on les persones corren el risc de perdre la
seva pròpia identitat i quedar atordides davant tantes veus i reclams.
La publicitat i els mitjans de
comunicació social imposen a l’individu no només la roba que ha de vestir, la
beguda que ha de prendre o la cançó que ha d’escoltar. Se’ns imposen també els
hàbits, els costums, les idees, els valors, l’estil de vida i la conducta que
hem d’adoptar.
Els resultats són palpables. Són
moltes les víctimes d’aquesta «societat-aranya». Persones que viuen «segons la
moda». Gent que ja no actuen per pròpia iniciativa. Homes i dones que busquen
la seva petita felicitat, esforçant-se per tenir aquells objectes, idees i
conductes que se’ls dicta des de fora.
Exposats a tantes crides i
reclams, correm el risc de no escoltar ja la veu de la pròpia interioritat. És
trist veure les persones esforçant-se per viure un estil de vida «imposat» des
de fora, que simbolitza per a ells el benestar i la veritable felicitat.
Els cristians creiem que només
Jesús pot ser guia definitiu de l’ésser humà. Només des d’ell podem aprendre a
viure. Precisament, el cristià és aquell que, des de Jesús, va descobrint dia a
dia quina és la manera més humana de viure.
Seguir Jesús com a bon pastor és
interioritzar les actituds fonamentals que ell va viure, i esforçar-se per
viure-les avui des de la nostra pròpia originalitat, continuant la tasca de
construir el Regne de Déu que ell va començar.
Però mentre la meditació sigui
substituïda per la televisió, el silenci interior pel soroll i el seguiment de
la pròpia consciència per la submissió cega a la moda, serà difícil que
escoltem la veu del Bon Pastor, que ens pot ajudar a viure enmig d’aquesta
«societat de consum» que consumeix els seus consumidors.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada