COMENÇAR DE NOU

Evangeli (Jn 20,19-3) Diumenge 2 de Pasqua, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.-

¹⁹ Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

²⁰ Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. ²¹ Ell els tornà a dir:

--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

²² Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

--Rebeu l'Esperit Sant. ²³ A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

²⁴ Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. ²⁵ Ells li van dir:

--Hem vist el Senyor.

Però ell els contestà:

--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

²⁶ Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

²⁷ Després diu a Tomàs:

--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.

²⁸ Tomàs li va respondre:

--Senyor meu i Déu meu!

²⁹ Jesús li diu:

--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Epíleg

³⁰ Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. ³¹ Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31.BIC)

 

Comentari.-

Aterrits per l’execució de Jesús, els deixebles es refugien en una casa coneguda. De nou estan reunits, però Jesús ja no és amb ells. A la comunitat hi ha un buit que ningú no pot omplir. Els falta Jesús. No poden escoltar les seves paraules plenes de foc. No poden veure’l beneint amb tendresa els desgraciats. A qui seguiran ara?

Es fa fosc a Jerusalem i també en el seu cor. Ningú els pot consolar de la seva tristesa. A poc a poc, la por va apoderant-se de tots, però no tenen Jesús perquè enforteixi el seu ànim. L’únic que els dóna certa seguretat és «tancar les portes». Ja ningú pensa en sortir pels camins a anunciar el Regne de Déu i curar la vida. Sense Jesús, ¿com encomanaran la seva Bona Notícia?

L’evangelista Joan descriu de manera insuperable la transformació que es produeix en els deixebles quan Jesús, ple de vida, es fa present enmig d’ells. El Ressuscitat és novament al centre de la seva comunitat. Així ha de ser per sempre. Amb ell tot és possible: alliberar-se de la por, obrir les portes i posar en marxa l’evangelització.

Segons el relat, el primer que infon Jesús a la seva comunitat és la seva pau. Cap retret per haver-lo abandonat, cap queixa ni reprovació. Només pau i alegria. Els deixebles senten el seu alè creador. Tot comença de nou. Impulsats pel seu Esperit, continuaran col·laborant al llarg dels segles en el mateix projecte salvador que el Pare ha encomanat a Jesús.

El que necessita avui l’Església no és només reformes religioses i crides a la comunió. Necessitem experimentar en les nostres comunitats un «nou començament» a partir de la presència viva de Jesús enmig nostre. Només ell ha d’ocupar el centre de l’Església. Només ell pot impulsar la comunió. Només ell pot renovar els nostres cors.

No n’hi ha prou amb els nostres esforços i treballs. És Jesús qui pot desencadenar el canvi d’horitzó, l’alliberament de la por i els recels, el clima nou de pau i serenitat que tant necessitem per obrir les portes i ser capaços de compartir l’evangeli amb els homes i dones del nostre temps.

Però hem d’aprendre a acollir amb fe la seva presència enmig nostre. Quan Jesús torna a presentar-se al cap de vuit dies, el narrador ens diu que les portes encara continuen tancades. No és només Tomás qui ha d’aprendre a creure amb confiança en el Ressuscitat. També els altres deixebles han d’anar superant a poc a poc els dubtes i pors que encara els fan viure amb les portes tancades a l’evangelització.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat