Evangeli (Jn 20,19-3) Diumenge 2 de Pasqua, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.-
19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles,
per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús
va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a
vosaltres.
20 Dit això,
els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el
Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
--Pau a
vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors
va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu
l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li
quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
24 Quan
vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els
altres deixebles. 25 Ells li van dir:
--Hem vist el
Senyor.
Però ell els
contestà:
--Si no li veig
a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no
li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de
vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i
Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al
mig i els digué:
--Pau a
vosaltres.
27 Després
diu a Tomàs:
--Porta el dit
aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis
incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li
va respondre:
--Senyor meu i
Déu meu!
29 Jesús li
diu:
--Perquè m'has
vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Epíleg
30 Jesús va
fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es
troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han
estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31.BIC)
Comentari.-
Aterrits per l’execució de Jesús, els deixebles es
refugien en una casa coneguda. De nou estan reunits, però Jesús ja no és amb
ells. A la comunitat hi ha un buit que ningú no pot omplir. Els falta Jesús. No
poden escoltar les seves paraules plenes de foc. No poden veure’l beneint amb
tendresa els desgraciats. A qui seguiran ara?
Es fa fosc a
Jerusalem i també en el seu cor. Ningú els pot consolar de la seva tristesa. A
poc a poc, la por va apoderant-se de tots, però no tenen Jesús perquè
enforteixi el seu ànim. L’únic que els dóna certa seguretat és «tancar les
portes». Ja ningú pensa en sortir pels camins a anunciar el Regne de Déu i
curar la vida. Sense Jesús, ¿com encomanaran la seva Bona Notícia?
L’evangelista
Joan descriu de manera insuperable la transformació que es produeix en els
deixebles quan Jesús, ple de vida, es fa present enmig d’ells. El Ressuscitat
és novament al centre de la seva comunitat. Així ha de ser per sempre. Amb ell
tot és possible: alliberar-se de la por, obrir les portes i posar en marxa
l’evangelització.
Segons el relat,
el primer que infon Jesús a la seva comunitat és la seva pau. Cap retret per
haver-lo abandonat, cap queixa ni reprovació. Només pau i alegria. Els
deixebles senten el seu alè creador. Tot comença de nou. Impulsats pel seu
Esperit, continuaran col·laborant al llarg dels segles en el mateix projecte
salvador que el Pare ha encomanat a Jesús.
El que necessita
avui l’Església no és només reformes religioses i crides a la comunió.
Necessitem experimentar en les nostres comunitats un «nou començament» a partir
de la presència viva de Jesús enmig nostre. Només ell ha d’ocupar el centre de
l’Església. Només ell pot impulsar la comunió. Només ell pot renovar els
nostres cors.
No n’hi ha prou
amb els nostres esforços i treballs. És Jesús qui pot desencadenar el canvi
d’horitzó, l’alliberament de la por i els recels, el clima nou de pau i
serenitat que tant necessitem per obrir les portes i ser capaços de compartir
l’evangeli amb els homes i dones del nostre temps.
Però hem d’aprendre
a acollir amb fe la seva presència enmig nostre. Quan Jesús torna a
presentar-se al cap de vuit dies, el narrador ens diu que les portes encara
continuen tancades. No és només Tomás qui ha d’aprendre a creure amb confiança
en el Ressuscitat. També els altres deixebles han d’anar superant a poc a poc
els dubtes i pors que encara els fan viure amb les portes tancades a
l’evangelització.
José Antonio Pagola
Traductor:
Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada