MIRAR EL CRUCIFICAT

Comentari a l'evangeli (Jn 3,14-21) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

Comentari.-

L’evangelista Joan ens parla d’una trobada estranya de Jesús amb un important fariseu, anomenat Nicodem. Segons el relat, és Nicodem qui pren la iniciativa i va a trobar Jesús «de nit». Intueix que Jesús és «un home vingut de Déu», però es mou entre tenebres. Jesús l’anirà conduint cap a la llum.

Nicodem representa en el relat tot aquell qui cerca sincerament trobar-se amb Jesús. Per això, en cert moment, Nicodem desapareix d’escena i Jesús prossegueix el discurs per acabar amb una invitació general a no viure en tenebres, sinó a buscar la llum.

Segons Jesús, la llum que ho pot il·luminar tot és el Crucificat. L’afirmació és agosarada: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna». Podem veure i sentir l’amor de Déu en aquest home torturat a la creu?

Acostumats des de nens a veure la creu per tot arreu, no hem après a mirar el rostre del Crucificat amb fe i amb amor. La nostra mirada distreta no és capaç de descobrir en aquesta cara la llum que podria il·luminar la nostra vida en els moments més durs i difícils. Tot i això, Jesús ens està enviant des de la creu senyals de vida i d’amor.

En aquests braços estesos, que ja no poden abraçar els nens, i en aquestes mans clavades, que no poden acariciar els leprosos ni beneir els malalts, hi ha Déu amb els seus braços oberts per acollir, abraçar i sostenir les nostres pobres vides, trencades per tants patiments.

Des d’aquest rostre apagat per la mort, des d’aquells ulls que ja no poden mirar amb tendresa pecadors i prostitutes, des d’aquella boca que no pot cridar la seva indignació per les víctimes de tants abusos i injustícies, Déu ens està revelant el seu «amor boig» per la humanitat.

«Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell». Podem acollir aquest Déu i el podem rebutjar. Ningú no ens hi obliga. Som nosaltres els que hem de decidir. Però «la Llum ja ha vingut al món». Per què tantes vegades rebutgem la llum que ens ve del Crucificat?

Ell podria posar llum a la vida més desgraciada i fracassada, però «els qui obren el mal… no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres». Quan vivim de manera poc digna, evitem la llum, perquè ens sentim malament davant Déu. No volem mirar el Crucificat. Per contra, «els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum». No fugen a la foscor. No tenen res a amagar. Cerquen amb la mirada el Crucificat. Ell els fa viure en la llum.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.- 

Per: Jaume Rocabert.

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 4 de març de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Mireu el crucificat”, té com a fonament els fragments (14-21) del capítol 3 de l’evangeli Joànic.

L’homilia per aquest proper diumenge, basada en el text de l’evangeli de la comunitat joànica, és una descripció del diàleg simbòlic de Jesús amb un personatge figurat, però al mateix temps real perquè en aquella època i en l’actual existeixen molts Nicodem’s que volen i dolen i com descriu l’evangeli es protegeixen de la “llum”, justament perquè els seus actes no siguin descoberts. Segons el relat, és Nicodem qui pren la iniciativa i va a trobar Jesús «de nit». Intueix que Jesús és «un home vingut de Déu», però es mou entre tenebres. Jesús l’anirà conduint cap a la llum. Nicodem representa en el relat tot aquell qui cerca sincerament trobar-se amb Jesús. Per això, en cert moment, Nicodem desapareix d’escena i Jesús prossegueix el discurs per acabar amb una invitació general a no viure en tenebres, sinó a buscar la llum. 

L’homilia persisteix en una descripció esperançadora pels cristians, pels cristians que persisteixen en la seva voluntat de ser seguidors del crucificat: Segons Jesús, la llum que ho pot il·luminar tot és el Crucificat. L’afirmació és agosarada: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna». Podem veure i sentir l’amor de Déu en aquest home torturat a la creu? Acostumats des de nens a veure la creu per tot arreu, no hem après a mirar el rostre del Crucificat amb fe i amb amor. La nostra mirada distreta no és capaç de descobrir en aquesta cara la llum que podria il·luminar la nostra vida en els moments més durs i difícils. Tot i això, Jesús ens està enviant des de la creu senyals de vida i d’amor. 

L’homilia persisteix en la seva descripció d’esperança, mai de retrets ni de rebuig pels que es mouen en la foscor: En aquests braços estesos, que ja no poden abraçar els nens, i en aquestes mans clavades, que no poden acariciar els leprosos ni beneir els malalts, hi ha Déu amb els seus braços oberts per acollir, abraçar i sostenir les nostres pobres vides, trencades per tants patiments. Des d’aquest rostre apagat per la mort, des d’aquells ulls que ja no poden mirar amb tendresa pecadors i prostitutes, des d’aquella boca que no pot cridar la seva indignació per les víctimes de tants abusos i injustícies, Déu ens està revelant el seu «amor boig» per la humanitat.

El darrer paràgraf, l’homilia conclou remarcant fins i tot amb més èmfasi, la necessitat que els creients no observem el got mig buit, sinó mig ple, doncs categòricament ens diu: «Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell». 

Dit això: Podem acollir aquest Déu i el podem rebutjar. Ningú no ens hi obliga. Som nosaltres els que hem de decidir. Però «la Llum ja ha vingut al món». Per què tantes vegades rebutgem la llum que ens ve del Crucificat? Ell podria posar llum a la vida més desgraciada i fracassada, però «els qui obren el mal… no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres». Quan vivim de manera poc digna, evitem la llum, perquè ens sentim malament davant Déu. No volem mirar el Crucificat. Per contra, «els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum». No fugen a la foscor. No tenen res a amagar. Cerquen amb la mirada el Crucificat. Ell els fa viure en la llum.  

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16 Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Uns paràgrafs de l’evangeli Joànic i una homilia extraordinàriament esperançadora que ens ha d’apropar molt més al Crist, portador de la llum, l’esperança i l’amor per a tots i cadascun de nosaltres, que –de manera positiva- ens pot ajudar a preparar-nos per la Pasqua i conseqüentment a apropar-nos més i més al Déu de l’amor. Que l’Esperit ens hi ajudi, especialment a no deixar-nos atraure per les propostes que ens ofereix el neocapitalisme inhumà.