SEGUIR JESÚS

Comentari a l’evangeli (Jn 1,35-42) II durant l’any

.Evangeli: 

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir 'mestre', «on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.

Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir 'l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

Comentari:

Dos deixebles, orientats pel Baptista, es posen a seguir Jesús. Durant un cert temps caminen darrere seu en silenci. Encara no hi ha hagut un veritable contacte. De sobte, Jesús es gira i els fa una pregunta decisiva: «Què busqueu?», què espereu de mi?

Ells li responen amb una altra pregunta: Rabí, «on habites?», quin és el secret de la teva vida?, des d’on vens tu?, què és per a tu viure? Jesús els contesta: «Veniu i ho veureu». Feu vosaltres mateixos l’experiència. No busqueu cap altra informació. Veniu a conviure amb mi. Descobrireu qui sóc i com puc transformar la vostra vida.

Aquest petit diàleg pot donar més llum sobre allò essencial de la fe cristiana que moltes paraules complicades. En definitiva, què és allò decisiu per ser cristià?

En primer lloc, cercar. Quan un no cerca res a la vida i es conforma amb «anar tirant» o ser «un vividor», no és possible trobar-se amb Jesús. La millor manera de no entendre res sobre la fe cristiana és no tenir interès per viure de manera encertada.

El que és important no és buscar alguna cosa, sinó buscar algú. No descartem res. Si un dia sentim que la persona de Jesús ens «toca», és el moment de deixar-nos agafar per ell, sense resistències ni reserves. Cal oblidar conviccions i dubtes, doctrines i esquemes. No se’ns demana que siguem més religiosos ni més pietosos. Només que el seguim.

No es tracta de conèixer coses sobre Jesús, sinó de sintonitzar amb ell, interioritzar les seves actituds fonamentals i experimentar que la seva persona ens fa bé, revifa el nostre esperit i ens infon força i esperança per viure. Quan això es produeix, hom es comença a adonar de com creia poc en ell, com ho havia entès de malament gairebé tot.

Però el que és decisiu per ser cristià és tractar de viure com vivia ell, encara que sigui de manera pobra i senzilla. Creure en allò que ell va creure, donar importància al que li’n donava ell, interessar-se pel que ell es va interessar. Mirar la vida com la mirava ell, tractar les persones com ell les tractava: escoltar, acollir i acompanyar com ho feia ell. Confiar en Déu com ell hi confiava, pregar com pregava ell, encomanar esperança com l’encomanava ell. Què se sent quan hom tracta de viure així? No és això aprendre a viure?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 14 de gener de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Seguir Jesús”, té com a fonament els fragments (35-42) del capítol 1 de l’evangeli Joànic.

En l’homilia, se’ns explica de manera planera, sense arguments complicats ni inintel·ligibles, com i de quina és la millor manera de seguir i de conèixer Jesús. Els dos deixebles que s’havien incorporat al grup que el seguien: De sobte, Jesús es gira i els fa una pregunta decisiva: «Què busqueu?», què espereu de mi? Ells li responen amb una altra pregunta: Rabí, «on habites?», quin és el secret de la teva vida?, des d’on vens tu?, què és per a tu viure? Jesús els contesta: «Veniu i ho veureu». Feu vosaltres mateixos l’experiència. No busqueu cap altra informació. Veniu a conviure amb mi. Descobrireu qui sóc i com puc transformar la vostra vida. 

L’homilia ens diu tot seguit: Aquest petit diàleg pot donar més llum sobre allò essencial de la fe cristiana que moltes paraules complicades. En definitiva, què és allò decisiu per ser cristià? En primer lloc, cercar. Quan un no cerca res a la vida i es conforma amb «anar tirant» o ser «un vividor», no és possible trobar-se amb Jesús. La millor manera de no entendre res sobre la fe cristiana és no tenir interès per viure de manera encertada. El que és important no és buscar alguna cosa, sinó buscar algú. No descartem res. Si un dia sentim que la persona de Jesús ens «toca», és el moment de deixar-nos agafar per ell, sense resistències ni reserves. Cal oblidar conviccions i dubtes, doctrines i esquemes. No se’ns demana que siguem més religiosos ni més pietosos. Només que el seguim. 

En els darrers paràgrafs de l’homilia, se’ns diu què és el més important pels que volem ser cristians: No es tracta de conèixer coses sobre Jesús, sinó de sintonitzar amb ell, interioritzar les seves actituds fonamentals i experimentar que la seva persona ens fa bé, revifa el nostre esperit i ens infon força i esperança per viure. Just, en el moment que això es produeix, hom es comença a adonar de com creia poc en ell, com ho havia entès de malament gairebé tot. Però el que és decisiu per ser cristià és tractar de viure com vivia ell, encara que sigui de manera pobra i senzilla.

En el darrer paràgraf de l’homilia, aquesta ens descriu de manera nítida el què és o cal que sigui el més importat pels que volem ser cristians: Creure en allò que ell va creure, donar importància al que li’n donava ell, interessar-se pel que ell es va interessar. Mirar la vida com la mirava ell, tractar les persones com ell les tractava: escoltar, acollir i acompanyar com ho feia ell. Confiar en Déu com ell hi confiava, pregar com pregava ell, encomanar esperança com l’encomanava ell. Què se sent quan hom tracta de viure així? No és això aprendre a viure?     

Al·leluia Jo 1,41.17b

Hem trobat el Messies.

La gràcia i la veritat ens ha vingut per ell.

Jaume Rocabert