JESÚS BATEJA AMB ESPERIT SANT

Baptisme del Senyor. Comentari a l’evangeli (Mc 1,7-11)

.Evangeli: 

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l'instant, quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut». 

Comentari:

El Baptista representa com pocs ho fan, l’esforç dels homes i dones de tots els temps per purificar-se, reorientar-ne l’existència i començar una vida més digna. Aquest és el seu missatge: «Fem penitència, tornem al bon camí, posem ordre a la nostra vida». Això és també el que sentim més d’una vegada al fons de la consciència: «He de canviar, he de ser millor, he d’actuar de manera més digna».

Aquesta voluntat de purificació és noble i indispensable, però no n’hi ha prou. Ens esforcem per corregir errors, intentem complir amb el nostre deure amb més responsabilitat, intentem fer millor les coses, però res realment nou es desperta en nosaltres, res apassionant. Aviat el pas del temps ens torna a la mediocritat de sempre. El mateix Baptista reconeix el límit del seu esforç: «Jo us he batejat amb aigua, però el qui és més fort que jo, us batejarà amb l’Esperit Sant».

El baptisme de Jesús conté un missatge nou que supera radicalment el Baptista. Els evangelistes han tractat amb cura l’escena. El cel, que estava tancat i impenetrable, s’obre per mostrar el seu secret. En obrir-se, no baixa la ira divina que anunciava el Baptista, sinó que regala l’amor de Déu, l’Esperit, que es posa pacíficament sobre Jesús. Del cel se sent una veu: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat».

El missatge és clar: amb Crist, el cel ha quedat obert; de Déu només brolla amor i pau; podem viure amb confiança. Tot i els nostres errors i la nostra mediocritat insuportable, també per a nosaltres «el cel ha quedat obert». També nosaltres podem escoltar amb Jesús la veu de Déu: «Tu ets per a mi un fill estimat, una filla estimada». D’ara endavant podem afrontar la vida no com una «història bruta» que hem de purificar constantment, sinó com el regal de la «dignitat de fills de Déu», que hem de cuidar amb goig i agraïment.

Per a qui viu aquesta fe, la vida és plena de moments de gràcia: el naixement d’un fill, el contacte amb una persona bona, l’experiència d’un amor net… que posen a la nostra vida una llum i una calor noves. De sobte ens sembla veure «el cel obert». Una cosa nova comença en nosaltres; ens sentim vius; es desperta el millor que hi ha al nostre cor. El que potser havíem somiat secretament se’ns regala ara de manera inesperada: un nou inici, una purificació diferent, un «baptisme d’Esperit». Darrere d’aquestes experiències hi ha Déu estimant-nos com a Pare. Hi ha el seu Amor i el seu Esperit «dador de vida».

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari:

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 7 de gener de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Jesús bateja amb Esperit Sant ”, té com a fonament els fragments (7-11) del capítol 1 de l’evangeli de Marc.

L’homilia ens descriu ja des de seu inici, fins a quin punt ens embolcalla la fe, si veritablement en tenim cura, com el Batista, de tenir-ne aquella voluntat i desig de renovació i intima purificació: El Baptista representa com pocs ho fan, l’esforç dels homes i dones de tots els temps per purificar-se, reorientar-ne l’existència i començar una vida més digna. Aquest és el seu missatge: «Fem penitència, tornem al bon camí, posem ordre a la nostra vida». Això és també el que sentim més d’una vegada al fons de la consciència: «He de canviar, he de ser millor, he d’actuar de manera més digna». 

L’homilia ens diu que aquesta voluntat de purificació és noble i indispensable, però no n’hi ha prou. Ens esforcem per corregir errors, intentem complir amb el nostre deure amb més responsabilitat, intentem fer millor les coses, però res realment nou es desperta en nosaltres, res apassionant. Aviat el pas del temps ens torna a la mediocritat de sempre. El mateix Baptista reconeix el límit del seu esforç: «Jo us he batejat amb aigua, però el qui és més fort que jo, us batejarà amb l’Esperit Sant».

L’homilia, però, en cap moments ens deixa deprimits: El cel, que estava tancat i impenetrable, s’obre per mostrar el seu secret. En obrir-se, no baixa la ira divina que anunciava el Baptista, sinó que regala l’amor de Déu, l’Esperit, que es posa pacíficament sobre Jesús. Del cel se sent una veu: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat».

El missatge és clar: amb Crist, el cel ha quedat obert; de Déu només brolla amor i pau; podem viure amb confiança. Tot i els nostres errors i la nostra mediocritat insuportable, també per a nosaltres «el cel ha quedat obert». També nosaltres podem escoltar amb Jesús la veu de Déu: «Tu ets per a mi un fill estimat, una filla estimada». D’ara endavant podem afrontar la vida no com una «història bruta» sinó com el regal de la «dignitat de fills de Déu», que hem de cuidar amb goig i agraïment.

Deixeu-me, per concloure el meu comentari d’aquesta homilia, que faci esment d’un agraïment als que tenim la sort de llegir-les setmanalment. Per una part als que ja tenim una edat, doncs quan teníem l’edat adolescent, el contingut se les homilies i del adoctrinament que rebíem del maleït nacionalcatolicisme, anava en direcció totalment contraria al d’aquest concepció de l’Amor que Déu té per tots i cadascun de nosaltres. Un adoctrinament que, malauradament, els bisbes espanyols, si teniu ”l’humor” de llegir les seves opinions, veureu que teològicament estant en la línia del Concili de Trento... 

L’homilia, una vegada més ens alimenta de l’esperança de l’Amor de Déu: El que potser havíem somiat secretament se’ns regala ara de manera inesperada: un nou inici, una purificació diferent, un «baptisme d’Esperit». Darrere d’aquestes experiències hi ha Déu estimant-nos com a Pare. Hi ha el seu Amor i el seu Esperit «dador de vida».

 

  

Al·leluia Cf. Jo 1,29
Joan veié Jesús que venia i digué:
Mireu l'anyell de Déu,
que pren damunt seu el pecat del món.