ACOLLIR LA VIDA

 Comentari de l’evangeli (Jn 20,19-23) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-
http://cristiansxxigracia.blogspot.com

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

--Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jn 20,19-23.BCI)

 

Comentari.-

Parlar de l’«Esperit Sant» és parlar d’allò que podem experimentar de Déu en nosaltres. L’«Esperit» és Déu actuant en la nostra vida: la força, la llum, l’alè, la pau, el consol, el foc que podem experimentar en nosaltres i l’origen últim del qual està en Déu, font de tota vida.

Aquesta acció de Déu en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma discreta, silenciosa i callada; el mateix creient només intueix una presència gairebé imperceptible. A vegades, però, ens envaeix la certesa, l’alegria desbordant i la confiança total: Déu existeix, ens estima, tot és possible, fins i tot la vida eterna.

El senyal més clar de l’acció de l’Esperit és la vida. Déu és allà on la vida es desperta i creix, on es comunica i s’expandeix. L’Esperit Sant sempre és «portador de vida»: dilata el cor, ressuscita el que és mort en nosaltres, desperta el que és adormit, posa en moviment el que havia quedat bloquejat. De Déu sempre estem rebent «nova energia per a la vida» (Jürgen Moltmann).

Aquesta acció recreadora de Déu no es redueix només a «experiències íntimes de l’ànima». Penetra en tots els estrats de la persona. Desperta els nostres sentits, vivifica el cos i revifa la nostra capacitat d’estimar. Per dir-ho breument, l’Esperit encamina la persona a viure-ho tot de forma diferent: des d’una veritat més profunda, des d’una confiança més gran, des d’un amor més desinteressat.

Per alguns, l’experiència fonamental és l’amor de Déu, i ho diuen amb una frase senzilla: «Déu m’estima». Aquesta experiència els torna la dignitat indestructible, els dóna força per aixecar-se de la humiliació o el desànim, els ajuda a trobar-se amb el millor de si mateixos.

D’altres no utilitzen la paraula «Déu», però experimenten una «confiança fonamental» que els fa estimar la vida malgrat tot, enfrontar-se als problemes amb ànim, cercar sempre el millor per a tothom. Ningú viu privat de l’Esperit de Déu. Ell és en tots nosaltres atraient el nostre ésser cap a la vida. Acollim l’«Esperit Sant» quan acollim la vida. Aquest és un dels missatges més bàsics de la festa cristiana de la Pentecosta.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 5 de juny, Diumenge de Pentecosta se’ns ofereix amb el títol de “Acollir la vida” fent referència al que ens descriu el quart evangeli, de la comunitat joànica en els paràgrafs 19-23 del capítol 20.

L’homilia sobre el text joànic, ens descriu com i de quina manera Déu ens infon l’Esperit, sovint d’una manera imperceptible però real: Aquesta acció de Déu en nosaltres es produeix gairebé sempre de manera discreta, silenciosa i callada; el mateix creient només intueix una presencia gairebé imperceptible. A vegades ens envaeix la certesa, l'alegria desbordant i la confiança total: Déu existeix, ens estima, tot és possible, fins i tot la vida eterna.

La vida mateixa, és la primera senyal de l’Esperit que conviu conjuntament dins del nostre propi ànima/esperit: Déu és allà on la vida és desperta i creix, on es comunica i s'expandeix. L'Esperit Sant sempre és «portador de vida»: dilata el cor, ressuscita el que és mort en nosaltres, desperta el que és adormit, posa en moviment el que havia quedat bloquejat. De Déu sempre estem rebent nova energia per a la vida, segons ens expressa Jürgen Moltmann.

L’homilia, insisteix en descriure els efectes benèfics de la seva acció: Aquesta acció recreadora de Déu no es redueix només a “experiències íntimes de l'ànima”. Penetra a tots els estrats de la persona. Desperta els nostres sentits, vivifica el cos i revifa la nostra capacitat d'estimar. Per dir-ho

breument, l'Esperit encamina la persona a viure-ho tot de manera diferent: des d'una veritat més profunda, des d'una confiança més gran, des d'un amor més desinteressat.

En el darrer paràgraf, l’homilia ens descriu molt encertadament, que fins i tot l’Esperit actua, no només entre els que tenim la nostra fe en Déu pel missatge de Jesús que se’ns ha transmès, sinó també entre el que no tenen la fe cristiana: D'altres no utilitzen la paraula «Déu», però experimenten una «confiança fonamental» que els fa estimar la vida malgrat tot, enfrontar-se als

problemes amb ànim, cercar sempre el millor per a tothom. Ningú viu privat de l'Esperit de Déu. Ell és en tots nosaltres atraient el nostre ésser cap a la vida. Acollim l'Esperit Sant quan acollim la vida. Aquest és un dels missatges més bàsics de la festa cristiana de la Pentecosta.

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Amigues i amics, que aquesta homilia sobre el text de l’evangeli joànic del Diumenge de Pentecosta, ens animi cada dia més, a confiar en l’Esperit de Déu que està dins del nostre propi interior. «L'Esperit és Déu actuant a la nostra vida».