EL CRISTIÀ DAVANT DÉU

Comentari de l’evangeli (Jn 16,12-15) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-

12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi." (Jn 16,12-15.BCI)

Comentari.-

No sempre se’ns fa fàcil als cristians relacionar-nos de manera concreta i viva amb el misteri de Déu confessat com a Trinitat. No obstant això, la crisi religiosa ens està convidant a cuidar més que mai una relació personal, sana i gratificant amb ell. Jesús, el Misteri de Déu fet carn en el Profeta de Galilea, és el millor punt de partida per revifar una fe senzilla.

Com viure davant el Pare?
Jesús ens ensenya dues actituds bàsiques.
En primer lloc, una confiança total. El Pare és bo. Ens estima sense límit. No hi ha res que li importi més que el nostre bé. Podem confiar en ell sense pors, recels, càlculs o estratègies. Viure és confiar en l’Amor com a misteri últim de tot.
En segon lloc, una docilitat incondicional. És bo viure atents a la voluntat d’aquest Pare, que només vol una vida més digna per a tothom. No hi ha una manera de viure més sana i més encertada. Aquesta és la motivació secreta de qui viu davant el misteri de la realitat des de la fe en un Déu Pare.

Què és viure amb el Fill de Déu encarnat?
En primer lloc, seguir Jesús: conèixer-lo, creure’l, sintonitzar amb ell, aprendre a viure seguint els seus passos. Mirar la vida com la mirava ell; tractar les persones com ell les tractava; sembrar senyals de bondat i de llibertat creadora com feia ell. Viure fent la vida més humana. Així viu Déu quan s’encarna. Per a un cristià no hi ha una altra manera de viure més apassionant.
En segon lloc, col·laborar en el projecte de Déu que Jesús posa en marxa seguint la voluntat del Pare. No podem romandre passius. Els qui ploren, Déu els vol veure rient, els qui tenen fam els vol veure menjant. Hem de canviar les coses perquè la vida sigui vida per a tothom. Aquest projecte que Jesús anomena «regne de Déu» és el marc, l’orientació i l’horitzó que se’ns proposa des del misteri últim de Déu per fer la vida més humana.

Què és viure animats per l’Esperit Sant?
En primer lloc viure animats per l’amor. Així es desprèn de tota la trajectòria de Jesús. L’essencial és viure-ho tot amb amor i des de l’amor. No hi ha res més important. L’amor és la força que posa sentit, veritat i esperança a la nostra existència. És l’amor el que ens salva de tantes malapteses, errors i misèries.
Finalment, qui viu «ungit per l’Esperit de Déu» se sent enviat de manera especial a anunciar als pobres la Bona Nova. La seva vida té força alliberadora per als captius; posa llum en els que viuen cecs; és un regal per als que se senten desgraciats.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per Jaume Rocabert

homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 12 de juny, Diumenge després de Pentecosta que la litúrgia en el presenta com a Solemnitat de la Santíssima Trinitat, se’ns ofereix amb el títol de “El cristià davant Déu” fent referència al que ens descriu l’evangeli joànic en els paràgrafs 12-15 del capítol 16.

En l´homilia, si bé fa una definició trinitària de l’amor de Déu que l’evangeli joànic ho descriu de manera planera, però que ens temps passats els pares de l’Església, necessitaren fer definicions complicades i sovint gens entenedores, moltes de les quals, posteriorment, foren proclamades com a dogmes de fe. Així la definició Trinitària de Déu, també proclamada com a dogma de fe, m’atreviria dir que ni el seu autor o autors, mai la van entendre i menys explicar-la. Tot el contrari del que ens descriu la comunitat joànica: Jesús es preocupa pels seus deixebles i per no carregar- los amb quelcom que suposa seria massa pesat per ells. Així que els diu, referint-se a l’Esperit: Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d'allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d'allò que és meu». Una manera molt planera d’explicar l’amor de Déu, de com actua en Jesús i en el seu Esperit que habita dins nostra, i que fa inservible i anacrònic l’esmentat dogma de la Santíssima Trinitat.

L’homilia, ens descriu tres maneres de com els cristians podem actuar davant Déu (simbòlicament davant la trinitat litúrgica): Una total confiança. El Pare és bo. Ens estima sense límit. No hi ha res que li importi més que el nostre bé. I una docilitat incondicional. És bo viure atents a la voluntat d'aquest Pare, que només vol una vida més digna per a tothom.

Seguir Jesús: conèixer-lo, creure'l, sintonitzar amb ell, aprendre a viure seguint els seus passos. Mirar la vida com la mirava ell; tractar les persones com ell els tractava; sembrar senyals de bondat i de llibertat creadora com feia ell. Viure fent la vida més humana. Col·laborar en el projecte de Déu que Jesús posa en marxa seguint la voluntat del Pare. No podem romandre passius. Els qui ploren, Déu els vol veure rient, els qui tenen fam els vol veure menjant. Hem de canviar les coses perquè la vida sigui vida per tothom. Aquest projecte que Jesús anomena «regne de Déu» és el marc, l'orientació i l'horitzó que se'ns proposa des del misteri últim de Déu per fer la vida més humana.

Viure animats per l'amor. Així és desprèn de tota la trajectòria de Jesús. L'essencial és viure-ho tot amb amor i des de l'amor. Finalment, qui viu «ungit per l'Esperit de Déu» se sent enviat de manera especial a anunciar als pobres la Bona Nova.

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, a Déu que és, que era i que ha de venir.

Amigues i amics, que aquesta homilia sobre el text joànic de l’evangeli del Diumenge de Pentecosta, ens doni ànims per aprofundir més i més en el que ens està dient als «seguidors de

Jesús», el seu missatge d’amor i la conveniència que ens incorporem a treballar pel Regne de Déu.