UN CRISTIANISME DE SEGUIMENT

Comentari de l’evangeli (Lc 9,51-62) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

51 Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a Jerusalem.

54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:

--Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?

55 Però Jesús es va girar i els renyà. 56 I se n'anaren en un altre poble.

Seguir Jesús

(Mt 8,19-22)

57 Mentre feien camí, un li digué:

--Et seguiré arreu on vagis.

58 Jesús li respongué:

--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.

59 A un altre li digué:

--Segueix-me.

Ell respongué:

--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.

60 Jesús li contestà:

--Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.

61 Un altre li digué:

--Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.

62 Jesús li va respondre:

--Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.

Comentari.-

En temps de crisi és gran la temptació de buscar seguretat, tornar a posicions fàcils i trucar de nou a les portes d’una religió que ens «protegeixi» de tant problema i conflicte.

Hem de revisar el nostre cristianisme per veure si a l’Església actual vivim motivats per la passió de seguir Jesús o caminem cercant «seguretat religiosa». Segons el conegut teòleg alemany Johann Baptist Metz, aquest és el repte més greu a què ens enfrontem els cristians a Europa: decidir-se entre una «religió burgesa» o «cristianisme de seguiment».

Seguir Jesús no vol dir fugir cap a un passat ja mort, sinó procurar de viure avui amb l’esperit que el va animar a ell. Com ha dit algú amb enginy, es tracta de viure avui «amb l’aire de Jesús» i no «al vent que més bufa».

Aquest seguiment no consisteix a cercar novetats ni promoure grups de selectes, sinó a fer de Jesús l’eix únic de les nostres comunitats, posant-nos decididament al servei del que ell anomenava Regne de Déu.

Per això, seguir Jesús implica gairebé sempre caminar «a contracorrent», en actitud de rebel·lia enfront de costums, modes o corrents d’opinió que no concorden amb l’esperit de l’Evangeli.

I això exigeix no només no deixar-se domesticar per una societat superficial i consumista, sinó fins i tot contradir els propis amics i familiars quan ens conviden a seguir camins contraris a l’Evangeli.

Per això, seguir Jesús exigeix estar disposats a la conflictivitat i a la creu. Estar disposats a compartir la seva sort. Acceptar el risc d’una vida crucificada com la seva, sabent que ens espera resurrecció. No serem capaços d’escoltar avui la crida sempre viva de Jesús a seguir-lo?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 26 de juny, que la litúrgia ens el presenta com Diumenge 13 durant l’any, i que porta per títol “Un cristianisme de seguiment” fent referència al que ens descriu l’evangelista Lluc en els paràgrafs 51-62 del capítol 9.

El més important i atractiu de l’homilia, és que ens parla amb llenguatge directe o sigui sense la més mínima voluntat de quedar bé amb els lectors, especialment amb aquells que no els hi agrada segons quines expressions massa directes... És per això que ja en el seu inici ens diu: En temps de crisi és gran la temptació de buscar seguretat, tornar a posicions fàcils i trucar de nou a les portesd’una «religió que ens protegeixi» de tant problema i conflicte. Una religió dolça i que ens hi trobem confortables!!!

Però no és aquesta la intenció d’aquesta homilia: Hem de revisar el nostre cristianisme per veure si a l’Església actual vivim motivats per la passió de seguir Jesús o caminem cercant «seguretat religiosa». Segons el conegut teòleg alemany Johann Baptist Metz, aquest és el repte més greu a què ens enfrontem els cristians a Europa: decidir-se entre una «religió burgesa» o «cristianisme de seguiment».

Dit amb altres paraules, del que es tracta és viure avui «amb l’aire de Jesús» i no «al vent que més bufa». Doncs, seguir Jesús implica gairebé sempre caminar «a contracorrent», en actitud de rebel·lia enfront de costums, modes o corrents d’opinió que no concorden amb l’esperit de l’Evangeli. La qual cosa vol dir, no només no deixar-se domesticar per una societat superficial i consumista, sinó fins i tot contradir als que ens volen fer seguir per camins contraris a l’Evangeli.

L’homilia conclou de la manera veritable d’entendre el missatge evangèlic: seguir Jesús exigeix estar disposats a la conflictivitat i a la creu (la creu no necessàriament vol dir ser crucificat, vol dir que molt probablement conrearem enemistats o crítiques per la nostra manera de pensar). El darrer fragment de l’homilia ens pregunta: No serem capaços d’escoltar avui la crida sempre viva de Jesús a seguir-lo? Dit d’altre manera, quina mena de cristianisme és el què professem, si no som capaços de seguir la crida que Jesús ens fa en tot moment?

Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta; vós teniu paraules de vida eterna.

Amigues i amics, que aquesta homilia sobre el text de l’evangelista Lluc del proper Diumenge dia 26 d’aquest mes de juny, ens invita a ser «seguidors de Jesús», seguidors del seu missatge d’amor vers els demés, d’amor vers els que més ho necessiten, d’aquells que foren els preferits de la seva atenció i de la seva ajuda.