L’EUCARISTIA COM ACTE SOCIAL

Comentari de l’evangeli (Lc 9,11b-17) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-
46 Els digué:

--Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu. (Lc 9,11b-17.BCI)

 

Comentari.-

Segons els exegetes, la multiplicació dels pans és un relat que ens permet descobrir el sentit que l’eucaristia tenia per als primers cristians com a gest d’uns germans que saben repartir i compartir el que tenen.

Segons el relat, hi ha una multitud de persones necessitades i famolenques. Els pans i els peixos no es compren, sinó que s’apleguen. I tot es multiplica i es distribueix sota l’acció de Jesús, que beneeix el pa, el parteix i el fa distribuir entre els necessitats.

Oblidem sovint que, per als primers cristians, l’eucaristia no era només una litúrgia, sinó un acte social en què cadascú posava els seus béns a disposició dels necessitats. En un conegut text del segle II, en què sant Justí ens descriu com celebraven els cristians l’eucaristia setmanal, se’ns diu que cadascú aporta allò que posseeix per «socórrer els orfes i les vídues, els qui pateixen per malaltia o per una altra causa, els que són a les presons, els forasters de pas i, en una paraula, tothom qui té necessitat».

Durant els primers segles resultava inconcebible anar a celebrar l’eucaristia sense portar alguna cosa per ajudar els indigents i els necessitats. Cebrià, bisbe de Cartago, retreu a una rica matrona: «Els teus ulls no veuen el necessitat i el pobre perquè estan enfosquits i coberts d’una nit espessa. Tu ets afortunada i rica. T’imagines celebrar el sopar del Senyor sense tenir en compte l’ofrena. Tu véns al sopar del Senyor sense oferir res. Tu suprimeixes la part de l’ofrena que és del pobre».

L’oració que es fa avui per les diverses necessitats de les persones no és un afegit postís i extern a la celebració eucarística. La mateixa eucaristia exigeix repartir i compartir. Diumenge rere diumenge, els creients que ens acostem a compartir el pa eucarístic hem de sentir-nos cridats a compartir més de debò els nostres béns amb els necessitats.

Seria una contradicció pretendre compartir com a germans la taula del Senyor tancant el nostre cor als qui a hores d’ara viuen l’angoixa d’un futur incert. Jesús no pot beneir la nostra taula si ens guardem el nostre pa i els nostres peixos.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabertt

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 19 de juny, Diumenge després de la Santíssima Trinitat, que la litúrgia en el presenta com a Solemnitat del Corpus Cristi, se’ns ofereix amb el títol de “L’Eucaristia com acte social” fent referència al que ens descriu l’evangelista Lluc en els paràgrafs 11b-17 del capítol 9.

L´homilia, posa l’accent en l’aspecte social del dia del Corpus i nens descriu com pels primers cristians la diada del Corpus o de l’eucaristia, era un gest d’uns germans que saben repartir i compartir el que tenen.

El relat bíblic, no cal insistir, és una signe o una metàfora, en el qual no hi hem de veure un fet miraculós, sinó un autèntic simbolisme, que entre altres coses ens està dient que l’eucaristia cal que sigui un acte de compartir amb els germans segons les diverses necessitats d’uns i altres. Per tal de deixar-ho del tot comprensible, l’homilia ens posa un exemple del primers segles dels cristianisme: Cebrià, bisbe de Cartago, retreu a una rica matrona: «Els teus ulls no veuen el necessitat i el pobre perquè estan enfosquits i coberts d’una nit espessa. Tu ets afortunada i rica.

T’imagines celebrar el sopar del Senyor sense tenir en compte l’ofrena. Tu véns al sopar del Senyor

sense oferir res. Tu suprimeixes la part de l’ofrena que és del pobre».

És per aquesta raó que l’homilia ens diu: Diumenge rere diumenge, els creients que ens acostem a

compartir el pa eucarístic hem de sentir-nos cridats a compartir més de debò els nostres béns amb els necessitats.

I conclou amb quelcom que ens ha d’interpel·lar en tot moment: Seria una contradicció pretendre compartir com a germans la taula del Senyor tancant el nostre cor als qui a hores d’ara viuen l’angoixa d’un futur incert. Jesús no pot beneir la nostra taula si ens guardem el nostre pa i els nostres peixos.

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja aquest pa, viurà per sempre.

Amigues i amics, que aquesta homilia sobre el text de l’evangelista Lluc del Diumenge de Corpus, ens faci entendre el significat veritable de l’eucaristia, ens qüestioni el nostre cristianisme que malauradament, amb els anys i, malauradament, amb una manca de testimonis que sacsegin el nostre cristianisme endormiscat, per tal que ens doni ànims per aprofundir més i més en el que ens està dient als «seguidors de Jesús», el seu missatge d’amor i el veritable significar de l’eucaristia i de la festa del Corpus Cristi.