dijous, 21 de març de 2019

ABANS QUE SIGUI TARD


Evangeli (Lc 131-9) del diumenge 24 de març de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien.Jesús els respongué:--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual.I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

I els digué aquesta paràbola:--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

»Ell li respongué:»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.(Lc 13,1-9)
Veure comentari de J.A.Pagola: Diumenge 3 de Quaresma – C (Lc 13,1-9)

divendres, 15 de març de 2019

ESCOLTAR JESÚS


Evangeli (Lc 9,28-36) del diumenge 17 de març de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: --Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol una veu que deia: --aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist. (Lc 9,28-36)
Veure el comentari de José Antonio Pagola Diumenge 2 de Quaresma – C (Lc 9,28-36)

dissabte, 9 de març de 2019

DEJUNI, ORACIÓ I ALMOINA, ELS ANTÍDOTS DE LES TEMPTACIONS


Selecció del comentari a l’evangeli (Lc 4,1-13)

INTRODUCCIÓ

Comença la quaresma. És temps de «retirar-nos al desert» i conèixer millor qui som realment, per a poder obrir-nos a noves rutes.

Jesús va ser temptat, segons els evangelis. Les temptacions són una constant en la vida, les temptacions són el fruit del nostre ego desenfocat.


EXPLICACIÓ

No hem de insistir en que aquests relats no són història sinó una relació de la lluita dels humans entre fets instintiu o biològic d’una banda i de l’altre,tot allò espiritual o transcendent que portem dins.

La realitat és que no necessitem cap enemic que ens tempti des de fora. El mite del mal personificat en el que en diem el «diable» ens ve de dins, neix i creix en cada ésser humà. El mal no ens pot venir de Déu.

El mal és conseqüència d'una intel·ligència limitada. De creure’ns que és bo el que en realitat és dolent. Plantejar una lluita entre el bé i el mal, és pur maniqueisme. La lluita espiritual sempre es dóna entre allò que nosaltres considerem el bé (el mal no altre cosa que el bé aparent) i el bé real.

La primera lliçó que cal extreure d’aquest evangeli és que Jesús es lliure d’aquest bé aparent perquè està ple de l’Esperit. És a dir, està ple de Déu.

Les tres temptacions que ens narren els evangelis són un resum de les temptacions que desenvolupem els humans al llarg de la vida, que fan que prenguem decisions equivocades en relació a nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu.

PRIMERA TEMPTACIÓ: Si ets Fill de Déu. Ser fill de Déu, en sentit semític, és ser fidel a la seva voluntat. Qui fa la voluntat de Déu té Déu de la seva part i el bé li surt de dins i pot convertir les «pedres en pans»; els instints animals en accions humanes encaminades al bé. .

L'antídot d'aquesta temptació és el dejuni. Privar-nos voluntàriament d'allò que és bo per al cos, és la millor manera de entrenar-nos per no cedir, en un moment donat, al que és dolent.

SEGONA TEMPTACIÓ : Si m'adores, tot serà teu. Sovint ens oblidem de Déu i el que adorem és l’ídol. Caiem en mans de la idolatria..

Adorar Déu no és embolcallar-lo amb encens i lloances, sinó en descobrir aquella part de Déu que hi ha dins nostre i fer-lo visible a través de les obres.

L'antídot pot ser l'almoina, en el sentit de donació de nosaltres mateixos en termes de gratuïtat.

TERCERA TEMPTACIÓ : Tira't d'aquí d’alt  a baix. Demostra que ets gran, que tens Déu a la butxaca i pot utilitzar-lo al teu favor.

Compte, que en aquesta temptació el diable fa referència a l‘Escriptura, que segons com es llegeixi pot convertir-se en diabòlica.

La resposta és que cal deixar que Déu sigui Déu. Acceptar la nostra condició de criatura i des d'aquesta condició aconseguir la veritable plenitud.

Déu ja ens ho ha donat tot a tots. Ara ens toca a nosaltres descobrir les possibilitats que tenim de ser, allò que realment podem arribar a ser, sense culpar Déu de les adversitats, temptacions i mancances.

A cada temptació Jesús respon amb paraules de l'Escriptura. Si tenim en compte que aquesta és feta de relats simbòlics, descobrirem el que els evangelistes ens volen dir: Déu per mitjà de la seva paraula vol orientar-nos en la presa de decisions. Però com deia Pau: aquesta paraula és a prop nostra, la tenim als llavis i al cor.
Selecció i redacció: Salvador Sol

dijous, 7 de març de 2019

NO DESVIAR-SE DE JESÚS


Evangeli (Lc 4,1-13) del diumenge (10/03/2019) i comentari de J.A. Pagola
Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué: --Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre: --L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.
Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: --Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu.
Jesús li respongué:--Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué: --Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà: --Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú. (Lc 4,1-13)

Comentari: Diumenge 1 de Quaresma – C (Lc 4,1-13)

dissabte, 2 de març de 2019

ATURAR-SE


 Evangeli (Lc 6,39-456) del diumenge (03/03/2019) i comentari
Jesús «Els digué encara una paràbola: --¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre.Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca». (Lc 6,39-45)

Veure comentari de José Antonio Pagola: Diumenge 8 durant l’any – C (Lc 6,39-45)