dijous, 13 de desembre de 2018

QUÈ HEM DE FER?


Evangeli, del diumenge 16 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola

La gent li preguntava: --Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia: --Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: --Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué: --No exigiu més del que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven: --I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre: --No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: --Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Veure comentari: 

Diumenge 3 d’Advent – C (Lc 3,10-18)


dijous, 6 de desembre de 2018

OBRIR CAMINS NOUS


Eeli del diumenge (09/12/2018), i comentari de José Antonio Pagola

L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 2 d’Advent – C (Lc 3,1-6)


dissabte, 1 de desembre de 2018

ENS FA POR SEGUIR JESÚS?


,4a..Trobada (Curs 2018-2019). 

Seguir Jesús comporta estar disponible: «negar-se a “ell” mateix, i  prendre la “seva” creu». (Mt 16,24),  Quan Pere diu a Jesús que l’”estima”, la resposta ës: «Pastura les “meves” ovelles» (Jn 21,15-17) I quan l’home ric li demana que ha de fer per posseir la vida etern, la resposta és: «vés, ven “tot” el que tens i dóna-ho als pobres. I després vine i segueix-me.» (Mc 10.17 i 21)


Pel nivell de la seva exigència és pel que ens fa por seguir Jesús. Però ell no obliga, només proposa i explica la manera de ser perfecta.

Jesús no és un avatar, és un ésser que deixa la seva «condició divina» per a fer-se home entre els homes: «nascut de mare» i exemple d’obediència a la voluntat de Déu.   

El temps d’Advent que ara comença ens hauria d’ajudar e acollir el Senyor que ve a cada instant, no és un avatar, sinó un Déu que s’ha instal·lat i viu dins nostre, que ens vol protegir i salvar. I això no ens ha de fer por sinó donar-nos esperança.

Quan cantem: «Avui us ha nascut un salvador», la paraula clau és: «avui». Però sovint, només ens sedueix el relat mític, simbòlic, de Betlem, l’estable, el bou i la mula.... i passem del missatge transcendent que intenten explicar: «que Déu ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres». I que la seva vinguda s’ha fet de igual a igual a nosaltres: en forma de nen indefens que acabarà morin.

El missatge religiós dels evangelis ens diuen que: «allò que és diví» es troba en «allò que és més humà». El diví no es fa present en els que tenen bens ni en els que tenen poder. Aquí no hi ha  l’esbarzer que crema sense consumir-se» ni cap fet extraordinari, sinó una família en un estable envoltat de gets simbòlics. Però aquí comença tot el procés redemptor, que acaba a la creu.

Així va ser com el diví «es va fer carn i habità entre nosaltres», ccm el transcendent es va unir a l’immanent..
Després Mateu ens explica la fantasia de «la fugida a Egipte», i per Lluc ens assabentem que «en complir-se els vuit dies va ser presentat al temple i circumcidat» (Lc 2, 21), com un nen jueu més, «i li van posar el nom de Jesús (salvador= Déu que salva).

Per tant, no ens ha de fer por seguir Jesús. Les dues idees força de L’Advent és que Déu ve a la terra a «salvar-nos», de la forma més humana, entranyable i natural; un nen que neix d’una mare (cf. Lc 2, 12). I, que Déu entra en la història de la humanitat, en compliment de les profecies 

Notes de: Salvador Sol, sobre escrits de teòleg diversos. (Font principal: Per: González Faus i Pagola

divendres, 30 de novembre de 2018

INDIGNACIÓ I ESPERANÇA


Evangeli del diumenge 02/21/2018, i comentari de José Antonio Pagola

»Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.  (Lc 21 25-28)
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home. (Lc21 34-36)
Veure el comentari de José Antonio Pagola

dijous, 22 de novembre de 2018

ALLÒ DECISIU

Evangeli del diumenge 25/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà:--La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

Veure comentari de José Antonio Pagola: 

Jesucrist, Rei de tot el Món – B (Joan 18,33-37)


dissabte, 17 de novembre de 2018

JESÚS, VA SER CÈLIBE I LAIC


Apunts,  3a..Trobada de CSXXIG - (Curs 2018-2019).

No se sap si Jesús,es va casar, però sí se sap que no va ser sacerdot. Ell va escollir el model de predicador errant al servei del Regne: «vivim errant d'un lloc a l'altre»»,(1Co 4,11) Per tant, el més probable és que Jesús no visqués amb parella; els evangelis ni ho diuen ni ho deixen entreveure; si Jesús pretén que serveixi, o no, de model. Però a l’home ric li diu: «ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». (Lc 18,22)  
Els evangelistes deixen constància de que Jesús defuig de la seva família. «El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».(Mt 12,50) Marc i Lluc també fan referència a aquest episodi, això li dóna més credibilitat. En relació a la situació familiar dels apòstols, Marc ens parla de la sogra de Pere (Mc 1 29-31).  I, quan aquest li recorda que: «hem deixat el que teníem i t'hem seguit. (Lc 18,28)  Jesús li respon: «--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna. (Lc 18,29-30)
No hi ha dubte que això és un al·legat contra els sacerdots que vivien del temple, ben instal·lats, i d’aquells que utilitzaven la família com excusa per a no seguir les seves ensenyances.  
A Jesús sembla que només li preocupa la implantació d’un regne a favor dels dèbils de la societat, la seva obsessió. I per aconseguir-ho li fan nosa els lligams familiars. Amb la seva invitació a «seguir-lo» es posa com model de vida, però no coma imposició necessària. Ell mateix assisteix a la boda dels seus amics (Jn 2,1) i s’invita a la casa dels rics: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva». (Lc 19,5) I quan aquest li diu: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus bens» (Lc 19,8) Jesús li diu: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa» (Lc 19,9)
Quedem-nos, doncs, en que l’estat civil de Jesús, escollit lliurament, a ell li va permetre dedicar-se plenament a la seva missió: Però això no pressuposa cap tipus d’exigència o canon de conducta per a tothom. Avui el Dret Canònic l’exigeix als capellans i religiosos/es potser de forma excessiva. Amb la manca de vocacions sacerdotals i dels problemes derivats de la sexualitat que estant perjudicant seriosament l’Església, potser seria el moment de renunciar al celibat obligatori i acceptar sacerdots casats com ja han fet altres religions. Al cap i a la fi, el celibat obligatori no es va introduir fins el primer  mil·lenni,
Apunts de Salvador Sol (Font principal: José Arregi))

NINGÚ NO SAP EL DIA


Evangeli del diumenge 18/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
»Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
»Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.