dijous, 21 de juny de 2018

PER QUÈ TANTA POR


Evangeli del diumenge 24 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 12 durant l’any – B (Marc 4,35-41)

La tempesta calmada
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
--Passem a l'altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: --Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: --Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: --Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: --Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

dijous, 14 de juny de 2018

AMB HUMILITAT I CONFIANÇA

Evangeli del diumenge 17 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 11 durant l’any – B (Marc 4,26-34)

Lectura primera Ez 17,22-24
Jo faig créixer l'arbre menut

Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara que som en el cos, com quan en sortirem, no ambicionem res més que ser plaents al Senyor

Evangeli Mc  4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Paràbola de la llavor que creix tota sola
Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia també: --A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Jesús parla en paràboles
Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. (Mc 4,26-34)

dijous, 7 de juny de 2018

QUÈ ÉS MÉS SA?

Evangeli del diumenge 10 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Lectura primera Gn 3,9-15
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona

Lectura segona 2Co 4,13-51
Ens sentim plens de fe, i per això parlem

Evangeli Mc 3,20-35
Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar.
Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: --Ha perdut el seny!
Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: --Està posseït per Beelzebul.
I encara: --Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: --Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
»Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
La mare i els germans de Jesús
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon: --¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
--Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.  (Mc 3,20-35)

dijous, 31 de maig de 2018

EUCARISTIA I CRISI

Evangeli del diumenge 03 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Lectura primera Ex 24,3-8
Aquesta sang és la sang de l'aliança

que el Senyor fa amb vosaltres


Lectura segona He 9,11-15
La sang de Crist ens purifica interiorment

Evangeli Mc 14,12-16 i 16,22-26
Això és el meu cos. Això és la meva sang

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: --On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: 
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. (Mc 14,12-16)
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: --Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: --Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. (Mc 14,22-26)

divendres, 25 de maig de 2018

EL MILLOR AMIC

Evangeli del diumenge 27 de maig i comentari de J.A.Pagola 

Santíssima Trinitat – B (Mateu 28,16-20)

Lectura primera  Dt 4,32-34.39-40
El Senyor és l'únic Déu:
ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre.

Lectura segona  Rm 8,14-17
Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!».


Evangeli Mt 28,16-20
Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28,16-20)

divendres, 18 de maig de 2018

RENOVEU-NOS PER DINS


Evangeli del diumenge de Pentecosta i comentari de J.A.Pagola 

Pentecosta – B (Joan 20,19-23)

Idees Força:
Lectura primera Fets 2,1-11
Tots quedaren plens de l'Esperit Sant
i començaren a expressar-se
Lectura segona Ga 5,16-25
Els fruits de l'Esperit
Evangeli Jn 20,19-23
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jn 20,19-23)

dimarts, 15 de maig de 2018

EL PERDÓ

Apunts,  14.Trobada (Curs 2017-2018).

Jesús va començar com Joan Baptista predicant la conversió. I, aquesta és fruit de la gràcia del perdó que Déu concedeix si hi hagi algú que el demani i el reculli.
Ha arribat el temps de la gràcia: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». -li diu la dona a Jesús que el reconeix salvador-. La resposta és contundent: «Més sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!». (Lc 11,28).
Jesús,. aleshores, adreçant-se als que l’escoltaven, els va dir:  «--La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal» (Lc 11,29-30) per creure en el Fill de l'home.
conversió és aquella part de l’home i de la dona que aconsegueixen el verdader perdó per ells mateixos.
 A Jesús li porten un paralític perquè el curi. I Jesús, sense fe referència a la paràlisi, li diu:  «Els teus pecats et són perdonats», Segons la tradició jueva qui patia una malaltia era un pecador. Jesús no li parla del pecat. Tampoc li diu: «Jo et perdono». El que li diu, és: «els teus pecats et són perdonats», és a dir: «és Déu qui et perdona»; és Déu qui et cura.
Lluc, igual que els altres evangelista, explica curacions semblants per deixar constància del binomi curació (= perdó), En la mentalitat cristiana tots som pecadors però el perdó ja no va associat a la curació sinó al misteri de la resurrecció de Jesús.  
La funció del Baptista  no és la de perdonar. Ell només predica un baptisme de conversió. El perdó només l’atorga Déu en Jesús. Per això és: «Beneït». Perquè «ve en nom del Senyor».
Joan demana «fruits de conversió» i la gent li demanava (que han de fer» per aconseguir-ho (cf. Lc 3,10-14). També Pau, en el camí de Damasc, pregunta: «Senyor, (que he de fer?». Doncs: «qui tingui dues túniques que,en doni una a qui no en té cap, i el que tingui per menjar que el comparteixi» Als soldats. Joan els demana que siguin justos i no utilitzin la violència amb ningú. I diu el mateix als recaptadors de impostos: ni violència ni injustícies.
Quatre exemples paradigmàtics de perdó: El paralític perdonat (Lc 5, 17-26).- La pecadora (Lc 7, 36-50)  Els que no saben el que fan. (Lluc, 23:34), El bon lladre (Lc 23, 35-40) Després d’aquell extraordinari: «Pare, perdona’ls perquè no
La curació del paralític és un exemple de que el mira va sempre associat al perdó; a demostrar que Jesús té poder per a perdonar els pecats. Quan el Baptista fa preguntar a Jesús si és ell el messies o n’hem d’esperar un altre, la resposta és: «els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts   ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova». (Jn 7, 20-22)
El relat de la pecadora presenta, contra les crítiques dels fariseus (si fos un profeta  sabria qui és aquesta dona), la gratitud abans del perdó. «Tu no m'has rebut amb un  -li recrimina a l’anfitrió-, ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus». A qui se li perdona molt, estima molt. I, adreçant-se a la dona, li diu: «Els teus pecats et són perdonats». (Lc 7,40-48)
El perdó als qui el maltracten clavant-lo a la creu. El perdó dels enemics: «Pare, perdona’ls, no saben el que fan»I
El bon lladre. La immediatesa del perdó: «Aquesta nit». No li contesta en termes escatològics, ni en promeses de futur. No: «Aquesta nit estaràs amb mi al Paradís» 
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre: El evangelio de San Lucas d'Augustín Georgee