divendres, 22 de maig de 2020

FER DEIXEBLES DE JESÚS

Evangeli de l’Ascenció del Senyor (Mt 28,16-20) i comentaqri de J.A, Pagola

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Comentari.-
Mateu descriu el comiat de Jesús traçant les línies de força que han d’orientar per sempre els seus deixebles, els trets que han de marcar la seva Església per complir fidelment la seva missió.
El punt d’arrencada és Galilea. Aquí els convoca Jesús. La resurrecció no els ha de portar a oblidar el que han viscut amb ell a Galilea. Allà l’han escoltat parlar de Déu amb paràboles commovedores. Allà l’han vist alleujant el sofriment, oferint el perdó de Déu i acollint els més oblidats. És això precisament el que han de continuar transmetent.
Entre els deixebles que envolten Jesús ressuscitat hi ha «creients» i n’hi ha que «vacil·len». El narrador és realista. Els deixebles «es prosternen». Sens dubte volen creure, però en alguns es desperta el dubte i la indecisió. Potser estan espantats, no poden copsar tot el que allò significa. Mateu coneix la fe fràgil de les comunitats cristianes. Si no comptessin amb Jesús, aviat s’apagaria.
Jesús «s’acosta» i entra en contacte amb ells. Ell té la força i el poder que a ells els falta. El Ressuscitat ha rebut del Pare l’autoritat del Fill de Déu amb «plena autoritat al cel i a la terra». Si es recolzen en ell no vacil·laran.
Jesús els indica amb tota precisió quina ha de ser la seva missió. No és pròpiament «ensenyar doctrina», no és només «anunciar el Ressuscitat». Sens dubte, els deixebles de Jesús hauran de tenir cura de diversos aspectes: «donar testimoni del Ressuscitat», «proclamar l’evangeli», «implantar comunitats»… però tot estarà finalment orientat a un objectiu: «fer deixebles» de Jesús.
Aquesta és la nostra missió: fer «seguidors» de Jesús que coneguin el seu missatge, que sintonitzin amb el seu projecte, que aprenguin a viure com ell i que reprodueixin avui la seva presència al món. Activitats tan fonamentals com el baptisme, compromís d’adhesió a Jesús, i l’ensenyament de «tot el manat» per ell són vies per aprendre a ser els seus deixebles. Jesús els promet la seva presència i ajuda constant. No estaran sols ni desemparats. Ni encara que siguin pocs. Ni encara que siguin només dos o tres.
Així és la comunitat cristiana. La força del Ressuscitat la sosté amb el seu Esperit. Tot està orientat a aprendre i ensenyar a viure com Jesús i des de Jesús. Ell segueix viu en les seves comunitats. Segueix amb nosaltres i entre nosaltres guarint, perdonant, acollint… salvant.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

dijous, 14 de maig de 2020

VIURE A LA VERITAT DE JESÚS

Evangeli (Jo 14,15-21) del diumenge 17 de maig de 2020, i comentari de J.A.Pagola

Evangeli
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D'aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me li faré conèixer clarament».
Comentari.-
No hi ha a la vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de l’ésser estimat que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de Joan tracta de recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no han d’oblidar mai.
Una cosa és molt clara per a l’evangelista. El món no pot «veure» ni «conèixer» la veritat que s’amaga en Jesús. Per a molts, Jesús haurà passat per aquest món com si res hagués passat; no deixarà cap rastre en les seves vides. Per veure Jesús es necessiten uns ulls nous. Només els que l’estimin podran experimentar que és viu i fa viure.
Jesús és l’única persona que mereix ser estimada de manera absoluta. Qui l’estima així no pot pensar en ell com si pertanyés al passat. La seva vida no és un record. Qui estima Jesús viu les seves paraules, «guarda els seus manaments», es va «omplint» de Jesús.
No és fàcil expressar aquesta experiència. L’evangelista l’anomena «Esperit de la veritat». És una expressió molt encertada, ja que Jesús es va convertint en una força i una llum que ens fa «viure en la veritat». Qualsevol que sigui el punt en què ens trobem a la vida, acollir en nosaltres Jesús ens porta cap a la veritat.
Aquest «Esperit de la veritat» no cal confondre’l amb una doctrina. No es troba en els llibres dels teòlegs ni en els documents del magisteri. Segons la promesa de Jesús, «viu amb nosaltres i està en nosaltres». L’escoltem en el nostre interior i resplendeix en la vida de qui segueix els passos de Jesús de manera humil, confiada i fidel.
L’evangelista l’anomena «Esperit defensor», perquè, ara que Jesús no és físicament amb nosaltres, ens defensa del que ens podria separar d’ell. Aquest Esperit «està sempre amb nosaltres». Ningú no el pot assassinar, com Jesús. Seguirà sempre viu en el món. Si l’acollim en la nostra vida, no ens sentirem orfes i desemparats.
Potser la conversió que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió verbal, rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en el seu «Esperit de la veritat».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

dijous, 7 de maig de 2020

NO US QUEDEU SENSE JESÚS*

Evangeli (Jn 14,1-12) del diumenge 10 de maig de 2020, i comentari de J.A.Pagola

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».
*.- Veure comentari: Diumenge 5 de Pasqua - A (Joan 14,1-12)