diumenge, 30 de desembre del 2018

PREGÀRIA PER LA NIT DE CAP D’ANY


Evangeli (Lc 2,16-21) de Cap d’Any, i comentaris de J.A.Pagola i Fray Marcos

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 

Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. 

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Veure comentaris de; 

José Antonio Pagola: Cap d’Any – C (Lc 2,16-21)

Fray Marcos;  http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html



divendres, 28 de desembre del 2018

UNA FAMÍLIA DIFERENT


Evangeli (Lc 2,41-52) del diumenge 30 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola


Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: --Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué: --Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Veure el comentari de José Antonio Pagola Sagrada Família – C (Lc 2,41-52)

divendres, 21 de desembre del 2018

DONES CREIENTS


Evangeli (Lc 1,39-45) del diumenge 23 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà! (Lc 1,39-45)

Veure el comentari de José Antonio Pagola 
Diumenge 4 d’Advent – C (Lc 1,39-45)

dijous, 13 de desembre del 2018

QUÈ HEM DE FER?


Evangeli, del diumenge 16 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola

La gent li preguntava: --Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia: --Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: --Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué: --No exigiu més del que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven: --I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre: --No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: --Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Veure comentari: 

Diumenge 3 d’Advent – C (Lc 3,10-18)


dijous, 6 de desembre del 2018

OBRIR CAMINS NOUS


Eeli del diumenge (09/12/2018), i comentari de José Antonio Pagola

L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 2 d’Advent – C (Lc 3,1-6)


dissabte, 1 de desembre del 2018

ENS FA POR SEGUIR JESÚS?


,4a..Trobada (Curs 2018-2019). 

Seguir Jesús comporta estar disponible: «negar-se a “ell” mateix, i  prendre la “seva” creu». (Mt 16,24),  Quan Pere diu a Jesús que l’”estima”, la resposta ës: «Pastura les “meves” ovelles» (Jn 21,15-17) I quan l’home ric li demana que ha de fer per posseir la vida etern, la resposta és: «vés, ven “tot” el que tens i dóna-ho als pobres. I després vine i segueix-me.» (Mc 10.17 i 21)


Pel nivell de la seva exigència és pel que ens fa por seguir Jesús. Però ell no obliga, només proposa i explica la manera de ser perfecta.

Jesús no és un avatar, és un ésser que deixa la seva «condició divina» per a fer-se home entre els homes: «nascut de mare» i exemple d’obediència a la voluntat de Déu.   

El temps d’Advent que ara comença ens hauria d’ajudar e acollir el Senyor que ve a cada instant, no és un avatar, sinó un Déu que s’ha instal·lat i viu dins nostre, que ens vol protegir i salvar. I això no ens ha de fer por sinó donar-nos esperança.

Quan cantem: «Avui us ha nascut un salvador», la paraula clau és: «avui». Però sovint, només ens sedueix el relat mític, simbòlic, de Betlem, l’estable, el bou i la mula.... i passem del missatge transcendent que intenten explicar: «que Déu ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres». I que la seva vinguda s’ha fet de igual a igual a nosaltres: en forma de nen indefens que acabarà morin.

El missatge religiós dels evangelis ens diuen que: «allò que és diví» es troba en «allò que és més humà». El diví no es fa present en els que tenen bens ni en els que tenen poder. Aquí no hi ha  l’esbarzer que crema sense consumir-se» ni cap fet extraordinari, sinó una família en un estable envoltat de gets simbòlics. Però aquí comença tot el procés redemptor, que acaba a la creu.

Així va ser com el diví «es va fer carn i habità entre nosaltres», ccm el transcendent es va unir a l’immanent..
Després Mateu ens explica la fantasia de «la fugida a Egipte», i per Lluc ens assabentem que «en complir-se els vuit dies va ser presentat al temple i circumcidat» (Lc 2, 21), com un nen jueu més, «i li van posar el nom de Jesús (salvador= Déu que salva).

Per tant, no ens ha de fer por seguir Jesús. Les dues idees força de L’Advent és que Déu ve a la terra a «salvar-nos», de la forma més humana, entranyable i natural; un nen que neix d’una mare (cf. Lc 2, 12). I, que Déu entra en la història de la humanitat, en compliment de les profecies 

Notes de: Salvador Sol, sobre escrits de teòleg diversos. (Font principal: Per: González Faus i Pagola