divendres, 26 d’agost del 2016

SENSE ESPERAR RES A CANVI

L’evangeli del diumenge

 Veure eñ comentari de: José A. Pagola: Diumenge 22 durant l’any – C (Lluc 14,1.7-14)


Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. (Lc 14,1)
Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Després digué al qui l'havia convidat: --Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos! (Lc 14,7-14)

divendres, 19 d’agost del 2016

NO TOT S’HI VAL

L’evangeli del diumenge

 Veure comentari de l’evangel: José A. Pagola: Diumenge 21 durant l’any – C (Lluc 13,22-30)


Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: --Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà: --Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
«Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou." Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!" Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! " Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers. (Lc 13,22-30)

dissabte, 13 d’agost del 2016

CALAR FOC

L’evangeli del diumenge

Veure el comentari de l’evangeli de: José A. Pagola: Diumenge 20 durant l’any – C (Lluc 12,49-53)


«He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra. (Lc 12,49-53)

divendres, 12 d’agost del 2016

SEGUIDORA FIDEL DE JESÚS

Evangeli de l'Ascenció

Vegis el comentari de: José A. Pagola: Assumpció de Maria – C (Lluc 1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: --Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!  Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?  Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes.  Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Maria digué: --La meva ànima magnifica el Senyor, /  el meu esperit celebra / Déu que em salva, / perquè ha mirat la petitesa / de la seva serventa. / Des d'ara totes les generacions / em diran benaurada, /  perquè el Totpoderós  / obra en mi meravelles: / el seu nom és sant, / i l'amor que té / als qui creuen en ell / s'estén de generació en generació. /  «Les obres del seu braç són potents: / dispersa els homes de cor altiu, /  derroca els poderosos del soli / i exalta els humils; /  omple de béns els pobres, / i els rics se'n tornen sense res. / «Ha protegit Israel, el seu servent, / com havia promès als nostres pares; / s'ha recordat del seu amor a Abraham / i a la seva descendència per sempre.

Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva. (Lc 1,39-56)

divendres, 5 d’agost del 2016

ELS NECESSITEM MÉS QUE MAI



L’evangeli del diumenge

Vegis el comentari de: José A. Pagola: Diumenge 19 durant l’any – C (Lluc 12,32-48)

»No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!
»Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
Aleshores Pere li digué: --Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
El Senyor continuà: --¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.
»El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més. (Lc 12,32-48)