diumenge, 21 d’octubre de 2018

«VEURE» EL MISTERI DE JESÚS

Apunts,  2a..Trobada (Curs 2018-2019).
 (Font: Enrique Martínez Lozano)

En el credo de Nisan-Constantinopolità, 381 dC, s’afirma que Jesús té dues naturaleses: «engendrat (nascut de dóna) no pas creat» però de la mateixa naturalesa del Pare. «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu». (Fl 2,6) i a la vegada ser un home total: «Un home tant humà, només podia ser Déu». (Leonardo Boff) Potser en analogia, Karl Ramher  va escriure: «el cristià del s.XXI seria místic (tindria algun tipus d’experiència transcendent) o no seria cristià».


Mateu i Lluc van mitificar el naixement de Jesús amb els «evangelis de la infància», que si be són discutibles històricament, tanmateix transmeten una catequesi plausible del significat transcendent d’un Déu que es manifesta (epifania) a la terra. Hi ho fa en el cos humil i depenent d’un nen, i en una cova. Són uns escrits plens de referències a l’A.T. i analogies pasquals: àngels, que anuncien un nou temps d’esperança, des d’un estable i un sepulcre,   a la gent més humil (pastors i apòstols) de la societat de cada temps. Humils però receptius malgrat el «temor» del missatge, i fent-se’n portaveus: comunicant-ho als altres. En les narracions epifàniques i pasquals intervenen: àngels que anuncien, persecucions (Sanedri / Herodes), elements còsmics (llums, estrelles), i projecció universal (reis / Pentecosta).

Mateu i Lluc relaten el naixement de Jesús, com la «humanització de Déu», (un fet singular, extraordinari) amb una narració mítica, imitant i aproximant-se a les històries dels déus i gent important de les cultures veïnes. Aquests evangelis llegits com narracions literàries, ràpida, es converteixen en una narració pasturi’l. Però si en fem una lectura assossegada, amb la ment oberta i voluntat d’entendre més enllà de lletra escrita «veurem» que entre la divinitat i la humanitat de Jesús no hi ha barreres infranquejables i que la realitat i el misteri conviuen dintre nostre.
  
Els evangelistes, amb els evangelis de la infància, no pretenen presentar-nos un fet històric sinó donar unes pistes, simbòliques, per la reflexió: aquell que va predicar la misericòrdia de Déu entre els pobres i va ser sentenciat a mort per alterar l’ordre establer pel sanedrí, contrari a la voluntat de Déu, no va néixer en un palau, amb totes les comunitats, sinó en la pobresa i un món hostil que no va donar allotjament a Josep i Maria i va néixer en un estable.

Un altre evangelista, Joan, va escriure sobre la Paraula (Logos) de Déu =, Jesucrist, dient que «Era present en el món, / que per ell ha vingut a l’existència (creador), / i el món no l'ha reconegut. / Ha vingut a casa seva, / i els seus no l'han acollit. (Jn 1,10-11)

Per endinsar-nos en el misteri de Jesús cal «veure» la narració del seu naixement. Nadal significa Presència i Misteri, a la vegada, Presència i misteri que estan en tot allò que ens envolta; «tot duu el teu alè diví» (Sv 12,1).

Nadal és la «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2,10-14 i Ac 2,24). I, és el misticisme del No-saber. Joan de la Creu va escriure: «Entreme donde no supe / y quedeme no sabiendo, / toda ciencia trascendiendo».

Per «veure» el misteri de Jesús només cal deixar-se penetrar per la bellesa del relat. t del No-saber, com un estat de gràcia. «Hay suficiente belleza en estar aquí y no en otra parte», (Fernando Pesoa).

Apunts de; Salvador Sol


dijous, 18 d’octubre de 2018

AIXÒ NO ENTRE NOSALTRES

Veure evangeli (Marc 10,35-45) i comentari de José Antonio Pagola

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: --Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà: --Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren: --Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà: --No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren: --Sí que podem.
Jesús els digué: --Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: --Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Marc 10,35-45)

Veure comentari : Diumenge 29 durant l’any – B (Marc 10,35-45)


divendres, 12 d’octubre de 2018

AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI


Evangeli del diumenge 14 d’octubre i comentari de José Antonio Pagola

Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: --Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu!  És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: --Si és així, qui pot salvar-se?
Jesús se'ls mirà i digué: --Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
Llavors Pere li va dir: --Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.
Jesús digué: --Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. (Mc 10,17-30)
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 28 durant l’any – B (Marc 10,17-30)




divendres, 5 d’octubre de 2018

CONTRA EL PODER DEL BARÓ

Evangeli del diumenge
Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:--Què us va ordenar Moisès? 
Li respongueren: --Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. 
Jesús els digué: --Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 
Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi. 
Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: --El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri. 
Jesús i els infants
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: --Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.  Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. 
I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.. (Mc 10, 2-16) 
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 27 durant l’any – B (Marc 10,2-16)