divendres, 24 de novembre del 2017

ALLÒ QUE ÉS DECISIU

Evangeli, 26 de novembre de 2017,

Comentari de J.A.Pagola Jesucrist, Rei de tot el món –A (Mateu 25,31-46)

»Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: --Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
»Llavors els justos li respondran: --Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
»El rei els respondrà: --Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
»Després dirà als de la seva esquerra: --Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
»Llavors ells li respondran: --Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
»Ell els contestarà: --Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
»I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.


LA MISSIÓ INICIAL

Apunts,  5a.Trobada (Curs 2017-2018)
Lluc situa la primera part de la missió de Jesús, essencialment a Galilea, on la seva fama de predicador profètic s’estenia:per tota la regió. «L’escoltaven fariseus i doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem». (Lc.5.17).
«Jesús venia del desert i se n'anà a Natzaret [...].. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir un passatge del llibre d’Isaïes» (Is 61,1-2) Jesús va declarar la seva condició d’enviat, per a «proclamar l’any de gràcia del Senyor.. Plegà el volum i va dir: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». (Cf. Lc 4,16-30)
Lluc té interès en demostrar que la vida de Jesús es recolza en el compliment de les promeses de l’AT. Que la seva missió queda definida en l’oracle d’Isaïes que acaba de llegir.
Tanmateix Lluc estableix un paral·lelisme entre Jesús i Pau, que «en dissabte i a la sinagoga» escolta «la lectura de la Llei i dels Profetes», En acabar la lectura, «els caps de la sinagoga van dir: «si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar. Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb la mà», i va resumir el procés de salvació d’Israel (Cf. Ac 13,13-16)
Jesús no és un profeta com els altres- Ell ha rebut la unció de l’esperit en tota la seva plenitud (Lc 3. 22 i, 4, 1-14) i amb ell comencen els temps de gràcia, i centre la bona notícia és ell mateix. I, seguint l’exemple d’Elies i Eliseu, dóna a entendre que la salvació no és només pels seus conciutadans sinó que va dirigida, també als pagans

Els miracles,
El miracle és una manifestació del misteri de Jesús, un signe del seu poder salvífic i. en alguns d’ells Jesús manifesta de forma més destacada la seva revelació com a messies i a la vegada hi ha una valoració de l’actitud del receptor: Per exemple: En el miracle de la pesca hi ha obediència (Lc 5,4-6). En el la curació del leprós, humilitat. (5.12-13). En el del paralític, confiança i a la vegada solidaritat i esforç. (Lc 5,17-26)  En l’elecció del publicà Leví, la disponibilitat, (Lc 5,27-32) En el de Naim (el fill d’una vídua que duien a enterrar). (Lc 7, 22) i en el de la filla de Jaire, (Lc 8, 40-42 i 49-56), l’esperança: «Els morts ressusciten».
Davant dels miracles dels morts que ressusciten la gent agafava por però donaven gràcies a Déu pel do de la vida. Lluc, en aquests dos miracles, a diferència d’altres, destaca que Jesús no «pregà al Pare», demostrant així el seu poder salvífic «personal».
Lluc fa un paral·lelisme amb el miracle d’Elies amb la següent narració:
El fill de la mestressa de la casa, es va posar greument malalt i va morir. Ella s’adreçà a Elies, dient-li: «Deixa'm estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?».
Elies va agafar el fill «dels braços de la dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l'ajagué al seu propi llit. 
Després va invocar el Senyor dient: Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill? [...]. ! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant. 
El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure.

La dona va dir a Elies: Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment. (1Re, 17-24)
Salvador Sol (Llibre de referència: El evangelio según san Lucas, d'Augustín George)

divendres, 17 de novembre del 2017

RECERCA CREATIVA

Evangeli, 19 de novembre de 2017

Comentari de J.A.Pagola Diumenge 33 durant l’any – A (Mateu 25,14-30)

«De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.
«Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
«Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: --Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
«L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
«Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: --Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
«L'amo li va dir: --Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
«Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: --Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
«Però l'amo li va respondre: --Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. (Mt 25,14-30)


dissabte, 11 de novembre del 2017

ENCENDRE UNA FE GASTADA

Evangeli, 12 de novembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 32 durant l’any – A (Mateu 25,1-13)

«Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
»Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: --L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!
»Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades: --Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.
»Les assenyades respongueren: --Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
»Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
»Finalment arribaren també les altres noies i deien: --Senyor, Senyor, obre'ns!
»Però ell va respondre: --Us asseguro que no us conec.
»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

divendres, 3 de novembre del 2017

NO FAN EL QUE DIUEN

Evangeli, 05 de novembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 31 durant l’any – A (Mateu 23,1-12)

«Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
--Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. reparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre"».

«Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit».(Mt 23,1-12)