dissabte, 22 d’octubre del 2011

QUI ETS TU, JESÚS DE NATZARET?

Apunts

En aquesta trobada hem aprofundit en la personalitat de Jesús de Natzaret a partir d’uns textos de Leonardo Boff, (Jesucristo y la liberación del hombre, Ediciones cristiandad. Madrid 1981. págs. 110-125)


Abans de descobrir la “condició divina” de Jesús, en els evangelis ens el presenten com  l’«aparició de la bondat i l’amor de Déu als homes».
Jesús no vol enganyar ningú pintant un món de color de rosa; no el descriu «ni pitjor ni millor del que és. No moralitza. I, s’enfronta a la realitat amb un extraordinari equilibri». «En ell es manifesta el que hi ha de més diví en l’home i el que hi ha de més humà en Déu».
Jesús manifesta un gran «equilibri i sentit comú». «Les seves paraules són concretes i el seu comportament realista»; ell ens implica a «prendre una decisió davant Déu».
«Les seves determinacions són incisives i directes: «Reconcilia’t amb el teu germà!» (Mt 5,24b); «No juris mai» (Mt 5,34-37); «no oferiu resistència al mal» (Mt 5,39-42); «estimeu als vostres enemics» (Mt 5,44); «que la teva ma esquerra no sàpiga què fa la dreta»(Mt 6,2-4).
Jesús va més enllà del compliment de la llei. «No n’hi ha prou de dir no mataràs o no cometràs adulteri, la ira i la mirada cobdiciosa ja són pecat. Per què? Doncs perquè no n’hi ha prou en combatre les conseqüències, primer cal eliminar les causes» (Mt 5,22.28)
Té una actitud decidida. Entrant al temple «va treure els qui hi compraven i venien [...] Diu l’Escriptura: el meu temple serà anomenat “casa d’oració”, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres» (Mt 21,12.13).
Jesús és com un Rabí, però a diferència d’aquests que només interpreten la Sagrada Escriptura, ell «llegeix també la voluntat de Déu». A la gent els captiva el sentit comú de les seves paraules i entenen la seva raó, lliure de prejudicis, i el seu comportament al costat dels més desvalguts. 
«Jesús no vol dir coses noves, ni apel·la mai a una autoritat superior vinguda de fora per a reforçar la seva pròpia autoritat i doctrina. [...] No vingué a ensenyar una nova moral» sinó a predicar i viure allò que els homes/dones ja saben, ho haurien de saber, però no practiquen: “La regla d’or de la caritat”: «Tracteu als altres tal com voleu que ells us tractin» (Lc 6,31). Boff ens recorda que abans de Jesús aquesta màxima ja la recomanaven: Teles de Mileto; Pitacos; Confuci; Isòcrates. També a l’Índia, en el Mahabarata, hi ha escrit: «Aprèn la summa de la llei, i quan l’hagis après pensa en ella: allò que odies no ho facis a ningú». El mestre de l’apòstol Pau, Hillel, donà com a resposta a un pagà que li prometé convertir-se al judaisme si li explicava tota la llei mentre pogués mantenir-se en un sol peu. Hillel li va dir: «No facis als altres allò que tu no vols que et facin. En això queda resumida tota la llei. Tot el demés són comentaris».   
Jesús diu veritats que la gent entén, com quan els diu que: «No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya» (Mt 5,14); quan ordena estimar als enemics i ho justifica dient:  «Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors!» (Lc 6, 32,33). Quan Prohibeix a l’home tenir més d’una dona, perquè:  «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar [...] per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi». (Mc 10,4-9)

Salvador Sol

divendres, 7 d’octubre del 2011

L’IMPACTA DE LA RESURRECCIÓ

Apunts

«La primera comunitat va anar descobrint el misteri clos en Jesús a partir d’una doble experiència: el contacte amb Jesús durant la seva vida i la seva exaltació després de l’execució a la creu». J.A.Pagola

Una vegada més el grup hem triat com a tema del curs un escrit de Pagola que ens parla de cristologia, de l’impacta que la resurrecció del Mestre va causar en els primers cristians.

Cal recordar que els amics de Jesús, la nit que va ser pres van fugir, que Pere el negà tres vegades i que cap dels apòstols va estar al peu de la creu mentre Jesús agonitzava. Però sorprenentment van tornar a Jerusalem per a reflexionar sobre el que Jesús els havia dit i intentar comprendre el misteri d’aquella resurrecció. «Recolliren la seva paraula no com el record d’un difunt sinó com un missatge alliberador confirmat per Déu mateix» 

Un dia Pere i Joan van al temple i es troben un home invàlid que els demana caritat. Pere li diu que no té or ni plata però que li donarà el què té, i invocant Jesús el Natzarè li mana que s’aixequi i camini. Pere ja és un home de fe profunda. La gent admira el seu poder, Pere els adreça aquestes paraules: «Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres». (Hc 3,15-16)

Alguns han considerat la fe com una veritat privada, indemostrable. Però a diferència de les veritats públiques o científiques, que són coneixement, aquelles s’expressen en conviccions. I, com diu José Ignacio González Faus, en defensa de les conviccions hi ha homes i dones que han donat i donen la vida.

S’havia acomplert la promesa. Pau ho diu als gàlates: «Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès» (Ga 3, 14) I, imbuïts d’aquesta fe, els primers cristians van anar inculturant el missatge, més enllà de les fronteres del Poble Escollit. Així, en les comunitats d’origen jueu es reconegué que Jesús era verdaderament el Messies esperat. Havien entès que no era com ells l’esperaven i que l’alliberament els vindria de la ma del regne de Déu que es començava a construir. Per aquests creients jueus Jesús esdevenia el Fill de David, el Fill de Déu, el Servent de Jahvé, el Summe sacerdot... Mentre que en les comunitats de cultura grega, com explica Leonardo Boff, els atributs divins eren: el Crist, la Imatge del Déu invisible, el Primogènit de tota la creació, el Cap de tot... Dins de les cultures respectives els primers cristians «proclamaven una mateixa fe». Déu ens ha parlat en aquest home; la Paraula s’ha fet carn. En Jesús hi havia la vida (des del principi) «i la vida era la llum dels homes» (Jn 1,4). Boff ha escrit: «En Jesús, Déu s’ha fet home per a la nostra salvació».

«El missatge de Jesús suposa la radical i total alliberament de tots els elements alienants que es donen en la condició humana» L’home alliberat, Pau ens el presenta com l’home nou, i el regne és la «nova creació reconciliada amb sí mateix i amb Déu» Per Pagola, equival a dir que «la fe cristiana no consisteix en acceptar un conjunt de veritats teòriques sinó en acceptar Crist, creure en Crist i descobrir en ell l’última veritat». «El cristià és, per tant, un home/dona que en mig dels fracassos i dificultats de la vida i enfront de diferents promeses de salvació, espera de Crist ressuscitat la salvació definitiva».

Salvador Sol