dijous, 31 de maig del 2018

EUCARISTIA I CRISI

Evangeli del diumenge 03 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Lectura primera Ex 24,3-8
Aquesta sang és la sang de l'aliança

que el Senyor fa amb vosaltres


Lectura segona He 9,11-15
La sang de Crist ens purifica interiorment

Evangeli Mc 14,12-16 i 16,22-26
Això és el meu cos. Això és la meva sang

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: --On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: 
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. (Mc 14,12-16)
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: --Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: --Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. (Mc 14,22-26)

divendres, 25 de maig del 2018

EL MILLOR AMIC

Evangeli del diumenge 27 de maig i comentari de J.A.Pagola 

Santíssima Trinitat – B (Mateu 28,16-20)

Lectura primera  Dt 4,32-34.39-40
El Senyor és l'únic Déu:
ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre.

Lectura segona  Rm 8,14-17
Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!».


Evangeli Mt 28,16-20
Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28,16-20)

divendres, 18 de maig del 2018

RENOVEU-NOS PER DINS


Evangeli del diumenge de Pentecosta i comentari de J.A.Pagola 

Pentecosta – B (Joan 20,19-23)

Idees Força:
Lectura primera Fets 2,1-11
Tots quedaren plens de l'Esperit Sant
i començaren a expressar-se
Lectura segona Ga 5,16-25
Els fruits de l'Esperit
Evangeli Jn 20,19-23
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jn 20,19-23)

dimarts, 15 de maig del 2018

EL PERDÓ

Apunts,  14.Trobada (Curs 2017-2018).

Jesús va començar com Joan Baptista predicant la conversió. I, aquesta és fruit de la gràcia del perdó que Déu concedeix si hi hagi algú que el demani i el reculli.
Ha arribat el temps de la gràcia: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». -li diu la dona a Jesús que el reconeix salvador-. La resposta és contundent: «Més sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!». (Lc 11,28).
Jesús,. aleshores, adreçant-se als que l’escoltaven, els va dir:  «--La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal» (Lc 11,29-30) per creure en el Fill de l'home.
conversió és aquella part de l’home i de la dona que aconsegueixen el verdader perdó per ells mateixos.
 A Jesús li porten un paralític perquè el curi. I Jesús, sense fe referència a la paràlisi, li diu:  «Els teus pecats et són perdonats», Segons la tradició jueva qui patia una malaltia era un pecador. Jesús no li parla del pecat. Tampoc li diu: «Jo et perdono». El que li diu, és: «els teus pecats et són perdonats», és a dir: «és Déu qui et perdona»; és Déu qui et cura.
Lluc, igual que els altres evangelista, explica curacions semblants per deixar constància del binomi curació (= perdó), En la mentalitat cristiana tots som pecadors però el perdó ja no va associat a la curació sinó al misteri de la resurrecció de Jesús.  
La funció del Baptista  no és la de perdonar. Ell només predica un baptisme de conversió. El perdó només l’atorga Déu en Jesús. Per això és: «Beneït». Perquè «ve en nom del Senyor».
Joan demana «fruits de conversió» i la gent li demanava (que han de fer» per aconseguir-ho (cf. Lc 3,10-14). També Pau, en el camí de Damasc, pregunta: «Senyor, (que he de fer?». Doncs: «qui tingui dues túniques que,en doni una a qui no en té cap, i el que tingui per menjar que el comparteixi» Als soldats. Joan els demana que siguin justos i no utilitzin la violència amb ningú. I diu el mateix als recaptadors de impostos: ni violència ni injustícies.
Quatre exemples paradigmàtics de perdó: El paralític perdonat (Lc 5, 17-26).- La pecadora (Lc 7, 36-50)  Els que no saben el que fan. (Lluc, 23:34), El bon lladre (Lc 23, 35-40) Després d’aquell extraordinari: «Pare, perdona’ls perquè no
La curació del paralític és un exemple de que el mira va sempre associat al perdó; a demostrar que Jesús té poder per a perdonar els pecats. Quan el Baptista fa preguntar a Jesús si és ell el messies o n’hem d’esperar un altre, la resposta és: «els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts   ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova». (Jn 7, 20-22)
El relat de la pecadora presenta, contra les crítiques dels fariseus (si fos un profeta  sabria qui és aquesta dona), la gratitud abans del perdó. «Tu no m'has rebut amb un  -li recrimina a l’anfitrió-, ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus». A qui se li perdona molt, estima molt. I, adreçant-se a la dona, li diu: «Els teus pecats et són perdonats». (Lc 7,40-48)
El perdó als qui el maltracten clavant-lo a la creu. El perdó dels enemics: «Pare, perdona’ls, no saben el que fan»I
El bon lladre. La immediatesa del perdó: «Aquesta nit». No li contesta en termes escatològics, ni en promeses de futur. No: «Aquesta nit estaràs amb mi al Paradís» 
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre: El evangelio de San Lucas d'Augustín Georgee 

divendres, 11 de maig del 2018

NOU COMENÇAMENT

Evangeli del diumenge 13 de maigi comentari de J.A.Pagola  

Ascensió del Senyor – B (Mc 16,15-20)

Idees força:
Primera lecrtura (Ac  1,1-11)
S'enlairà davant d'ells
Segona lectrura (Ef 4,1-13)
Arriba a la talla de la plenitud del Crist

Evamgeli
Jesús s'aparegué als onze i: Els digué: --Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.
 (Mc 16,15-20)

divendres, 4 de maig del 2018

UNA ALEGRIA DIFERENT

Evangeli del diumenge 6 de maig i comentari de J.A.Pagola

Idees força:
Lectura primera (Fets 10,25-26.34-35.44-48)
El do de l'Esperit Sant ha estat vessat fins i tot
sobre els qui no són jueus
Lectura segona (1Jo 4,7-10)
Déu és amor

Evangeki (Jn 15,9-17)
Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres. (Jn 15,9-17)