dimarts, 15 de maig de 2018

EL PERDÓ

Apunts,  14.Trobada (Curs 2017-2018).

Jesús va començar com Joan Baptista predicant la conversió. I, aquesta és fruit de la gràcia del perdó que Déu concedeix si hi hagi algú que el demani i el reculli.
Ha arribat el temps de la gràcia: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». -li diu la dona a Jesús que el reconeix salvador-. La resposta és contundent: «Més sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!». (Lc 11,28).
Jesús,. aleshores, adreçant-se als que l’escoltaven, els va dir:  «--La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal» (Lc 11,29-30) per creure en el Fill de l'home.
conversió és aquella part de l’home i de la dona que aconsegueixen el verdader perdó per ells mateixos.
 A Jesús li porten un paralític perquè el curi. I Jesús, sense fe referència a la paràlisi, li diu:  «Els teus pecats et són perdonats», Segons la tradició jueva qui patia una malaltia era un pecador. Jesús no li parla del pecat. Tampoc li diu: «Jo et perdono». El que li diu, és: «els teus pecats et són perdonats», és a dir: «és Déu qui et perdona»; és Déu qui et cura.
Lluc, igual que els altres evangelista, explica curacions semblants per deixar constància del binomi curació (= perdó), En la mentalitat cristiana tots som pecadors però el perdó ja no va associat a la curació sinó al misteri de la resurrecció de Jesús.  
La funció del Baptista  no és la de perdonar. Ell només predica un baptisme de conversió. El perdó només l’atorga Déu en Jesús. Per això és: «Beneït». Perquè «ve en nom del Senyor».
Joan demana «fruits de conversió» i la gent li demanava (que han de fer» per aconseguir-ho (cf. Lc 3,10-14). També Pau, en el camí de Damasc, pregunta: «Senyor, (que he de fer?». Doncs: «qui tingui dues túniques que,en doni una a qui no en té cap, i el que tingui per menjar que el comparteixi» Als soldats. Joan els demana que siguin justos i no utilitzin la violència amb ningú. I diu el mateix als recaptadors de impostos: ni violència ni injustícies.
Quatre exemples paradigmàtics de perdó: El paralític perdonat (Lc 5, 17-26).- La pecadora (Lc 7, 36-50)  Els que no saben el que fan. (Lluc, 23:34), El bon lladre (Lc 23, 35-40) Després d’aquell extraordinari: «Pare, perdona’ls perquè no
La curació del paralític és un exemple de que el mira va sempre associat al perdó; a demostrar que Jesús té poder per a perdonar els pecats. Quan el Baptista fa preguntar a Jesús si és ell el messies o n’hem d’esperar un altre, la resposta és: «els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts   ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova». (Jn 7, 20-22)
El relat de la pecadora presenta, contra les crítiques dels fariseus (si fos un profeta  sabria qui és aquesta dona), la gratitud abans del perdó. «Tu no m'has rebut amb un  -li recrimina a l’anfitrió-, ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus». A qui se li perdona molt, estima molt. I, adreçant-se a la dona, li diu: «Els teus pecats et són perdonats». (Lc 7,40-48)
El perdó als qui el maltracten clavant-lo a la creu. El perdó dels enemics: «Pare, perdona’ls, no saben el que fan»I
El bon lladre. La immediatesa del perdó: «Aquesta nit». No li contesta en termes escatològics, ni en promeses de futur. No: «Aquesta nit estaràs amb mi al Paradís» 
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre: El evangelio de San Lucas d'Augustín Georgee 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada