dissabte, 17 de novembre de 2018

NINGÚ NO SAP EL DIA


Evangeli del diumenge 18/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
»Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
»Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

divendres, 9 de novembre de 2018

NOMÉS LES COSES FETES AMB EL COR APORTEN VALOR RELIGIÓS ALS NOSTRES ACTES


Selecció del comentari de Frai Marcos a l’evangeli d’avui (Mc 12, 38-44)

CONTEXT
Jesús és el gran pedagog. I en aquest fragment de l’evangeli de Marc demostra que el seu ensenyament és d’una enorme profunditat, tot i l’aparent simplicitat del relat. Tot el seu missatge se centre en denunciar la parafernàlia religiosa externa que no té cap valor espiritual, i dir-nos que l’únic que importa és l’interior de cada persona.
Marc avui parla de les vídues pobres per a donar-nos exemple del que significa tenir una fe autèntica, una confiança absoluta.
Primer ens parla dels «mestres de la Llei, que els agrada fer el fatxenda, amb les seves llargues vestidures, passejant-se per les places (vg. Mc 12, 38) i que «devoren els béns de les vídues i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor». (Mc 12,40).
Després ens parla de la vídua que dóna el que té a diferència dels rics que donen el que els hi sobra. Nosaltres, per prudència, potser diríem a la vídua: «no donis les dues úniques monedes que tens als sacerdots, guarda-te’n una pel teu menjar». Jesús ha criticat durament el comportament extern dels rics i ara fa palès la riquesa espiritual de la viuda. A ella sí que li val el comportament extern, perquè reflexa la seva actitud envers Déu. Prescindint de qualsevol càlcul especulatiu es deixa portar pel seu sentiment religiós més genuí.

EXPLICACIÓ
Cal tenir present que els rics tiraven les monedes des d’una certa distància perquè el dring que feien en xocar amb el bronze de les bústies en forma d’embut, disposades al llarg de la paret del temple, perquè tothom se n’adonés. Tanmateix, les dues monedes de la vídua, tenien el valor més ínfim del mercat, i no dringaven. En realitat constituïen  una quantitat ridícula. Avui serien equivalents a dos cèntims d’euro.
Però el Mestre deia a la gent que l’escoltava: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres». (Mc 12,43)
Jesús profunditza en la idea de la netedat del cor, ja exposada en l’A.T, i la proposa, principalment als deixebles, com a model de vida i exemple d’actitud religiosa. La frase «amen dico vobis» amb que comença aquest fragment d’evangeli en la versió llatina, vol dir que es tracta d’un concepte important. Déu només es mira el cor de les persones, aquesta és l’aportació de Jesús al concepte de «religiositat autèntica».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.ht


dijous, 8 de novembre de 2018

EL MILLOR DE L’ESGLÉSIA

Evangeli del diumenge‘11/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
Jesús, instruint la gent, deia: 
--Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure. (Mc 12,38-44) 
Veure comentari de José Antonio Pagola 


dijous, 1 de novembre de 2018

ATEISME SUPERFICIAL


Evangeli del diumenge‘04/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola

Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
--Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
--No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
Veure comentari de José Antonio Pagola: Diumenge 31 durant l’any – B (Marc 12,28-34)