dissabte, 17 de novembre de 2018

JESÚS, VA SER CÈLIBE I LAIC


Apunts,  3a..Trobada de CSXXIG - (Curs 2018-2019).

No se sap si Jesús,es va casar, però sí se sap que no va ser sacerdot. Ell va escollir el model de predicador errant al servei del Regne: «vivim errant d'un lloc a l'altre»»,(1Co 4,11) Per tant, el més probable és que Jesús no visqués amb parella; els evangelis ni ho diuen ni ho deixen entreveure; si Jesús pretén que serveixi, o no, de model. Però a l’home ric li diu: «ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». (Lc 18,22)  
Els evangelistes deixen constància de que Jesús defuig de la seva família. «El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».(Mt 12,50) Marc i Lluc també fan referència a aquest episodi, això li dóna més credibilitat. En relació a la situació familiar dels apòstols, Marc ens parla de la sogra de Pere (Mc 1 29-31).  I, quan aquest li recorda que: «hem deixat el que teníem i t'hem seguit. (Lc 18,28)  Jesús li respon: «--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna. (Lc 18,29-30)
No hi ha dubte que això és un al·legat contra els sacerdots que vivien del temple, ben instal·lats, i d’aquells que utilitzaven la família com excusa per a no seguir les seves ensenyances.  
A Jesús sembla que només li preocupa la implantació d’un regne a favor dels dèbils de la societat, la seva obsessió. I per aconseguir-ho li fan nosa els lligams familiars. Amb la seva invitació a «seguir-lo» es posa com model de vida, però no coma imposició necessària. Ell mateix assisteix a la boda dels seus amics (Jn 2,1) i s’invita a la casa dels rics: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva». (Lc 19,5) I quan aquest li diu: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus bens» (Lc 19,8) Jesús li diu: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa» (Lc 19,9)
Quedem-nos, doncs, en que l’estat civil de Jesús, escollit lliurament, a ell li va permetre dedicar-se plenament a la seva missió: Però això no pressuposa cap tipus d’exigència o canon de conducta per a tothom. Avui el Dret Canònic l’exigeix als capellans i religiosos/es potser de forma excessiva. Amb la manca de vocacions sacerdotals i dels problemes derivats de la sexualitat que estant perjudicant seriosament l’Església, potser seria el moment de renunciar al celibat obligatori i acceptar sacerdots casats com ja han fet altres religions. Al cap i a la fi, el celibat obligatori no es va introduir fins el primer  mil·lenni,
Apunts de Salvador Sol (Font principal: José Arregi))

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada