dijous, 12 d’agost del 2021

CARACTERÍSTIQUES DE MARIA

 

Evangeli (Lc 1,39-56) i comentari de J.A.Pagola.

 

Evangeli.-

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

46 Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva. (Lc 1,39-56.BIC)

 Comentari.-

La visita de Maria a Elisabet permet a l’evangelista Lluc posar en contacte el Baptista i Jesús, abans fins i tot d’haver nascut. L’escena està carregada d’una atmosfera molt especial. Les dues seran mares. Les dues han estat cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha homes. Zacaries s’ha quedat mut. Josep és sorprenentment absent. Les dues dones ocupen tota l’escena.

Maria, que ha arribat de pressa des de Natzaret, es converteix en la figura central. Tot gira al voltant d’ella i el seu Fill. La seva imatge brilla amb uns trets més genuïns que molts altres que li han estat afegits al llarg dels segles a partir d’advocacions i títols allunyats dels evangelis.

Maria, «la mare del meu Senyor»
Així ho proclama Elisabet cridant i plena de l’Esperit Sant. És cert: per als seguidors de Jesús, Maria és primer de tot la Mare de nostre Senyor. D’aquí arrenca tota la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. Són inseparables. «Beneïda per Déu entre totes les dones», ella ens ofereix Jesús, «fruit beneït del seu ventre».

Maria, la creient
Elisabet la declara feliç perquè «ha cregut». Maria és gran no simplement per la seva maternitat biològica, sinó per haver acollit amb fe la crida de Déu a ser Mare del Salvador. Ha sabut escoltar Déu; ha guardat la seva Paraula dins del seu cor; l’ha meditat; l’ha posat en pràctica complint fidelment la seva vocació. Maria és Mare creient.

Maria, l’evangelitzadora
Maria ofereix a tothom la salvació de Déu, que ha acollit en el seu propi Fill. Aquesta és la seva gran missió i el seu servei. Segons el relat, Maria evangelitza no només amb els seus gestos i paraules, sinó perquè allà on va porta amb ella la persona de Jesús i el seu Esperit. Això és l’essencial de l’acte evangelitzador.

Maria, portadora d’alegria
La salutació de Maria comunica l’alegria que brolla del seu Fill Jesús. Ella ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: «Déu te guard… el Senyor és amb tu». Ara, des d’una actitud de servei i d’ajuda als que la necessiten, Maria irradia la Bona Notícia de Jesús, el Crist, a qui sempre porta amb ella. Ella és per a l’Església el millor model d’una evangelització joiosa.

Jé Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

dijous, 5 d’agost del 2021

SABER VIURE

Evangeli (Jn 6,41-51) i comentari

 

Evangeli.- 

41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», 42 i es preguntaven:

--Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?

43 Jesús els digué:

--No murmureu entre vosaltres. 44 Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46 No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. 47 Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.(Jn 6, 41-51.BIC)

 

Comentari.-

Quantes vegades ho hem sentit: «El que veritablement importa és saber viure». I, però, no ens resulta gens fàcil explicar què és en veritat «saber viure». Sovint, la nostra vida és massa rutinària i monòtona. De color gris.

Però hi ha moments en que la nostra existència es torna feliç, es transfigura, encara que sigui de manera fugaç. Moments en que l’amor, la tendresa, la convivència, la solidaritat, el treball creador o la festa adquireixen una intensitat diferent. Sentim que vivim. Des del fons del nostre ésser ens diem a nosaltres mateixos: «Això és vida».

L’evangeli d’avui ens recorda unes paraules de Jesús que ens poden deixar un xic desconcertats: «En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna». L’expressió «vida eterna» no vol dir simplement una vida de durada il·limitada després de la mort.

Es tracta, primer de tot, d’una vida de profunditat i qualitat noves, una vida que pertany al món definitiu. Una vida que no pot ser destruïda per un bacil ni quedar escapçada a la cruïlla de qualsevol carretera. Una vida plena que va més enllà de nosaltres mateixos, perquè és ja una participació en la vida mateixa de Déu.

La tasca més apassionant que tenim tots davant nostre és la de ser cada dia més humans, i els cristians creiem que la manera més autèntica de viure humanament és la que neix d’una adhesió total a Jesucrist. «Ser cristià vol dir ser home, no un tipus d’home, sinó l’home que Crist crea en nosaltres» (Dietrich Bonhoeffer).

Potser haurem de començar per creure que la nostra vida pot ser més plena i més profunda, més lliure i més joiosa. Potser haurem d’atrevir-nos a viure l’amor amb més radicalitat per descobrir una mica què és «tenir vida abundant». Un escrit cristià s’atreveix a dir: «Sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans» (1 Joan 3,14).

Però no es tracta d’estimar perquè ens han dit que estimem, sinó perquè ens sentim radicalment estimats. I perquè creiem cada vegada amb més fermesa que «la nostra vida està amagada amb Crist en Déu». Hi ha una vida, una plenitud, un dinamisme, una llibertat, una tendresa que «el món no pot donar». Només ho descobreix qui aconsegueix arrelar la seva vida en Jesucrist.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat