divendres, 28 d’abril del 2017

ACOLLIR LA FORÇA DE L’EVANGELI



L’evangeli del diumenge 
Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 3 de Pasqua – A (Lluc 24,13-35)
Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
Jesús els preguntà: --De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: --¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
Els preguntà: --Què hi ha passat?
Li contestaren: --El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
Aleshores Jesús els digué: --Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: --Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre: --¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: --Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa. (Lc 24,13-35)

divendres, 21 d’abril del 2017

JESÚS SALVARÀ LA SEVA ESGLÉSIA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 2 de Pasqua – A (Joan 20,19-31)

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20, 19-31)

divendres, 14 d’abril del 2017

TORNAR A GALILEA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge de Pasqua – A (Mateu 28,1-10)

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones: --No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar.
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué: --No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran. (Mt 28,1-10)

dilluns, 3 d’abril del 2017

Cristologia feminista




Apunts,  10a.Trobada (Curs 2016-2017).



La teòloga Elizabeth A. Johonson considera que la cristologia de l'Església catòlica l’han feta els homes, pels homes. Cal doncs construir una teologia cristològica que tingui en compte l’«altre meitat» de la humanitat. Una teologia que posi la dignitat de les dones al mateix nivell que la dels homes, destinatàries també de la pregunta: «i vosaltres, qui dieu que sóc jo?»,
Una teologia, com la de l’alliberament, que parteixi d’aquest col·lectiu doblement discriminat, no pas per «voluntat de Déu: «Jesús és també una bona notícia per les dones.
L’Església és androcèntrica. Tertulià (s, III-IV) considerava la dona com la temptació; «Per ventura ignores que tu ets Eva?». Segons Agustí: «la dona no posseeix la imatge de Déu si no va unida al seu home. L’home sí que és la imatge de Déu, plena i perfecta».
La teologia feminista parteix del «principi del valor de la plena humanitat de les dones». «El sexisme és pecaminós». «tota forma de discriminació en els drets fonamentals de la persona, ja sigui social o cultural, per motius de sexe, raça, color, condició social, llengua o religió, ha de ser vençuda i eliminada, per ser contrària al pla diví». (Gaudium el Spes 29),
Però després d’aquests declaració que ha fet l’Església? Aferrar-se a una suposada tradició que identifica la masculinitat de Jesús amb la masculinitat de Déu: «el que em veu a mi veu el Pare» (Jn 14,9). Però s’obliden que en el Gènesi no és l’home qui crea la dona, sinó «Déu, que és esperit –ni home ni dona-, qui crea la parella». (Ge Cap. 1) Certament Jesús es dirigia a Déu com a Abba, però això no és més que una qüestió sociològico-cultural del temps en que ell va ser a la terra. També en les Escriptures hi ha referències a Déu com a mare, llevadora..., i com au que estén les seves ales sobre els seus pollets. També rep el nom de Sofia (Saviesa). I Jesús explica paràboles en les que Déu actua en el Regne, com «el llevat amb el que la dona...», o, com la dona que cerca la moneda perduda».
El regne de Déu s'oposa a tot grup que estableixi privilegis per a uns i relegui als altres. La condició del Regne és que sigui una comunitat on totes les persones humanes són valorades amb una interrelació i respecta mutu. I, en tot cas, en la predicació de Jesús, els primers són aquells que les societats marginen. Sembla sorprenent que les prostitutes entrin en el Regne del cel abans que els fariseus.
El tracta de Jesús amb les dones és de respecta: les cura, les exorcitza, les perdona i les inclou en el shalom. La seva comunitat de taula era inclusiva, i les dones, tant les pecadores com les que formaven part d’«els seus» compartien l'alegria de la proximitat del Regne. El seu exemple ha portat a una teòloga feminista a observar «que el problema no és que Jesús sigui un home, sinó que [a l’Església] no hi hagi més homes com Jesús».
La interpretació feminista, exclosa dels evangelis, és que Jesús també va cridar dones a seguir-lo, a formar part de la seva companyia de Galilea a Jerusalem: «sostenint la missió, proveint les necessitats de la comunitat» (Lc 8,1-3). Coneixem els noms d'aquestes dones: Maria Magdalena, «apòstol dels apòstols», com l'anomenava Agustí, encapçala la llista, però també hi ha: Joana, Susanna, Salomé, Maria (Cleofàs), i la Samaritana al costat del pou (Jn 4), pel seu testimoni: «Molts samaritans creure en Jesús» (Jn 4,39).
Les «deixebles» van seguir Jesús fins Jerusalem. «Elles no el van abandonar a l'hora del sofriment». Destacant el paper de Maria Magdalena, tots els evangelis narren que van ser elles les que primer van descobrir el sepulcre buit i van rebre en primer lloc la notícia de la resurrecció, essent, per tant, les primeres enviades en missió cristiana.
Selecció i redacció: Salvador Sol