diumenge, 21 d’octubre de 2018

«VEURE» EL MISTERI DE JESÚS

Apunts,  2a..Trobada (Curs 2018-2019).
 (Font: Enrique Martínez Lozano)

En el credo de Nisan-Constantinopolità, 381 dC, s’afirma que Jesús té dues naturaleses: «engendrat (nascut de dóna) no pas creat» però de la mateixa naturalesa del Pare. «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu». (Fl 2,6) i a la vegada ser un home total: «Un home tant humà, només podia ser Déu». (Leonardo Boff) Potser en analogia, Karl Ramher  va escriure: «el cristià del s.XXI seria místic (tindria algun tipus d’experiència transcendent) o no seria cristià».


Mateu i Lluc van mitificar el naixement de Jesús amb els «evangelis de la infància», que si be són discutibles històricament, tanmateix transmeten una catequesi plausible del significat transcendent d’un Déu que es manifesta (epifania) a la terra. Hi ho fa en el cos humil i depenent d’un nen, i en una cova. Són uns escrits plens de referències a l’A.T. i analogies pasquals: àngels, que anuncien un nou temps d’esperança, des d’un estable i un sepulcre,   a la gent més humil (pastors i apòstols) de la societat de cada temps. Humils però receptius malgrat el «temor» del missatge, i fent-se’n portaveus: comunicant-ho als altres. En les narracions epifàniques i pasquals intervenen: àngels que anuncien, persecucions (Sanedri / Herodes), elements còsmics (llums, estrelles), i projecció universal (reis / Pentecosta).

Mateu i Lluc relaten el naixement de Jesús, com la «humanització de Déu», (un fet singular, extraordinari) amb una narració mítica, imitant i aproximant-se a les històries dels déus i gent important de les cultures veïnes. Aquests evangelis llegits com narracions literàries, ràpida, es converteixen en una narració pasturi’l. Però si en fem una lectura assossegada, amb la ment oberta i voluntat d’entendre més enllà de lletra escrita «veurem» que entre la divinitat i la humanitat de Jesús no hi ha barreres infranquejables i que la realitat i el misteri conviuen dintre nostre.
  
Els evangelistes, amb els evangelis de la infància, no pretenen presentar-nos un fet històric sinó donar unes pistes, simbòliques, per la reflexió: aquell que va predicar la misericòrdia de Déu entre els pobres i va ser sentenciat a mort per alterar l’ordre establer pel sanedrí, contrari a la voluntat de Déu, no va néixer en un palau, amb totes les comunitats, sinó en la pobresa i un món hostil que no va donar allotjament a Josep i Maria i va néixer en un estable.

Un altre evangelista, Joan, va escriure sobre la Paraula (Logos) de Déu =, Jesucrist, dient que «Era present en el món, / que per ell ha vingut a l’existència (creador), / i el món no l'ha reconegut. / Ha vingut a casa seva, / i els seus no l'han acollit. (Jn 1,10-11)

Per endinsar-nos en el misteri de Jesús cal «veure» la narració del seu naixement. Nadal significa Presència i Misteri, a la vegada, Presència i misteri que estan en tot allò que ens envolta; «tot duu el teu alè diví» (Sv 12,1).

Nadal és la «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2,10-14 i Ac 2,24). I, és el misticisme del No-saber. Joan de la Creu va escriure: «Entreme donde no supe / y quedeme no sabiendo, / toda ciencia trascendiendo».

Per «veure» el misteri de Jesús només cal deixar-se penetrar per la bellesa del relat. t del No-saber, com un estat de gràcia. «Hay suficiente belleza en estar aquí y no en otra parte», (Fernando Pesoa).

Apunts de; Salvador Sol


dijous, 18 d’octubre de 2018

AIXÒ NO ENTRE NOSALTRES

Veure evangeli (Marc 10,35-45) i comentari de José Antonio Pagola

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: --Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà: --Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren: --Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà: --No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren: --Sí que podem.
Jesús els digué: --Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: --Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Marc 10,35-45)

Veure comentari : Diumenge 29 durant l’any – B (Marc 10,35-45)


divendres, 12 d’octubre de 2018

AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI


Evangeli del diumenge 14 d’octubre i comentari de José Antonio Pagola

Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: --Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu!  És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: --Si és així, qui pot salvar-se?
Jesús se'ls mirà i digué: --Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
Llavors Pere li va dir: --Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.
Jesús digué: --Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. (Mc 10,17-30)
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 28 durant l’any – B (Marc 10,17-30)




divendres, 5 d’octubre de 2018

CONTRA EL PODER DEL BARÓ

Evangeli del diumenge
Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:--Què us va ordenar Moisès? 
Li respongueren: --Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. 
Jesús els digué: --Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 
Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi. 
Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: --El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri. 
Jesús i els infants
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: --Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.  Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. 
I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.. (Mc 10, 2-16) 
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 27 durant l’any – B (Marc 10,2-16)


divendres, 28 de setembre de 2018

NINGÚ NO TÉ L’EXCLUSIVA DE JESÚS


EVABGELI  I COMENTARI DE JISÉ ANTONIO PAGOLA

 Diumenge 26 durant l’any – B (Marc 9,38-43.45.47-48)

Joan digué a Jesús: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( Mc 9,38.43 )
»Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga.  (Mc 9,38-48)

dijous, 20 de setembre de 2018

¿PER QUÈ HO OBLIDEM?

Evangeli i comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 25 durant l’any – B (Marc 9,30-37)

Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: --El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: --Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué  --Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.
Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres  (Mc 9,30-37)

dijous, 13 de setembre de 2018

PRENDRE JESÚS SERIOSAMENT


Diumenge 16 de setembre. Evangeli i comentari 
Lectura primera Is 50,5-9a
He parat l'esquena als qui m'assotaven
Lectura segona Jm 2,14-18
Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta
Evangel i Mc 8,27-35i
Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon: --Tu ets el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
 ......
Llavors començà a instruir-los dient: --Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: --Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: --Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. (Mc 8,27-35)
Comentari: José Antonio Pagola

Diumenge 24 durant l’any – B (Marc 8,27-35)


divendres, 7 de setembre de 2018

GUARIR LA SORDESA


Evangeki i comentari de José Antonio Pahola

Diumenge 23 durant l’any – B (Marc 7,31-37)

Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: -- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»
A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: --Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. (Mc 7, 31-37)

divendres, 31 d’agost de 2018

LA QUEIXA DE DÉU

Evangeli i comentari de J.A.Pagola
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: --Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
Ell els respongué: --Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
«Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
«Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes». (Mc 7,1-8)
.....
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: --Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. (Mc 7,14-15)
…..
Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa.  Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home. (Mc 7,21-23)

dijous, 12 de juliol de 2018

NOVA ETAPA EVANGELITZADORA

Evangeli del diumenge 15 de juliol
Llavors [Jesús] va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: --No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.
I els deia encara: --Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli. (Mc 6,7-13)
Veure comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 15 durant l’any – B (Marc 6,7-13)




divendres, 6 de juliol de 2018

REBUTJAT ENTRE ELS SEUS

EVANGELI DEL DIUMENGE 8 DE JULIOL (Mc 6,1-6)


D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien: --D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué: --Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe. (Mc 6,1-6)

Veure comentari de José Antonio Pagola                       Diumenge 14 durant l’any – B (Marc 6,1-6)


diumenge, 1 de juliol de 2018

EL REGNE DE DÉU1


Per: Antoni Ferret - (aferret2@moviments.net)

És una cosa ben sorprenent. La idea central de la predicació de Crist era el Regne de Déu. En canvi aquesta idea és desconeguda en la predicació de l'Església.

Presumptament, el Regne de Déu és una realitat que ultrapassa la vida terrena i la Història, però que ha de gestar-se «dins la Història». És a dir, que la preparació del Regne s'ha de fer en «aquesta» realitat mundana, en la línia de construir una societat lliure, justa i pacífica. Quan, gràcies a la lluita i l'esforç de les persones de bona voluntat, hi hagi una societat lliure, justa i en pau, en un grau relativament alt, aleshores, presumptament, s'esdevindrà la segona vinguda de Crist per inaugurar el Regne, ja dins una «nova» realitat.

Presumptament, és voluntat de Déu que aquesta instauració depengui de la voluntat i l'esforç dels humans.

Així, doncs, quan es treballa per millorar la societat —organitzant-se, manifestant-se, ajudant, firmant, informant, votant, secundant qualsevol iniciativa bona— es treballa per la instauració del Regne, poc o molt, mal sigui amb un granet de sorra. En canvi, cada vegada que una persona cristiana o de bona voluntat es queda a casa o es queda parada o s'absté o es desentén de qualsevol iniciativa, es retarda o es fa retrocedir aquesta instauració.

Avui dia, de la mateixa manera que l'Església oficial no predica el Regne de Déu, i no urgeix a treballar-hi, tampoc els cristians i cristianes hi tenen gaire interès, és a dir, no tenen gaire interès a treballar per una societat més justa, més lliure i més en pau. D'aquí es desprèn una greu responsabilitat dels mossens (ja ni parlar dels bisbes), quan, mal formats (o deformats) per un seminari on d'afers socials no se'n podia ni parlar, prediquen un cristianisme de caire individual, vertical, sense contingut social, no més enllà de la família i sectors afins.

En els darrers 150 anys, més o menys, hi ha hagut un gran esforç i una gran lluita de moltes persones de bona voluntat per fer una societat millor. Persones de diferents ideologies, però molt i molt majoritàriament no creients. Les persones cristianes, en general, se n'han desentès o bé han col·laborat a oposar-s'hi, sobretot votant opcions conservadores. Alguns papes han impulsat l'anomenada Doctrina Social de l'Església (avui dia arraconada pels papes anteriors), poc seguida pels mateixos cristians i cristianes. Aquesta lluita no sempre ha estat ben orientada, sobretot en les direccions de partits i grups. Hi ha hagut fanatismes, i actituds criminals, etc. Al final s'ha saldat amb un notable retrocés. ¿No es podria pensar que els cristians i les cristianes han estat els grans culpables d'aquest retrocés, per la seva omissió?  
1.- del llibre del mateix autor: «Per un cristianisme en la frontera».

dijous, 21 de juny de 2018

PER QUÈ TANTA POR


Evangeli del diumenge 24 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 12 durant l’any – B (Marc 4,35-41)

La tempesta calmada
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
--Passem a l'altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: --Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: --Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: --Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: --Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

dijous, 14 de juny de 2018

AMB HUMILITAT I CONFIANÇA

Evangeli del diumenge 17 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 11 durant l’any – B (Marc 4,26-34)

Lectura primera Ez 17,22-24
Jo faig créixer l'arbre menut

Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara que som en el cos, com quan en sortirem, no ambicionem res més que ser plaents al Senyor

Evangeli Mc  4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Paràbola de la llavor que creix tota sola
Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia també: --A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Jesús parla en paràboles
Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. (Mc 4,26-34)

dijous, 7 de juny de 2018

QUÈ ÉS MÉS SA?

Evangeli del diumenge 10 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Lectura primera Gn 3,9-15
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona

Lectura segona 2Co 4,13-51
Ens sentim plens de fe, i per això parlem

Evangeli Mc 3,20-35
Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar.
Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: --Ha perdut el seny!
Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: --Està posseït per Beelzebul.
I encara: --Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: --Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
»Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
La mare i els germans de Jesús
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon: --¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
--Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.  (Mc 3,20-35)

dijous, 31 de maig de 2018

EUCARISTIA I CRISI

Evangeli del diumenge 03 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Lectura primera Ex 24,3-8
Aquesta sang és la sang de l'aliança

que el Senyor fa amb vosaltres


Lectura segona He 9,11-15
La sang de Crist ens purifica interiorment

Evangeli Mc 14,12-16 i 16,22-26
Això és el meu cos. Això és la meva sang

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: --On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: 
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. (Mc 14,12-16)
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: --Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: --Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. (Mc 14,22-26)

divendres, 25 de maig de 2018

EL MILLOR AMIC

Evangeli del diumenge 27 de maig i comentari de J.A.Pagola 

Santíssima Trinitat – B (Mateu 28,16-20)

Lectura primera  Dt 4,32-34.39-40
El Senyor és l'únic Déu:
ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre.

Lectura segona  Rm 8,14-17
Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!».


Evangeli Mt 28,16-20
Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28,16-20)

divendres, 18 de maig de 2018

RENOVEU-NOS PER DINS


Evangeli del diumenge de Pentecosta i comentari de J.A.Pagola 

Pentecosta – B (Joan 20,19-23)

Idees Força:
Lectura primera Fets 2,1-11
Tots quedaren plens de l'Esperit Sant
i començaren a expressar-se
Lectura segona Ga 5,16-25
Els fruits de l'Esperit
Evangeli Jn 20,19-23
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jn 20,19-23)

dimarts, 15 de maig de 2018

EL PERDÓ

Apunts,  14.Trobada (Curs 2017-2018).

Jesús va començar com Joan Baptista predicant la conversió. I, aquesta és fruit de la gràcia del perdó que Déu concedeix si hi hagi algú que el demani i el reculli.
Ha arribat el temps de la gràcia: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». -li diu la dona a Jesús que el reconeix salvador-. La resposta és contundent: «Més sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!». (Lc 11,28).
Jesús,. aleshores, adreçant-se als que l’escoltaven, els va dir:  «--La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal» (Lc 11,29-30) per creure en el Fill de l'home.
conversió és aquella part de l’home i de la dona que aconsegueixen el verdader perdó per ells mateixos.
 A Jesús li porten un paralític perquè el curi. I Jesús, sense fe referència a la paràlisi, li diu:  «Els teus pecats et són perdonats», Segons la tradició jueva qui patia una malaltia era un pecador. Jesús no li parla del pecat. Tampoc li diu: «Jo et perdono». El que li diu, és: «els teus pecats et són perdonats», és a dir: «és Déu qui et perdona»; és Déu qui et cura.
Lluc, igual que els altres evangelista, explica curacions semblants per deixar constància del binomi curació (= perdó), En la mentalitat cristiana tots som pecadors però el perdó ja no va associat a la curació sinó al misteri de la resurrecció de Jesús.  
La funció del Baptista  no és la de perdonar. Ell només predica un baptisme de conversió. El perdó només l’atorga Déu en Jesús. Per això és: «Beneït». Perquè «ve en nom del Senyor».
Joan demana «fruits de conversió» i la gent li demanava (que han de fer» per aconseguir-ho (cf. Lc 3,10-14). També Pau, en el camí de Damasc, pregunta: «Senyor, (que he de fer?». Doncs: «qui tingui dues túniques que,en doni una a qui no en té cap, i el que tingui per menjar que el comparteixi» Als soldats. Joan els demana que siguin justos i no utilitzin la violència amb ningú. I diu el mateix als recaptadors de impostos: ni violència ni injustícies.
Quatre exemples paradigmàtics de perdó: El paralític perdonat (Lc 5, 17-26).- La pecadora (Lc 7, 36-50)  Els que no saben el que fan. (Lluc, 23:34), El bon lladre (Lc 23, 35-40) Després d’aquell extraordinari: «Pare, perdona’ls perquè no
La curació del paralític és un exemple de que el mira va sempre associat al perdó; a demostrar que Jesús té poder per a perdonar els pecats. Quan el Baptista fa preguntar a Jesús si és ell el messies o n’hem d’esperar un altre, la resposta és: «els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts   ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova». (Jn 7, 20-22)
El relat de la pecadora presenta, contra les crítiques dels fariseus (si fos un profeta  sabria qui és aquesta dona), la gratitud abans del perdó. «Tu no m'has rebut amb un  -li recrimina a l’anfitrió-, ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus». A qui se li perdona molt, estima molt. I, adreçant-se a la dona, li diu: «Els teus pecats et són perdonats». (Lc 7,40-48)
El perdó als qui el maltracten clavant-lo a la creu. El perdó dels enemics: «Pare, perdona’ls, no saben el que fan»I
El bon lladre. La immediatesa del perdó: «Aquesta nit». No li contesta en termes escatològics, ni en promeses de futur. No: «Aquesta nit estaràs amb mi al Paradís» 
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre: El evangelio de San Lucas d'Augustín Georgee 

divendres, 11 de maig de 2018

NOU COMENÇAMENT

Evangeli del diumenge 13 de maigi comentari de J.A.Pagola  

Ascensió del Senyor – B (Mc 16,15-20)

Idees força:
Primera lecrtura (Ac  1,1-11)
S'enlairà davant d'ells
Segona lectrura (Ef 4,1-13)
Arriba a la talla de la plenitud del Crist

Evamgeli
Jesús s'aparegué als onze i: Els digué: --Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.
 (Mc 16,15-20)