Evangeli (Lc 2,41-52) del diumenge 30 de
desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
Els pares de Jesús anaven
cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia
dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats
els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem
sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana,
van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i
coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al
cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es
meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En
veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: --Fill
meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia.
Ell els respongué: --Per què
em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren
aquesta resposta.
Després baixà amb ells a
Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús
es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Veure el comentari de José
Antonio Pagola Sagrada
Família – C (Lc 2,41-52)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada