divendres, 7 d’octubre de 2011

L’IMPACTA DE LA RESURRECCIÓ

Apunts

«La primera comunitat va anar descobrint el misteri clos en Jesús a partir d’una doble experiència: el contacte amb Jesús durant la seva vida i la seva exaltació després de l’execució a la creu». J.A.Pagola

Una vegada més el grup hem triat com a tema del curs un escrit de Pagola que ens parla de cristologia, de l’impacta que la resurrecció del Mestre va causar en els primers cristians.

Cal recordar que els amics de Jesús, la nit que va ser pres van fugir, que Pere el negà tres vegades i que cap dels apòstols va estar al peu de la creu mentre Jesús agonitzava. Però sorprenentment van tornar a Jerusalem per a reflexionar sobre el que Jesús els havia dit i intentar comprendre el misteri d’aquella resurrecció. «Recolliren la seva paraula no com el record d’un difunt sinó com un missatge alliberador confirmat per Déu mateix» 

Un dia Pere i Joan van al temple i es troben un home invàlid que els demana caritat. Pere li diu que no té or ni plata però que li donarà el què té, i invocant Jesús el Natzarè li mana que s’aixequi i camini. Pere ja és un home de fe profunda. La gent admira el seu poder, Pere els adreça aquestes paraules: «Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres». (Hc 3,15-16)

Alguns han considerat la fe com una veritat privada, indemostrable. Però a diferència de les veritats públiques o científiques, que són coneixement, aquelles s’expressen en conviccions. I, com diu José Ignacio González Faus, en defensa de les conviccions hi ha homes i dones que han donat i donen la vida.

S’havia acomplert la promesa. Pau ho diu als gàlates: «Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès» (Ga 3, 14) I, imbuïts d’aquesta fe, els primers cristians van anar inculturant el missatge, més enllà de les fronteres del Poble Escollit. Així, en les comunitats d’origen jueu es reconegué que Jesús era verdaderament el Messies esperat. Havien entès que no era com ells l’esperaven i que l’alliberament els vindria de la ma del regne de Déu que es començava a construir. Per aquests creients jueus Jesús esdevenia el Fill de David, el Fill de Déu, el Servent de Jahvé, el Summe sacerdot... Mentre que en les comunitats de cultura grega, com explica Leonardo Boff, els atributs divins eren: el Crist, la Imatge del Déu invisible, el Primogènit de tota la creació, el Cap de tot... Dins de les cultures respectives els primers cristians «proclamaven una mateixa fe». Déu ens ha parlat en aquest home; la Paraula s’ha fet carn. En Jesús hi havia la vida (des del principi) «i la vida era la llum dels homes» (Jn 1,4). Boff ha escrit: «En Jesús, Déu s’ha fet home per a la nostra salvació».

«El missatge de Jesús suposa la radical i total alliberament de tots els elements alienants que es donen en la condició humana» L’home alliberat, Pau ens el presenta com l’home nou, i el regne és la «nova creació reconciliada amb sí mateix i amb Déu» Per Pagola, equival a dir que «la fe cristiana no consisteix en acceptar un conjunt de veritats teòriques sinó en acceptar Crist, creure en Crist i descobrir en ell l’última veritat». «El cristià és, per tant, un home/dona que en mig dels fracassos i dificultats de la vida i enfront de diferents promeses de salvació, espera de Crist ressuscitat la salvació definitiva».

Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada