Diumenge de Pentecosta
Evangeli
El
vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes
tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a
vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren
de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha
enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i
els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats,
els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó». (Jn
20,19-23)
Comentari
Joan
ha cuidat molt l’escena en què Jesús va confiar als seus deixebles la seva
missió. Vol deixar ben clar què és l’essencial. Jesús és al centre de la
comunitat, omplint-los tots de la seva pau i alegria. Però als deixebles els
espera una missió. Jesús no els ha convocat només per gaudir-ne, sinó per
fer-lo present en el món.
Jesús els «envia». No els diu en concret on
han d’anar, què han de fer o com han d’actuar: «Com el Pare m’ha enviat a mi,
també jo us envio a vosaltres». La seva tasca és la mateixa de Jesús. No en
tenen cap altra: la que Jesús ha rebut del Pare. Han de ser al món el que ha
estat ell.
Ja han vist a qui s’ha apropat, com ha
tractat els més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte d’humanitzar
la vida, com ha sembrat gestos d’alliberament i de perdó. Les ferides de les
seves mans i el seu costat els recorden el seu lliurament total. Jesús els
envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.
Però sap que els seus deixebles són fràgils.
Més d’una vegada ha quedat sorprès de la seva «fe petita». Necessiten el seu
propi Esperit per complir la seva missió. Per això es disposa a fer amb ells un
gest molt especial. No els imposa les seves mans ni els beneeix, com feia amb
els malalts i els petits: «Va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit
Sant».
El gest de Jesús té una força que no sempre
sabem copsar. Segons la tradició bíblica, Déu va modelar Adam amb «fang»;
després va bufar sobre ell el seu «alè de vida»; i aquell fang es va convertir
en un «vivent». Això és l’ésser humà: una mica de fang encoratjat per l’Esperit
de Déu. I això serà sempre l’Església: fang encoratjat per l’Esperit de Jesús.
Creients fràgils i de fe petita: cristians de
fang, teòlegs de fang, sacerdots i bisbes de fang, comunitats de fang… Només
l’Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el seu Esperit
no és acollit queden «mortes». Ens fan mal a tots, ja que ens impedeixen
actualitzar la seva presència viva entre nosaltres. Molts no poden veure en
nosaltres la pau, l’alegria i la vida renovada per Crist. No hem de batejar
només amb aigua, sinó infondre l’Esperit de Jesús. No només hem de parlar
d’amor, sinó que hem d’estimar les persones com ell ho feia.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Brag
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada