L’ART DE VIURE DES DE L’ESPERIT DE DÉU

Comentari a l’evangeli (Jn 20,19-23) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”.

Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

Comentari

Els cristians no s’han sentit mai orfes. El buit deixat per la mort de Jesús ha estat omplert per la presència viva de l’Esperit del Ressuscitat. Aquest Esperit del Senyor omple la vida del creient. L’Esperit de la veritat que viu amb nosaltres és en nosaltres i ens ensenya l’art de viure en la veritat.

El que configura la vida d’un creient veritable no és l’ànsia de benestar ni la lluita per l’èxit, ni tan sols l’obediència a un ideal, sinó la recerca joiosa de la veritat de Déu sota l’impuls de l’Esperit.

El veritable creient no cau ni en el legalisme ni en l’anarquia, sinó que cerca amb el cor net la veritat. La seva vida no està programada per prohibicions, sinó que és animada i impulsada positivament per l’Esperit.

Quan viu aquesta experiència de l’Esperit, el creient descobreix que ésser cristià no és un pes que oprimeix i turmenta la consciència, sinó que és deixar-se guiar per l’amor creador de l’Esperit que viu en nosaltres i ens fa viure amb una espontaneïtat que neix, no del nostre egoisme, sinó de l’amor. Una espontaneïtat en què hom renuncia als seus interessos egoistes i es confia al goig de l’Esperit. Una espontaneïtat que és regeneració, renaixement i reorientació contínua cap a la veritat de Déu.

Aquesta vida nova en l’Esperit no significa únicament vida interior de pietat i d’oració. La veritat de Déu genera en nosaltres un estil de vida nou, enfrontat a l’estil de vida que brolla de la mentida i l’egoisme. Vivim en una societat on la mentida s’anomena diplomàcia; a l’explotació, negoci; a la irresponsabilitat, tolerància; a la injustícia, ordre establert; al sexe; amor; a l’arbitrarietat, llibertat; a la manca de respecte, sinceritat.

Difícilment aquesta societat pot entendre o acceptar una vida encunyada per l’Esperit. Però és aquest Esperit el que defensa el creient i el fa caminar cap a la veritat, alliberant-lo de la mentida social, la farsa i la intolerància dels nostres egoismes.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 8 de juny, que se’ns ofereixen amb el títol, “L’art de viure des de l’Esperit de Déu” té com a fonament els fragments (15-16.23b-26) del capítol 14 de l’evangeli Joànic.

En aquesta homilia se’ns recorda que mai els cristians ens hem pogut sentit pogut sentir orfes i desemparats. Els cristians no s’han sentit mai orfes. El buit deixat per la mort de Jesús ha estat omplert per la presència viva de l’Esperit del Ressuscitat. Aquest Esperit del Senyor omple la vida del creient. L’Esperit de la veritat que viu amb nosaltres és en nosaltres i ens ensenya l’art de viure en la veritat. El que configura la vida d’un creient veritable no és l’ànsia de benestar ni la lluita per l’èxit, ni tan sols l’obediència a un ideal, sinó la recerca joiosa de la veritat de Déu sota l’impuls de l’Esperit.

El veritable creient no cau ni en el legalisme ni en l’anarquia, sinó que cerca amb el cor net la veritat. La seva (nostra) vida no està programada per prohibicions, sinó que és animada i impulsada positivament per l’Esperit. Quan viu aquesta experiència de l’Esperit, el creient descobreix que ésser cristià no és un pes que oprimeix i turmenta la consciència, sinó que és deixar-se guiar per l’amor creador de l’Esperit que viu en nosaltres i ens fa viure amb una espontaneïtat que neix, no del nostre egoisme, sinó de l’amor. Una espontaneïtat en què hom renuncia als seus interessos egoistes i es confia al goig de l’Esperit. Una espontaneïtat que és regeneració, renaixement i reorientació contínua cap a la veritat de Déu.

Aquesta vida nova en l’Esperit no significa únicament vida interior de pietat i d’oració. La veritat de Déu genera en nosaltres un estil de vida nou, enfrontat a l’estil de vida que brolla de la mentida i l’egoisme. Vivim en una societat on la mentida s’anomena diplomàcia; a l’explotació, negoci; a la irresponsabilitat, tolerància; a la injustícia, ordre establert; al sexe; amor; a l’arbitrarietat, llibertat; a la manca de respecte, sinceritat. Difícilment aquesta societat pot entendre o acceptar una vida encunyada per l’Esperit. Però és aquest Esperit el que defensa el creient i el fa caminar cap a la veritat, alliberant-lo de la mentida social, la farsa i la intolerància dels nostres egoismes.

Al·leluia
Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

No és ara en els actuals temps que vivim, que els valors cristians hi ha qui els ha volgut capgirat en benefici propi. Una tendència que no sempre ha sorgit de l’exterior de l’Església. La història, sortosament, no ens amaga res i ens deixa molt clar que la virtut no necessàriament, és patrimoni dels cristians, siguin laics, siguin clergues o siguin alts jerarques eclesiàstics. No obstant, com a conseqüència de la nostra feble naturalesa humana, els cristians pel fet d’afirmar que en som, no tenim la garantia de viure cristianament. És per aquesta raó, que cal emmirallar-nos en els que actuen curosament seguint el missatge de Jesús, més que criticant els que, dissortadament, els seu cristianisme té més mancances del compte. En aquest proper diumenge de Pentecosta, demanem que l’Esperit en guia en tot moment, per tal de no apartar-nos del missatge que ens va deixar Jesús de Natzaret.