divendres, 13 de març del 2020

ALGUNA COSA NO VA BÉ A L'ESGLÉSIA*

Evangeli (Jn 4,5-42) del diumenge 15 de marçde 20120 i comentari de J.A.Pagola

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».

Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».
Llavors mateix arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n'anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja serem a la sega". Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s'alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

*.- Veure comentari: Diumenge 3 de Quaresma - A (Joan 4,5-42)


dijous, 27 de febrer del 2020

LES TEMPTACIONS DE L'ESGLÉSIA D'AVUI

«Sempre que els cristians anteposem el nostre benestar a les necessitats dels últims, ens allunyem de Jesús» (Del comentari de J.A. Pagola)*.


Evangeli (Mt 4,1-11) del diumenge 1 de març de 2020, i comentari de J.A.Pagola

En aquell temps, l'Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu"».
Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix; l'Escriptura diu: "Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li contesta: «També diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu"».
Després el diable se l'enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t'ho donaré si et prosternes i m'adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te'n d'aquí, Satanàs! L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol"».
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

*.- Comentari:  Diumenge 1 de Quaresma – A (Mateu 4,1-11)



dijous, 20 de febrer del 2020

ESTIMA FINS I TOT ELS ENEMICS

Evangeli (Mt 5,39-48) del diumenge 23 de febrer de 2020, i comentari de J.A.Pagola


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot (=perfectes), com ho és el vostre Pare celestial».


diumenge, 16 de febrer del 2020

JESÚS ÉS UNA REALITAT HISTÒRICA

I
Apunts,  6a..Trobada (Curs 2019-2020).

Que Jesús de Natzaret fos un personatge històric és important perquè acredita que la revelació de Déu als homes ha estat un fet real; que Jesús ha posat Déu en la història universal dels homes: «El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres» (Jn 1,14)

Ningú no pot dubtar de la condició humana de Jesús, perquè està inscrit en el cens oficial» de la Judea del s.I.  Els evangelistes defineixen que ha estat pels humans una bona notícia, i els historiadors de l’època l’han descrit com «una bona persona que va morir a la creu» (Flavi Josep. Llibre XVIII, «Antiguitats jueves»).

Els evangelis –diu Pannikar--  s’han escrit en «el llenguatge simbòlic de la fe , per dirigir-se a la realitat». Es tracte de narracions senzilles per explicar veritats transcendents. El sentit profund de Nadal, per exemple, ens diu, més enllà de la cova, els àngels i els pastors, que: 
-       «En Jesús l’encarnació de Déu és va manifestar d’una forma absoluta». I, que «tots els qui l’han rebut, els qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu» (Jn 1,12).

-  El Jesús històric va associat a l’existència real de Joan el Baptista. Dos personatges complementaris que uneixen l’antic i el nou testament.

Joan va batejar Jesús com ho feia amb els altres. Jesús va viure entre nosaltres com un «jueu marginal» (John P. Meier). I avui segueix «viu» donant vida a aquells que creuen en ell: «Viurà –diu l’Escriptura-- el qui és just per la fe.(Rm 1,17). I Pau es posa com exemple: «Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi».(Ga 2,20)

Aquesta informació històrica sobre el Baptista, tant si ens ve de fonts cristianes com d’historiadors paganes, recolzen l’autenticitat històrica de Jesús de Natzaret, Joan era «com el sagrament preparatori per a la vinguda del messies». Batejava amb aigua i predicava conversió. Jesús, a qui Joan denomina «Fill de Déu« i «Anyell de Déu», batejarà amb la força de l’Esperit i la seva predicació serà Bona Nova per a tothom. «El moviment de Joan --com ha escrit John Dominic Crossan— es va acabar amb la seva mort». El moviment de Jesús va prendre embranzida després de la crucifixió del Mestre.

L’historiador judeo-romà també va escriure: «Annàs denuncià Jaume, germà de Jesús anomenat el Crist, que alguns dels seus contemporanis consideraven el Messies», (llibre XX de la col·lecció esmentada) 

Apunt de Salvador Sol

dijous, 13 de febrer del 2020

NO A LA GUERRA ENTRE NOSALTRES

Evangeli (Mt 5,17-37) del diumenge 16 de febrer de 2020, i comentari de J.A.Pagola

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti, acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».

Veure comentari: Diumenge 6 durant l’any – A (Mateu 5,17-37)


dijous, 6 de febrer del 2020

LA LLUM DE LES BONES OBRES


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel» (Mt 5,13-16).
Veure comentari: Diumenge 5 durant l’any – A (Mateu 5,13-16)

dimarts, 4 de febrer del 2020

LA BONA NOTÍCIA DE JESÚS

CRISTIANS
Segle XXI de Gràcia
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Grup de reflexió, debat i acció dins l’església
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Apunts de Salvador Sol -  5a..Trobada (Curs 2019-2020).


EL DÉU DE JESÚS ENCARNAT EN NOSALTRES

«L’encarnació del Fill de Déu ha estat i segueix essent el gran misteri de la humanitat. «A Déu no cal buscar-lo en allò admirable i meravellós, sinó en l’ordinari i quotidià. No cal investigar en les grandeses, sinó rastrejar la petitesa» (Pagola, com,entari a l’evangeli Lc 2.114).

Les narracions mítiques de Mateu i Lluc de l’encarnació de Jesús, pròpies de l’AT, duen un missatge implícit que cal descobrir: Déu, el gran desconegut, s’encarna en cadascú de nosaltres. Maria, en aquest procés, fa el paper de receptora i promotora: el duu a les seves entranyes i en l’evangeli de Joan (Jn 2.5) l’insta a fer el primer gran miracle: convertir l’aigua de les ablucions en el vi de la bona nova.

Jesús no serà ni com David ni com Josep: Emprant la metafísica diríem que «Jesús és el rostre de Déu» (González Faus) i que,, essent com «era de condició divina» (Fl 2,6) s’encarnà com un home en el ventre de Maria.

La humanitat de Jesús, doncs, ens ve de Maria. No cal donar massa voltes en l’aspecte biològic d’aquest fet. Ni ha prou en saber que «de la carn només en pot néixer carn» (cf. Jn 3,6), I que és «Déu qui ens fa néixer de l’Esperit» --tots naixem de l¡Esperit--, i en néixer de l’Esperit se’ns atorga la condició de fills: «Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu» (Rm 8.14), i adquireixen la potestat d’adreçar-se a ell com a «Abba, =Pare!» (Rm 8.15) talment com ho feia Jesús,

L’encarnació de Déu en nosaltres és un fet permanent; no cal celebrar-lo com un esdeveniment, sinó viure-ho en el dia a dia com una realitat..

Maria és la noia del poble «plena de gràcia» que acull l’encàrrec de donar a llum la Llum. I rep la salutació de Gabriel amb alegria i confiança»: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,26-38)
Tanmateix. l’esperit que tots hem rebut no és el d’«d'esclaus», sinó aquell que ens fa ser «temples de Déu». O no sabeu –diu Pau-- que «l'Esperit de Déu habita en vosaltres?» (1Co 3.16) I que heu rebut «els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat?», (Ga 5.22)».

Tal com va fer Maria, nosaltres (jo) hem de donar a llum la divinitat que habita dintre nostre. 

«La presència de Déu en la persona de Jesús, segueix essent un misteri per a nosaltres perquè no acabem de donar el salt des del Déu que ens hem fabricat al Déu que es manifesta en Jesús». (Fray Marcos - Fe adulta).