APRENDRE DE JESÚS L’ACTITUD DAVANT DEL PATIMENT
Comentari a l’evangeli (Mt 16,21-27) per José Antonio Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l'home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».
Comentari
Pocs aspectes del missatge evangèlic han estat tan distorsionats com la crida de Jesús a «prendre la creu». Per això no pocs cristians tenen idees prou confuses sobre l’actitud cristiana davant del patiment. Recordem algunes dades que no hem d’ignorar, si volem seguir el Crucificat amb més fidelitat.
En Jesús no hi trobem aquest patiment que hi ha tantes vegades en nosaltres, generat pel nostre propi pecat o la nostra manera desencertada de viure. Jesús no ha conegut els patiments que neixen de l’enveja, el ressentiment, el buit interior o l’aferrament egoista a les coses i a les persones. Hi ha, per tant, a la nostra vida un patiment (segons els experts, pot arribar en algunes persones al 90% del que pateixen) que hem d’anar eliminant precisament si volem seguir Jesús.
D’altra banda, Jesús no estima ni busca arbitràriament el patiment ni per a ell ni per als altres, com si el patiment enclogués alguna cosa especialment agradable a Déu. És un error creure que hom segueix més de prop Crist perquè cerca patir arbitràriament i sense cap necessitat. El que agrada a Déu no és el patiment, sinó l’actitud amb què una persona assumeix el patiment en el seguiment fidel a Crist.
Jesús, a més, es compromet amb totes les seves forces a fer desaparèixer el patiment del món. Tota la seva vida ha estat una lluita constant per arrencar l’ésser humà d’aquest patiment que s’amaga en la malaltia, la fam, la injustícia, els abusos, el pecat o la mort.
Qui vulgui seguir-lo no podrà ignorar els qui pateixen. Al contrari, la seva primera tasca serà treure patiment de la vida dels homes. Com ha dit un teòleg, «no hi ha dret a ser feliç sense els altres ni contra els altres» (Ignacio Larrañeta).
Finalment, quan Jesús es troba amb el patiment provocat pels qui s’oposen a la seva missió, no el defuig, sinó que l’assumeix en actitud de fidelitat total al Pare i de servei incondicional als homes.
Primer de tot, «prendre la creu» és seguir fidelment Jesús i acceptar les conseqüències doloroses que se’n desprendran, sens dubte, d’aquest seguiment. Hi ha rebutjos, patiments i danys que el cristià sempre ha d’assumir. És el patiment que només podríem fer desaparèixer de la nostra vida, deixant de seguir Crist. Aquí hi ha per a cadascú de nosaltres la creu que hem de portar seguint els seus passos.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
REFLEXIONS
Per: Jaume Rocabert
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 30 d’agost, que se’ns ofereixen amb el títol, “Aprendre de Jesús l’actitud davant del patiment”, es fonamenta amb els fragments (21-27) del capítol 16 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix pel diumenge 30 d’agost, XXII durant l’Any, el Pagola o el seu equip, ens proposen reflexionar sobre com aprendre quina fou l’actitud de Jesús sobre el patiment.
Pocs aspectes del missatge evangèlic han estat tan distorsionats com la crida de Jesús a «prendre la creu». Per això no pocs cristians tenen idees prou confuses sobre l’actitud cristiana davant del patiment. Recordem algunes dades que no hem d’ignorar, si volem seguir el Crucificat amb més fidelitat. En Jesús no hi trobem aquest patiment que hi ha tantes vegades en nosaltres, generat pel nostre propi pecat o la nostra manera desencertada de viure. Jesús no ha conegut els patiments que neixen de l’enveja, el ressentiment, el buit interior o l’aferrament egoista a les coses i a les persones. Hi ha, per tant, a la nostra vida un patiment (segons els experts, pot arribar en algunes persones al 90% del que pateixen) que hem d’anar eliminant precisament si volem seguir Jesús. Malauradament el nostre patiment és causat per l’enveja vers del que tenen altres, per un excessiu ressentiment i/o per un egoisme desencarnat.
D’altra banda, Jesús no estima ni busca arbitràriament el patiment ni per a ell ni per als altres, com si el patiment enclogués alguna cosa especialment agradable a Déu. És un error creure que hom segueix més de prop Crist perquè cerca patir arbitràriament i sense cap necessitat. El que agrada a Déu no és el patiment, sinó l’actitud amb què una persona assumeix el patiment en el seguiment fidel a Crist. Ens hem d’allunyar de certes pràctiques, com silicis o d’altres, que proposen grups religiosos dubtosament cristians.
Jesús, a més, es compromet amb totes les seves forces a fer desaparèixer el patiment del món. Tota la seva vida ha estat una lluita constant per arrencar l’ésser humà d’aquest patiment que s’amaga en la malaltia, la fam, la injustícia, els abusos, el pecat o la mort. Qui vulgui seguir-lo no podrà ignorar els qui pateixen. Al contrari, la seva primera tasca serà treure patiment de la vida dels homes. Com ha dit un teòleg, «no hi ha dret a ser feliç sense els altres ni contra els altres» (Ignacio Larrañeta). Resta evident que no ens cal afegir més patiment a la nostra vida, però molt menys a les dels demés.
Finalment, quan Jesús es troba amb el patiment provocat pels qui s’oposen a la seva missió, no el defuig, sinó que l’assumeix en actitud de fidelitat total al Pare i de servei incondicional als homes. Primer de tot, «prendre la creu» és seguir fidelment Jesús i acceptar les conseqüències doloroses que se’n desprendran, sens dubte, d’aquest seguiment. Hi ha rebutjos, patiments i danys que el cristià sempre ha d’assumir. És el patiment que només podríem fer desaparèixer de la nostra vida, deixant de seguir Crist. Aquí hi ha per a cadascú de nosaltres la creu que hem de portar seguint els seus passos. Una cosa és rebutjar o renegar del patiment que va associat a la nostra vida i una de molt diferent, és no només assumir aquests, sinó afegir-ne voluntàriament o induïdes per grups “religiosos” extremadament radicals.
COMENTARIS
La homilia del proper diumenge 30 d’agost, és una nova lliçó o orientació pràctica de com i de quina manera cal aprendre i/o assumir el patiment que, malauradament, estant patint la gran majoria de dones i homes dels països menys desenvolupats, però també d’occident i també de casa nostra. El neocapitalisme dominant arreu del món, on cada vegada governen més els partits d’extrema dreta, una casuística que malauradament demostra que estem vivint en una societat molt tecnològica, però amb una gran ignorància social i política de les societats actuals, ja que a tot arreu la classe obrera, els treballadors o assalariats, som majoritaris i ens auto-castiguem votant majoritàriament als polítics que per les seves conviccions o pels seus interessos, aplicaran polítiques que justament ens perjudicaran majoritàriament, als que depenem d’un salari més gran o més petit, però salari a fi de comptes. Que no sapiguem quins polítics defensaran millor els nostres interessos personals (a voltes en les propostes programàtiques, hi afegeixen qüestions tan atractives com –avui per avui quasi impossibles- com és la independència de Catalunya), és veritablement trist!!!
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 30 d’agost, que se’ns ofereixen amb el títol, “Aprendre de Jesús l’actitud davant del patiment”, es fonamenta amb els fragments (21-27) del capítol 16 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix pel diumenge 30 d’agost, XXII durant l’Any, el Pagola o el seu equip, ens proposen reflexionar sobre com aprendre quina fou l’actitud de Jesús sobre el patiment.
Pocs aspectes del missatge evangèlic han estat tan distorsionats com la crida de Jesús a «prendre la creu». Per això no pocs cristians tenen idees prou confuses sobre l’actitud cristiana davant del patiment. Recordem algunes dades que no hem d’ignorar, si volem seguir el Crucificat amb més fidelitat. En Jesús no hi trobem aquest patiment que hi ha tantes vegades en nosaltres, generat pel nostre propi pecat o la nostra manera desencertada de viure. Jesús no ha conegut els patiments que neixen de l’enveja, el ressentiment, el buit interior o l’aferrament egoista a les coses i a les persones. Hi ha, per tant, a la nostra vida un patiment (segons els experts, pot arribar en algunes persones al 90% del que pateixen) que hem d’anar eliminant precisament si volem seguir Jesús. Malauradament el nostre patiment és causat per l’enveja vers del que tenen altres, per un excessiu ressentiment i/o per un egoisme desencarnat.
D’altra banda, Jesús no estima ni busca arbitràriament el patiment ni per a ell ni per als altres, com si el patiment enclogués alguna cosa especialment agradable a Déu. És un error creure que hom segueix més de prop Crist perquè cerca patir arbitràriament i sense cap necessitat. El que agrada a Déu no és el patiment, sinó l’actitud amb què una persona assumeix el patiment en el seguiment fidel a Crist. Ens hem d’allunyar de certes pràctiques, com silicis o d’altres, que proposen grups religiosos dubtosament cristians.
Jesús, a més, es compromet amb totes les seves forces a fer desaparèixer el patiment del món. Tota la seva vida ha estat una lluita constant per arrencar l’ésser humà d’aquest patiment que s’amaga en la malaltia, la fam, la injustícia, els abusos, el pecat o la mort. Qui vulgui seguir-lo no podrà ignorar els qui pateixen. Al contrari, la seva primera tasca serà treure patiment de la vida dels homes. Com ha dit un teòleg, «no hi ha dret a ser feliç sense els altres ni contra els altres» (Ignacio Larrañeta). Resta evident que no ens cal afegir més patiment a la nostra vida, però molt menys a les dels demés.
Finalment, quan Jesús es troba amb el patiment provocat pels qui s’oposen a la seva missió, no el defuig, sinó que l’assumeix en actitud de fidelitat total al Pare i de servei incondicional als homes. Primer de tot, «prendre la creu» és seguir fidelment Jesús i acceptar les conseqüències doloroses que se’n desprendran, sens dubte, d’aquest seguiment. Hi ha rebutjos, patiments i danys que el cristià sempre ha d’assumir. És el patiment que només podríem fer desaparèixer de la nostra vida, deixant de seguir Crist. Aquí hi ha per a cadascú de nosaltres la creu que hem de portar seguint els seus passos. Una cosa és rebutjar o renegar del patiment que va associat a la nostra vida i una de molt diferent, és no només assumir aquests, sinó afegir-ne voluntàriament o induïdes per grups “religiosos” extremadament radicals.
COMENTARIS
La homilia del proper diumenge 30 d’agost, és una nova lliçó o orientació pràctica de com i de quina manera cal aprendre i/o assumir el patiment que, malauradament, estant patint la gran majoria de dones i homes dels països menys desenvolupats, però també d’occident i també de casa nostra. El neocapitalisme dominant arreu del món, on cada vegada governen més els partits d’extrema dreta, una casuística que malauradament demostra que estem vivint en una societat molt tecnològica, però amb una gran ignorància social i política de les societats actuals, ja que a tot arreu la classe obrera, els treballadors o assalariats, som majoritaris i ens auto-castiguem votant majoritàriament als polítics que per les seves conviccions o pels seus interessos, aplicaran polítiques que justament ens perjudicaran majoritàriament, als que depenem d’un salari més gran o més petit, però salari a fi de comptes. Que no sapiguem quins polítics defensaran millor els nostres interessos personals (a voltes en les propostes programàtiques, hi afegeixen qüestions tan atractives com –avui per avui quasi impossibles- com és la independència de Catalunya), és veritablement trist!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada