ALLIBERAR DE LA POR LES NOSTRES COMUNITATS
Comentari a l’evangeli (Mt 10,26-33) per José Antonio Pagola

Evangeli.- 

26 »Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. 27 Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. 28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. 29 ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. 31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. 32 »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. 33 Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Comentari
Les fonts cristianes presenten Jesús dedicat a alliberar la gent de la por. L’entristia veure les persones terroritzades pel poder de Roma, intimidades per les amenaces dels mestres de la llei, distanciades de Déu per la por de la seva ira, culpabilitzades per la seva poca fidelitat a la llei. Del seu cor, ple de Déu, només en podia brollar un desig: «No tingueu por». Són paraules de Jesús que es repeteixen una vegada i una altra als evangelis. Les que més s’haurien de repetir també avui a la seva Església.

La por s’apodera de nosaltres quan al nostre cor creix la desconfiança, la inseguretat o la manca de llibertat interior. Aquesta por és el problema central de l’ésser humà, i només ens en podem alliberar arrelant la nostra vida en un Déu que només cerca el nostre bé.

Així ho veia Jesús. Per això es va dedicar, primer de tot, a despertar la confiança en el cor de les persones. La seva fe profunda i senzilla era encomanadissa: si Déu té cura amb tanta tendresa dels pardals del camp, els ocells més petits de Galilea, com no en tindrà de vosaltres? Per a Déu sou més importants i estimats que tots els ocells del cel. Un cristià de la primera generació va recollir bé el seu missatge: «Descarregueu en Déu tota angoixa, car a ell li interessa el vostre bé».

Amb quina força parlava Jesús a cada malalt: «Tingues fe. Déu no s’ha oblidat de tu». Amb quin goig els acomiadava quan els podia veure guarits: «La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau». Era el seu gran desig. Que la gent visqués amb pau, sense pors ni angoixes: «No us jutgeu, no us condemneu mútuament, no us feu mal. Viviu amicalment».

Són moltes les pors que fan patir en secret les persones. La por fa mal, molt de mal. On creix la por es perd de vista Déu i s’ofega la bondat que hi ha al cor de les persones. La vida s’apaga, la joia desapareix.

Una comunitat de seguidors de Jesús ha de ser, primer que moltes altres coses, un lloc on la gent s’allibera de les pors i aprèn a viure confiant en Déu. Una comunitat on es respira una pau contagiosa i es viu una amistat entranyable que fan possible sentir avui la crida de Jesús: «No tingueu por».

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat